Les Homilies Paganes

Després de Grècia... nosaltres?

2011-06-30T22:18:00.004+02:00

La ministra d'Hisenda espanyola, Elena Salgado.

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 28 de Juny del 2011.

Arriba un moment que un acaba per posar-se veritablement nerviós a l’hora de mirar-se les portades dels diaris. Cada cert temps, amb una cadència diabòlica, se’ns anuncia la imminent baixada als inferns econòmics, la caiguda en desgràcia davant dels germans grans d’Europa, l’amenaça bíblica de la intervenció econòmica. Ens diuen, una vegada i una altra, que darrera dels pitjors alumnes de la classe -els díscols, maleducats, egoistes i inconscients grecs, portuguesos i irlandesos-, serem nosaltres qui haurem de deixar el timó dels nostres destins econòmics a aquells que, tocats del llum celestial, semblen saber el que ens cal per fer-nos tornar al bon camí a ulls dels mercats. El nen entremaliat –Espanya- es vestirà, pentinarà i comportarà com li dicti el Germà Superior del Fons Monetari Internacional i, penedit i avergonyit pel seu comportament anterior, serà passejat davant dels alumnes immaculats d’Europa per demanar-los públicament perdó, per no haver sabut estalviar prou, i gràcies per haver estat tan bons de salvar-lo d’un futur encara més sinistre.

Ja he comentat alguna vegada que a molts ciutadans els ha passat amb aquesta crisi econòmica el mateix que amb la Fórmula 1 des que Fernando Alonso va començar a despuntar: de cop i volta tothom s’atreveix a parlar sense embuts dels avantatges del KERS o de com millorar una càrrega aerodinàmica, de la mateixa manera que discuteixen les previsions de la ministra Salgado o una cosa tan abstracta com és la ‘credibilitat de la consolidació fiscal’, per posar un exemple. El cas és que al final, els ciutadans en sabem tant d’enginyeria mecànica com d’enginyeria financera, és a dir, poc més que gens. Només veiem grans titulars alarmistes i sentim declaracions buides de contingut per part d’uns polítics que, per comptes de posar-se mínimament d’acord per intentar millorar la nostra cada cop pitjor situació, la utilitzen de manera irresponsable amb l’únic objectiu de debilitar a l’adversari per fer-se, o romandre, amb el poder.

Preguin nota els polítics, com dèiem la setmana passada, que les generacions de joves millor preparades de la història del país, no es conformaran amb un futur pitjor explicat amb paraules antigues i buides.

La llei Òmnibus

2011-06-08T22:32:00.003+02:00

El portaveu del Govern, Francesc Homs.

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 07 de Juny del 2011.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula òmnibus de la següent manera: “Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor”. Si tenim present que el Govern de la Generalitat modifica d’una sola tacada 80 lleis amb l’anomenada llei Òmnibus, i si fem un fàcil paral·lelisme amb els viatgers citats, entendrem que el nom de la llei és sobradament aplicable.

No es pensi, però, el senyor Mas, que ha estat original en el format i en el nom de l’invent perquè investigant una mica he trobat que el 12 de juny del 2009 el Consell de Ministres va aprovar una també anomenada 'Llei Òmnibus' en el que es va justificar com una ‘reforma estructural en el sector serveis’. A Madrid, més moderats en aquesta ocasió, només modificaven en aquell cas 47 lleis. A banda d’això, i per posar un altre exemple, la famosa Llei d’Economia Sostenible va colar entre d'altres coses la controvertida llei Sinde. Tota una amalgama de reglaments van tirar endavant sota el mateix paraigua.

Deixant de banda els antecedents històrics, el Govern justifica la llei Òmnibus com una mesura per agilitar l’administració i lluitar contra la crisi. L’oposició d’esquerres, però, i també alguns juristes consultats per mitjans de comunicació, han posat sobre la taula alguns dubtes tècnics i polítics sobre aquesta llei que podrien acabar per portar-la fins i tot al Tribunal Constitucional. Es queixen, per exemple, que d’aquesta manera el Govern evita el debat parlamentari infringint un dret constitucional, segons informa el Periódico de Catalunya.

Però més enllà de tecnicismes, l’aprovació d’aquesta llei significa dinamitar alguns dels bucs insígnia dels governs del Tripartit; de fet el president Montilla ja ha qualificat la llei Òmnibus com a una ‘ofensiva neoliberal’. Un d’aquests projectes destacats és la llei de Barris, que queda buida de pressupost i que ja no tindrà més convocatòries. Afortunadament no es tracta d’una mesura retroactiva i al barri de Santa Maria que compartim Premià de Mar i Premià de Dalt poden estar tranquils. Al menys de moment.

El Govern ha escoltat algunes queixes de l’Oposició i ha ampliat fins el dia 20 el termini d’exposició pública de la normativa. Són 80 lleis: a ses senyories de l’Oposició els tocarà llegir, i de pressa, molta lletra petita, tanta com la que hi cap a un òmnibus.

Пао велики убица (Ha caigut el gran assassí)

2011-06-05T21:51:00.004+02:00

El dia 16 de juny farà dos anys que vaig penjar aquest post al meu bloc. El que aleshores s'anunciava com a imminent ha acabat passat i el general Mladic ja és a La Haia, enfrontant el judici pels seus crims de guerra. No és cap pas endavant per a la justícia universal. Com ja deia aleshores només ha passat que ara Sèrbia és més a prop de ser membre de la Unió Europea. Així són les coses de la geopolítica. Els amants de les causes justes millor ens posem un DVD d'alguna peli d'en Frank Capra.

Els soldats holandesos no van ser capaços de defensar Srebrenica de la carnisseria que programava Mladic i en canvi serà jutjat i espero que condemnat a una ciutat holandesa. Coses del destí. No sé. Ara igual em deixo portar pels sentiments, però potser preferiria que -ara malalt, vell i afeblit, ves- el jutgés un tribunal format per mares i vídues de Sarajevo o Srebrenica i de violades en nom de la neteja ètnica per a major glòria de la Gran Sèrbia. I, en fi, elles mateixes. Ja sabeu: en acabat la ràbia i la frustració han d'acabar sortint d'alguna manera.

Radko Mladic, l’avi entendridor

TV3 se'n va fer ressò de les imatges de Radko Mladic emeses per la televisió bosniana. Ja em sabreu disculpar l'anunci previ.

No em direu que l’escena que protagonitza el gran fill de la gran Sèrbia no és prou entendridora. És que encara em cauen llàgrimes galta avall de pura emoció davant les imatges que veia l’altre dia a la tele. Mireu-vos-el, aquest iaio tan trempat i simpàtic petonejant tendrament un nadó, qui sap si un net o potser un nebot tardà. Si una escena tan entranyable em remou el budellam és perquè el iaio en qüestió, ara ja retirat per les coses de la política, va ser en un altre temps el Cap d’Estat Major de l’Exèrcit de la República Srpska, el general Radko Mladic.

No sabem qui és el nadó, però el que està clar és que a aquestes alçades difícilment es tractarà d’un nen nascut d’alguna de les dones croates o bosnianes musulmanes violades pels gossos de la guerra a les ordres del cèlebre trident Mladic-Karadzic-Milosevic en la primera meitat dels anys 90. Aquests infeliços, els nens vull dir, fruit d’allò que es va anomenar ‘neteja ètnica’ durant la guerra de l’ex-Iugoslàvia, concebuts amb l’únic objectiu d’omplir de serbis els territoris conquerits pels soldadets d’en Mladic i els seus col·legues de les bandes paramilitars, han de ser ja adolescents; nois i noies ben plantats i ben carregats d’odi, com no podia ser d’una altra manera.

Però aquestes nimietats no li treuen la son al nostre general, i aquests dies la tele bosniana l’ha tret en una sèrie d’imatges en actitud familiar amb el nadó en qüestió, i participant en aquells balls tradicionals que tant els agrada de fer per aquelles latituds quan ja van ben carregats de pivo i/o de ràkia.

En la meva opinió no convé, ni que sigui per salut i higiene particular i col·lectiva, que ens oblidem de qui estem parlant. Ja se sap que les informacions avui en dia van que volen i el que avui ens escandalitza demà ja ho hem oblidat davant les evidències d’un nou escàndol, un mal costum del qual ens hauríem de començar a vacunar, i els periodistes els primers. Aquest individu, tipus, subjecte... genocida, va néixer el 1942 a Bozinovici, al sud-est de Sarajevo. La seva ascensió militar, ves per on, va començar a Pristina, a Kosovo, però de seguida va participar a la campanya de Croàcia i després al setge de Sarajevo ja amb el rang de Tinent Coronel General, fins que el maig del 1992 el van nomenar Comandant el cap de l’exèrcit de la República Srpska.

Va ser exercint aquest càrrec que el juliol del 1995 l’exèrcit serbo-bosnià sota el comandament d’aquest perla va prendre Srebrenica, una ciutat que estava sota la protecció de les Nacions Unides que havia destacat una unitat militar holandesa amb la missió de defensar els seus habitants. Els holandesos, un centenar de tios acollonits comandats per un tal Robert Franken, que no sabien gaire bé què pintaven allà, es van quedar sols i sense reforços, ni aviació, ni artilleria pesant ni maleïda la cosa que els donés suport davant dels Chetniks. Es veu que a la ONU, la Unió Europea i l’OTAN –que en aquells anys es van cobrir de glòria- eren de l’opinió de que si els cascos blaus els ho demanaven amb prou educació, els serbis respectarien la ciutat i els seus habitants. Evidentment ningú no va respectar res. Amb els soldats regulars van entrar a Srebrenica els ‘Escorpins’ del Ministeri de l’Interior serbi, companys de farra d’altres angelets de la mateixa mena com els ‘Tigres’ d’Arkan o les ‘Àligues Blanques’ de Vojslav Seselj. En fi, ja saben vostès el que va passar després: una massacre brutal, freda i calculada, i davant dels nostres propis nassos. M’esgarrifo cada cop que hi penso. El problema és que molts dels nostres polítics, al menys els d’aquells anys, ni hi pensen i ni molt menys s’esgarrifen.

A veure: no desesperem, si és que algú –cosa que dubto- encara desespera hores d’ara recordant les matances de l’ex-Iugoslàvia. Que ningú no dubti de que el general Mladic acabarà essent jutjat al TPI de la Haia, com ho va ser Slobodan Milosevic –que morint-se es va lliurar de la condemna, el molt murri-, i Radovan Karadzic. Malauradament, però, no ho serà per una qüestió de justícia ni d’ètica ni de la higiene de la qual en parlava abans, sinó per necessitats polítiques. Sèrbia està necessitada d’entrar a la Unió Europea i sap que una de les condicions sine qua non perquè els vint-i-set acceptin donar-li el carnet de soci és el lliurament de Radko Mladic a la fiscalia.

Em sembla un trist consol pensar que al tipus aquest li poden quedar poques festes familiars per gaudir en llibertat. La llista dels que haurien de passar pel TPI en relació a la guerra de l’ex-Iugoslàvia és extensíssima, i no només en criminals de sang. En ella també haurien de ser-hi els polítics europeus que, per interessos històrics o econòmics, o per simple covardia, van preferir mirar cap a una altra banda mentre Bòsnia es dessagnava.

Avui per acabar una balada de Dino Merlin, segurament el cantautor més popular entre els bosnians. La cançó s’anomena ‘Nedostajes’ que vol dir ‘Et trobo a faltar’.

Calia, Conseller Puig?

2011-06-01T18:42:00.002+02:00

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 31 de Maig del 2011.

El conseller de l’Interior de la Generalitat, Felip Puig ha dit avui als Matins de TV3 que ‘no li ha agradat el tractament en els mitjans de comunicació de l’actuació dels Mossos en la tristament cèlebre operació de ‘neteja’ de divendres passat a una Plaça de Catalunya pacíficament presa pels ‘Indignats’. Deixeu-me fer, d’entrada, d’advocat del Diable. És cert que el moviment dels Indignats ha aixecat un corrent de simpatia força generalitzat també en els mitjans de comunicació, a excepció de veus com la de la senyora Pilar Rahola, polemista professional. És cert que, en aquest context de simpatia, no fa cap gràcia veure la brigada mòbil dels Mossos estrenant el seu nou material antidisturbis sobre els acampats i que potser, i només potser, algú hagi pogut explicar el que va passar sota un cert prisma de maniqueisme favorable als Indignats. És cert també que hi ha Mossos ferits i també que en front d’algunes imatges acusatòries de presumpta brutalitat policial, com els aparents cops a un minusvàlid i a un indigent, n’hi ha d’altres que, també presumptament, demostrarien que ni l’un ni l’altre van ser en realitat colpejats pels Mossos. En fi, que potser la idea de que els Policies de la Generalitat portin càmeres al casc no és tan estrafolària després de tot, si així hem de poder veure el que realment passa en aquests casos.

Ara bé, dit això hi ha una altra punt de vista. Diu el conseller Puig, segons recull el portal 3cat24.cat, que la intervenció policial es va preparar perquè tenien informacions que grups violents volien aprofitar les celebracions del Barça per distorsionar l'acampada i calia retirar-ne els elements perillosos. Potser es pot desprendre d’aquestes paraules que el Conseller d’Interior el que volia era en realitat protegir els acampats. De tota manera divendres Puig havia parlat de buidar la plaça per netejar-la per garantir la salut pública, no està clar doncs de quina mena de neteja estaríem parlant finalment. El cas és que una cosa a priori tan senzilla va acabar amb 37 mossos amb contusions o lesions i 84 concentrats 'agredits', segons dades aportades amb paraules textuals pel propi Conseller. I més enllà d’això, la incredulitat dels ciutadans davant del que havia passat i l’escàndol a les portades de la premsa internacional que feia dies que no treien l’ull del que passava a la plaça de Catalunya.

Finalment va arribar la nit de la Champions, el Barça va guanyar, els afeccionats ho van celebrar a l’Arc de Triomf, els ‘elements perillosos’ van tenir la seva batalleta a Canaletes i a la Plaça de Catalunya no va passar absolutament res.

De debò, senyor Conseller, no ens podíem haver estalviat aquest episodi tan absurd?

Europa: populisme i feixisme

2011-04-26T18:17:00.003+02:00

Timo Soini, el líder del partit d'extrema dreta finalandés 'Autèntics finlandesos'.

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 19 d'Abril del 2011.

Darrerament ens arriben notícies més que preocupants des de la vella Europa. El paradigma del respecte als drets humans, tota una cultura sorgida a partir de la Revolució Francesa, està presentant símptomes d’una deriva cap al populisme de la pitjor espècie. El darrer cas l’hem tingut aquest mateix cap de setmana amb els resultats de les eleccions a Finlàndia. Un país que molts posen de manera entusiasta com a model a seguir per a tota la resta, ha posat un partit de la ultradreta més xenòfoba, ‘Autèntics finlandesos’, en la tercera posició en nombre d’escons al Parlament. La formació que lidera un tal Timo Soini ha aconseguit 39 escons mentre que els socialdemòcrates de l’SPD tenen 42 i els conservadors de la Coalició Nacional en tenen 44. Amb aquest resultats no resulta impossible que acabin entrant al govern. L’única condició que posen és que Finlàndia no participi sota cap concepte en el rescat financer d’altres socis de la Unió, com ara Portugal.

Si als resultats d’aquestes eleccions afegim la important presència ultradretana a països com França, Holanda, Suècia o Itàlia, o la nova constitució d’Hongria, ultracatòlica i ultranacionalista, que ha merescut fins i tot els retrets del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, veurem que la cosa no és un simple refredat.

Fixem-nos que el discurs és en tots els casos el mateix: populisme, antiimmigració, antiislamisme, autieuropeisme i retallades de les llibertats individuals. Contra això la recepta és un combinat de més Europa, més cultura, i més mà dura contra la corrupció dels governs. I també seria interessant que els partits ‘tradicionals’ recuperessin el nord, baixessin al carrer i es preocupessin sincerament dels problemes dels ciutadans.

Parar, reflexionar, discutir.

2011-04-12T21:20:00.004+02:00

El conseller de Sanitat, Boi Ruiz

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 12 d'Abril del 2011.

“Aquesta generació s’ha de sacrificar per no hipotecar els seus fills”. La frase està prou ben aconseguida en ella mateixa ja que qualsevol que estigui prou sencer no deixaria de sacrificar-se pels seus fills. L’autor de la frase és el president de la Generalitat, Artur Mas, i la va pronunciar a ‘Barcelona Tribuna’ dimecres passat en una conferència amb motiu dels primers 100 dies del seu mandat.

En temps difícils com els actuals, hom espera dels seus líders paraules clares i entenedores sobre la situació en què ens trobem, i fins i tot una sort d’arenga de la mena de les que feia Roosevelt en els anys de la Gran Depressió, o després De Gaulle o Churchill durant la Segona Guerra Mundial. No estem en guerra ni falta que fa, però en casos com aquest s’agraeix sentir un president fent una crida a la unitat ja que el ‘sacrifici’ que se’ns anuncia, l’hem de patir tots plegats, fent pinya com un sol poble en benefici del futur del país i de que els nostres fills no quedin, efectivament, hipotecats.

El que passa és que hi ha maneres i maneres de fer les coses i pel que veiem la part del lleó de les retallades anunciades van a parar a sectors crucials com són l’ensenyament i, sobretot, la sanitat, dues àrees que compten amb àmplies ofertes alternatives en el sector privat. Això vol dir que aquell que es pugui pagar un servei sanitari o un ensenyament privat o concertat no ha de preocupar-se per les plantes hospitalàries tancades o pels boxes d’urgències en stand by mentre no millorin els temps, ves a saber quan.

Una altra frase, aquesta de la mà del principal assessor del president Mas en matèria de sanitat, i president del col·legi de metges de Catalunya, Miquel Vilardell: “Posin el comptador a zero. Parar, reflexionar, discutir i fer un gran pacte de partits amb molta més generositat que la que s’ha mostrat fins ara”.

De moment, el sector sanitari comença a sortir al carrer mentre els mestres es pinten colors de guerra. El Conseller Boi Ruiz i el President Mas, farien bé en escoltar les paraules de Vilardell, que per alguna cosa estan els assessors.

Segurament amb una demostració d’equanimitat per part del Govern, la gent del carrer, ja molt castigada per les xifres de l’atur i per veure astorada com cap dels culpables d’aquesta crisi global no ha passat encara per la presó, acceptarà millor els sacrificis que, sens dubte, ens toca afrontar a tots plegats.

I Zapatero va dir que fins aquí hem arribat

2011-04-07T12:13:00.004+02:00

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 05 d'Abril del 2011.

José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar dissabte que no encapçalaria les llistes del PSOE en les eleccions legislatives del maig del 2012. No ha estat un gest que sorprengués ningú ja que l’únic dubte era quan anunciaria que no seguiria. Finalment, la reunió del Comitè Federal del PSOE a Madrid ha estat l’escenari escollit.

L’anunci obre ara la batalla per la successió i veiem ja com Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, sobretot, però també altres noms comencen a situar-se de cara a unes més que probables primàries.

Hi haurà temps sobrat per anar seguint aquests moviments per unes eleccions que els propis socialistes preveuen més que complicades. Ara, tot i que encara queda un any de legislatura, potser seria moment de mirar enrere i tractar d’analitzar la figura d’aquest president arribat a la Moncloa contra pronòstic i en mig d’un dels moments més durs de la història de l’Espanya moderna, el dels atemptats islamistes de l’11 de març del 2004. Un home malalt d’optimisme i de grans promeses, dos elements que, al final, han llastrat el seu govern. Les esquerres somiaven amb un gran líder que retirava les tropes de l’Irak després d’una guerra il·legal i que no s’aixecava davant de la bandera nord-americana en la desfilada del dia de les Forces Armades. L’Espanya perifèrica somiava amb un president que finalment entengués la realitat d’un estat plurinacional i que ens pogués acostar a un maragalià federalisme asimètric. Tots plegats somiàvem en un president capaç d’acabar amb el terrorisme basc i de treure’ns de la crisi.

Finalment, però, els somnis s’han quedat en això, en somnis, i així Catalunya ha acabat perdent la batalla de l’Estatut, ETA, tot i que tocada i afeblida, encara existeix i la crisi demostra estar diabòlicament en forma com demostren les darreres xifres d’aturats. I Zapatero ha acabat fent polítiques liberals sota el dictat de la senyora Merkel.

Zapatero, ZP, com Felip II, no havia enviat les seves naus a lluitar contra els elements i ha entès massa tard que la realitat no sempre es pot maquillar amb un somriure i uns ulls blaus.

Lligueta interna Grup Fotogràfic Argent. Març 2011. Tema: Música i instruments. Blanc i negre.

2011-03-24T21:05:00.005+01:00

La demo de piano

Lliçons dures d'aprendre

2011-03-23T19:49:00.004+01:00

Un destructor nord-americà llença un míssil Tomahawk sobre Líbia la nit de dissabte.

Una esquadreta de caça-bombarders francesos Rafale va atacar i destruir divendres a la tarda una columna de blindats fidels al coronel Muammar el Gaddafi a la rodalia de Bengasi. D’aquesta manera es materialitzava sobre el terreny el mandat aprovat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides de crear una zona d’exclusió aèria sobre Líbia, amb només cinc abstencions, entre elles les notables de Rússia, la Xina i Alemanya.

Des de divendres l’ofensiva, en la qual participen caça-bombarders espanyols F/A 18, no ha tingut aturador. La vessant militar funciona però la política deixa molt que desitjar, pel que fa a la manca de lideratge i en la definició dels objectius. Estem molt ben acostumats a que els americans carreguin amb la part del lleó en casos com aquests, però quan ens passen la responsabilitat als europeus, aquí al cosa ja no està tan clara. Aquest dies hem vist un Nicolas Sarkozy en el seu paper de gran estadista davant de les crisis, amb discurs solemne des de l’Elisi inclòs, una disfressa que sap que li escau prou bé i que li pot ajudar a superar la caiguda en popularitat davant de les properes eleccions. També hem vist un David Cameron remarcant, quasi sil·labejant per televisió, que l’operatiu militar era necessari i sobretot legal, traient-se de sobre qualsevol espurna de record de la tristíssima implicació de Tony Blair a l’Irak. Angela Merkel per la seva part, també amb eleccions a les portes, no vol ni sentir a parlar de ficar els seus avions en una altra guerra amb els disgustos que li està costant la seva presència a l’Afganistan. I pel que fa a Itàlia, forçada a prestar les seves bases a l’operació per evident proximitat amb els objectius, dubta atrapada per l’amistat Berlusconi-Gaddafi.

El Parlament espanyol, per la seva part, ha autoritzat avui la intervenció armada sobre Líbia amb una quasi unanimitat, comptant amb els 3 únics vots contraris de Izquierda Unida i el BNG. Es diria, com explicava l’eurodiputat d’Iniciativa Raül Romeva avui al seu bloc, que la majoria de les esquerres, de tarannà majoritàriament pacifista, van comprendre la dura lliçó que va suposar la guerra de Bòsnia, quan la inacció va acabar per convertir-se en complicitat amb els genocides.

Definitivament, Gaddafi es pot semblar molt a Saddam Hussein, però malgrat el que diguin alguns interessats, l’acció sobre Líbia no té res a veure amb la invasió de l’Irak.

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 22 de Març del 2011.

Dels transistors als IPhone

2011-02-22T20:46:00.003+01:00

Demà farà 30 anys d’allò que es va anomenar ‘la nit dels transistors’. Corria el 23 de febrer del 1981 i al Congrés dels Diputats s’estava votant la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del Govern Espanyol. La votació es va veure interrompuda per l’entrada en escena d’un individu amb bigoti, pistola i tricorni que, acompanyat per altres guàrdies civils, va segrestar la voluntat de la societat espanyola representada pels seus diputats. Ja s’ha explicat milers de vegades el que va passar en les hores següents, tot i que estudiosos i amants de les conspiracions insisteixen, 30 anys després, que encara queden serrells per aclarir sobre les veritables intencions del cop i la figura dels seus organitzadors.

He volgut destacar l’apel·latiu de ‘la nit dels transistors’ a aquella nit de tensa espera fins que el Rei no es va decidir a sortir per televisió, perquè va ser la ràdio en tant que emissores, però també entesa com aquells entranyables transistors a piles, un dels elements que van ajudar a fer fracassar l’intent de cop d’estat. Fins i tot dins el segrest de l’interior del Congrés, gràcies a les seves petites ràdios els diputats van poder saber el que passava a València, com després sentir el parlament del Rei i que aquell sainet havia fracassat. Així van poder contraposar la informació a la mentida deliberada, a la desinformació amb la qual els intoxicaven els guàrdies civils.

Avui, 30 anys després, són milions de ciutadans als països àrabs i del Magreb que burlen la censura, les mentides i la desinformació amb què els pretenen sotmetre els seus dirigents corruptes. Els transistors a piles són avui dia quasi una relíquia, però les xarxes socials d’internet, els blocs i els telèfons mòbils de darrera generació fan inútil els esforços dels sàtrapes, com feien els transistors amb els guàrdies civils del Congrés. Els ciutadans veuen en temps real el què està passant i passen consignes de mobilització que es multipliquen exponencialment en un marge de minuts, un fenomen que, si ho recordem, va tenir un precedent a Espanya dos dies després dels atemptats de Madrid de l’11 de març del 2004.

Ara és el poble el que té la veu. Un ciutadà amb un mòbil és un enviat especial a primera línia que retransmet al món el que passa des dels carrers bombardejats de Bengasi. Gadafi, com la resta de dictadors, només fa el que pot fer: seguir bombardejant el seu poble ja que no el pot silenciar. I sap que no guanyarà.

Lligueta interna Grup Fotogràfic Argent. Febrer 2011. Tema: Imatges sinistres, color

2011-02-10T21:40:00.005+01:00

Cementiri dels Anglesos. Mont Urgull. Donostia. Gipuzkoa

Nightmare at Burriac Castle

Adéu a CNN+

2010-12-29T11:13:00.001+01:00

Una tristíssima notícia pel periodisme plural i pel que aquest significa per a la salut d'un país democràtic. El tancament de la cadena de televisió CNN+ significa la desaparició d'un mitjà de gran qualitat que combinava la informació immediata amb l'anàlisi plural i rigorós. La seva substitució per un canal de 24hores dedicat al Gran hermano de Tele5, a banda de ser directament pornogràfic, és un exemple perfecte per il·lustrar el tipus de societat cap el qual ens aboquem.

En John Lennon i El Submarí Groc

2010-12-08T23:28:00.004+01:00

Avui ha fet 30 anys que en Mark David Chapman li va clavar quatre trets per l'esquena a John Lennon. No puc dir que en Lennon fos un referent per a mi en cap cas, ni per generació ni per ideologia -una cosa ve de la mà de l'altre, segurament-, però reconec la seva importància històrica com a músic, líder mediàtic i ideòleg. En tot cas, però, tinc prou edat com perquè aquells fets dramàtics em quedessin gravats permanentment a la memòria.

Fa cinc anys, quan encara no existia aquest bloc ni el Facebook, vaig fer una 'Homilia' vinculant aquell 8 de desembre a la meva experiència personal, l'inici d'una dècada bàsica per a la meva història personal que, potser, Mark David Chapman inaugurava, perquè segurament no tenia res millor a fer per passar a la història, amb els seus quatre trets contra l'exBeatle.

Aquest és el text.

El submarí groc

Portem ja tres setmanes consecutives dedicades a Bòsnia i encara tinc algunes coses al pap sobre el tema que hauria de treure, però la qüestió és que fent un cop d’ull al calendari m’he adonat que tot just em queden dues Homilies abans d’acabar l’any i hi ha un parell de coses amb les que voldria quedar en pau abans de deixar el 2005 en mans de la història. Tornaré a Bòsnia durant el 2006, però avui, ja m’ho perdonaran, hauria de desplaçar-me molt més a prop. A Mataró.

Molt més a prop en l’espai, però no tant en el temps, ja que el viatge que he de fer a la capital de la comarca es remunta a vint-i-cinc anys enrere; al desembre del 1980 el mateix mes de l’assassinat de John Winston Lennon a mans d’aquell tarat, un tal Mark David Chapman, davant de l’edifici Dakota a Nova York.

Va ser el dia 8. La notícia ens la va donar la mare al meu germà i a mi el matí del dia 9 just en el moment de despertar-nos abans d'anar a l'Institut, i no va ser, crec recordar, la millor manera d’encetar un fred dia de desembre.

De fet els Beatles es van separar el 1970 quan servidor comptava amb la dolça edat de 7 anys. Aporto aquesta dada per deixar clar que, per evidents motius generacionals, la mort de l’ex-Beatle no em podia afectar més que per la normal consternació que un fet com aquell assassinat com a tal em podia provocar, a banda de l’evident ressò públic de les activitats de la víctima. És a dir que jo no havia perdut cap referent de la meva camada, com si diguéssim, i menys si tenim en compte que les meves simpaties sempre s’havien decantat –i encara es decanten- més aviat per la banda dels Stones. Digueu-me canalla.

Però eren les darreries del 1980 i el primer trimestre del curs de l’Institut Aleixandre Satorras de Mataró començava a tocar a la seva fi. -Curs 1980-1981. Tercer de BUP F; feu-me memòria que un dia dediqui un parell d’Homilies a aquella classe de filòsofs tronats i surrealistes-. El cas és que des de feia un parell d’anys amb el meu germà i algun altre company de Premià, com el meu confrare Joanca Moreno, havíem desenvolupat el costum de dedicar la darrera tarda del primer trimestre del curs al gaudi de la bona música. La idea consistia en escoltar alguns bons discos abans de decidir quin seria l’escollit per al regal de Nadal a la mossa en qüestió d’aquella època. Val la pena explicar que els alumnes premianencs del Satorras viatjàvem a Mataró amb un xàrter de l’empresa Casas que ens recollia a Premià i ens deixava a la porta de l’Institut. La darrera tarda de primer trimestre no hi havia classes, però el bus es presentava igualment, de manera que no era qüestió de desaprofitar-lo. Era en aquella tarda màgica, la primera de les vacances de Nadal, quan anàvem a sentir discos al ‘Submarí groc’ de Mataró.

El ‘Submarí groc’, amb aquest nom tan absolutament beatlelià, no era més que una botiga de discos depenent de la mítica cooperativa Robafaves, que es trobava al carrer Sant Rafel, 47 de Mataró, a tocar de la plaça de les Tereses. La seva gràcia indiscutible raïa en la possibilitat de què els clients -nosaltres en aquelles tardes de desembre- escollíem un LP de dolç vinil per escoltar, demanàvem a l’encarregat que ens el posés i després ens ficàvem dins d’una d’aquells cabines grogues, amb sofàs i portes insonoritzades, i ens disposàvem a escoltar aquell disc sense més presses que les que poguéssim sentir per escoltar algun altre vinil.

I era així, entre audició i audició, que ens passàvem aquella primera tarda de vacances, de la mà, per exemple, d’Stevie Wonder i el seu Hotter than july, d’Emerson, Lake & Palmer i el seu directe des de Montreal, o la banda sonora de la pel·lícula All that jazz de Bob Fosse, amb aquell On Broadway del tiet George, George Benson. A aquelles cabines ens vàrem deixar seduir per les notes envoltants del Caravanserai de Santana i vam sentir alguna coseta d’uns nois irlandesos que havien començat aquell 1980 amb un disc que es titulava Boy, i que es feien dir una cosa així com ‘U2’.

I a aquelles cabines vam sentir sencer el mateix desembre del 1980 el Double fantasy d’un John Lennon encara de cos present, com qui diu, fent duets amb Yoko Ono, després d’haver sentit a les ràdios fins a la sacietat els singles Woman i (Just Like) Starting Over. Una mort comercialment rendible, sens dubte.

Aquests dies tothom ha recordat John Lennon per l’aniversari rodó del seu assassinat, i a mi tanta fanfàrria m’ha fet recordar les enyorades tardes del desaparegut Submarí groc, un nom que significa el més proper que mai he estat del concepte dels Beatles. Cada un rendint tribut als seus fantasmes.

Aquest 'Woman' va ser el tema estrella d'aquell Nadal del 1980. En cap cas era el millor que va fer John Lennon però pels que tenim aquell Nadal a la memòria, adolescents o no, aquest va ser el tema del seu comiat.

2010-11-11T22:08:00.004+01:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Flors'. Blanc i negre. Novembre del 2010. Camp de gira-sols. Manchones. Saragossa.

Quan ens parlen de flors els primers conceptes que ens venen a la ment són la olor i el color. Per això era especialment motivant una fotografia de flors en blanc i negre. La olor, per raons òbvies, estava ja perduda d’antuvi. Per molta tecnologia digital que fem servir, encara no la podem transmetre. Quedava, doncs, el tema del color, i quina sorpresa resulta quan apliques les eines adients i descobreixes aquesta bellesa amagada, aquesta cara B fosca, humil, però per res trista que ofereixen aquests gira-sols deslliurats dels seus grocs, marrons i verds naturals.

Aquestes humils flors aragoneses diuen molt més de nosaltres del què ens pensem: deslliurades dels colors que ens embelleixen, només queda l’essència.

Quants de nosaltres resistiríem un sòlid examen en Blanc i Negre?

2010-10-24T18:55:00.006+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Tardor'. Color. Octubre del 2010. Camí del Mig. Premià de Mar. Barcelona.

Vaig sortir a fotografiar escenes espectaculars de tardor quan, a mig camí dels 300 metres que separaven casa meva del cotxe, la vaig veure. Penjava de l’arbre que l’havia vist néixer la primavera passada i que a mitjans d’octubre ja se’n desprenia. La vaig captar just quan es disposava a saltar al terra per convertir-se en element inanimat, en objecte arrossegat per l‘escombra d’un adormit treballador municipal. Un darrer instant de bellesa i vida abans del final. La resta de les fulles de l’arbre, ara encara verdes i plenes de vida, no trigaran a seguir-la en els seu salt al buit absolut.

2010-10-22T19:25:00.005+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Vacances'. Color. Agost del 2010. Platja Barinatxe. Larrabasterra. Bizkaia.

Barinatxe, o 'La salvaje' és, de fet, una platja nudista, famosa per la cursa que es fa el juliol on tots els participants corren despullats. Aquell dia plovia amb ganes i, tot i ser l'agost, feia fred de debò. Temps basc, que dirien ells. El surfistes ho arreglaven fàcil amb el neoprè, però l'indvidu de baix a la dreta gaudia del seu dia de platja, plogués o no. 'Hemos dicho nudista? Pues eso!' Vaig pensar que havia de ser una mena d'aizkolari, o gudari, o corricolari, o lehendakari... Jo què sé! De al ladito de Bilbao, al menos!!

2010-10-21T21:24:00.003+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Patrimoni industrial'. Blanc i Negre. Juny del 2010. Finestra de can Escoda, Premià de Mar.

Janis. 40 anys

2010-10-04T21:23:00.003+02:00

La vaig descobrir una bona colla d'anys després que fos morta. Sonava des d'un vinil que punxaven a l'únic bar amb aire condicionat que hi havia a Aitona un estiu que vaig dedicar a arrossegar els meus sorpresos 19 anys entre els fruiters del Segrià. Hi havia unes noies que s'unien a ella per cantar a ple pulmó 'Me and Bobby McGee' i sempre que sento la cançó penso en elles i em sento bé. Deu de ser perquè m’arriba un record de quan tot estava encara per descobrir per a mi.

Llegeixo que avui fa 40 anys que la Janis va marxar a explorar altres dimensions de colors brillants i he pensat que bé li puc dedicar un record, encara que sigui pels vells temps d’aquell fantàstic western crepuscular del 1982.

No l’he trobada cantant ‘Me and Boby McGee’, però hi ha aquest intensíssim ‘Cry baby’ que diu molt de la seva força a l’escenari, i segurament també de les seves febleses al món real.

Sèrie Euskadi 2010 03

2010-09-26T23:22:00.014+02:00

Getxo, port vell

Correbous!!!

2010-09-23T22:20:00.003+02:00

Què voleu que us digui: maleïda la gràcia que em fa el blindatge dels correbous. Si els catalans vam ser especialment radicals, clars, moderns, civilitzats, europeus, model de futur, desmarcats de la caspa i un exemple a seguir per la resta de l’Estat amb l’abolició de les curses de braus, ja em direu amb quina cara defensem ara que el nostre Parlament protegeixi per ‘tradició’ una activitat bàrbara on el toro, a poc que hi pensem, pateix només per garantir la diversió d’uns quants ‘individus’, i ressalto les cometes per no utilitzar d’altres qualificatius que ara mateix bullen al meu cap. I, per fer-ho encara més intel•ligent, hem donat arguments a la ‘caverna’ per seguir defensant que la prohibició de les ‘corrides’ era només una maniobra antiespanyola.
Brillant, ja et dic!

El Coliseu nocturn

2010-09-22T19:28:00.003+02:00

Podeu veure aquesta foto (Roma, juliol del 2007) exposada al bar 'El Passatge' de l'amic Pepe Peraza, al carrer de Jacint Verdaguer de Premià de Mar.

¡Hasta siempre, profesor!

2010-09-19T19:08:00.002+02:00

Un homenatge d'urgència a una de les poques veus que han posat l'Aragó en el mapa, un territori secularment castigat que ara, dissortadament, s'ha quedat una mica més orfe.

Sèrie Euskadi 2010 02

2010-09-18T10:34:00.012+02:00

Platja Barinatxe Larrabasterra-Sopelana Biscaia

Tavertet (02)

2010-09-14T21:31:00.011+02:00

Una Ossa Mike Andrews, una Montesa Cota 349 i una Bultaco Sherpa, models de motos de trial Made in Catalonia dels anys 70 com les que ens van despertar aquell diumenge a L'Esquirol. A sobre de les motos, Tavertet, el fugaç objectiu assolit!

Sempre és més agradable fer una caminada per camí de bosc que no pas per carretera, i més encara si és de nit. Probablement podrien trobar algun corriol que els fes més bucòlic el tragí, però tenint en compte l’hora que comença a ser i la quantitat d’aigua que els ha arribat a caure a sobre durant la tarda -fet molest-, el pragmatisme s’imposa al bucolisme. Els autoestopistes, forçosament reciclats en simples caminants, devoren els 11 quilòmetres d’asfalt en absolut silenci, reclosos en les seves meditacions.

Si fossin gent de pràctica religiosa de ben segur que haurien dedicat bona part de les dues hores llargues que va durar la marxa a pregar per la possibilitat de trobar un bar obert a la seva arribada a Santa Maria de Corcó. Es coneix que algun sant de guàrdia comprèn la situació i disposa que els llums encesos a l’interior d’un cafè escalfi els ànims dels nostres expedicionaris, prou defallits a aquestes alçades. No es tracta del mític Hostal de l’Esquirol, però en aquestes circumstàncies una cervesa freda és una cervesa freda al bar Manolo de qualsevol població metropolitana o al cafè de l’hotel Ritz de París que duu el nom del gran Ernst Hemingway. La mestressa acull els nostres protagonistes amb gest maternal i tranquil·litza les seves consciències en advertir-los que el local romandrà obert mentre duri la partida que un petit grup de parroquians disputa a una taula veïna.

Cau una primera cervesa a bon ritme i la confortabilitat del local, unida al cansament dels joves, els anima a una segona, aquesta més pausada i assaborida. Al cap d’una hora els herois segueixen a la taberna i la partida no presenta símptomes d’haver d’acabar-se en un termini raonable. Més cervesa podria resultar massa aventurat per uns fetges tan joves i unes capissoles tan poc farcides de maduresa. A més, el cansament es fa palès i la combinació entre l’aiguat i la caminada ha provocat l’aparició de butllofes a algun dels sis peus amb que compta el conjunt dels expedicionaris. Convé, ara sí, buscar un racó on passar la nit. Per fortuna no queda rastre de la tempesta de Granollers i la volta del cel es mostra atapeïda d’estels. Els sacs de dormir van a terra a un espai dels afores de l’Esquirol i els tendres mosqueters aparquen al seu interior. En pocs minuts, tots tres ronquen.

No és el sol, ja alt sobre l’horitzó, ni l’alegre piulada dels ocells osonencs el que desperta els bells dorments sinó el motors de quatre temps d’un grup de motos de trial que deambulen al seu voltant. Sorpresos i encara adormits, cauen en que les motos no hi fan cabrioles de forma capriciosa sinó que ho han disciplinadament per un circuït perfectament indicat, en mig del qual els viatgers inconscients havien instal·lat el seu campament la nit anterior. Els pilots, gent educada, saluden els nois entre equilibris impossibles mentre els atribolats adolescents recullen sacs, motxilles i guitarra i surten del circuït, cames ajudeu-me.

Encara queden 12 quilòmetres fins a Tavertet, i no és cosa de perdre el temps. Carretera enllà una de les butllofes que van germinar la tarda anterior es mostra impertinent de manera particular. Un dels viatgers no pot seguir caminant en aquelles condicions. La deessa Fortuna, però, torna en el seu ajut i els permet recuperar el seu tarannà d’autoestopistes, només que en aquesta ocasió la que passa una de les motos de trial que competien a l’Esquirol. El lesionat, amb la seva motxilla i la guitarra, arribarà a Tavertet en moto; la resta, enyorant el 1500 i el 2 CV, ho faran estoicament, a peu.

El trident premianenc es retroba prop del migdia. Són a Tavertet, els cingles, el pantà de Sau... Esgotats i feliços, es feliciten per l’assoliment de l’objectiu... i immediatament després busquen arrauxadament la manera de tornar a l’Esquirol des d’on agafar un autobús fins a Vic on agafaran un tren cap a Barcelona. Pel que fa a allò de les masies... Bé, potser en una altra ocasió. En tot cas ningú no recau en el trist fet de que la guitarra, soferta companya de l‘aventura, no ha sortit en cap moment de la seva funda.

RHCP - Road Trippin
Cargado por redhotfan. - Ver más clips de música, videos en HD!

Els viatges per carretera, més o menys llunyans, solitaris o en companyia, m'han omplert de moltes sensacions al llarg de la meva vida. Els Red Hot Chili Peppers expliquen un d'aquests viatges en aquesta preciosa 'Road Trippin''.

(He canviat el vídeo. Aquest al menys sona millor)

Sèrie Euskadi 2010 01

2010-09-11T21:54:00.004+02:00

Des de la carretera entre Pamplona i Sant Sebastià

Imatge nocturna de la platja de La Contxa

'El peine de los vientos' d'Eduardo Chillida i Luis Peña Ganchegui

El port pesquer de Sant Sebastià

TAVERTET (1)

2010-09-05T08:53:00.007+02:00

La plaça de Fra Bernardí de Manlleu on hi havia la cursa de bicicletes

Un magnífic 1500, el cotxe més rockabilly que ha fabricat la SEAT

Ens trobem en el mes de setembre del 1979 i els tres nois tenen setze anys i una aventura ficada al cap. La cosa, per estalviar-nos més introduccions, consisteix en saber si és possible anar en autoestop des de Premià de Mar, al Maresme, fins a Tavertet, a Osona, i tornar en un sol cap de setmana.

Tavertet és un indret prou atractiu per ell mateix com per no necessitar un motiu concret per plantejar-hi una visita, però els nostres expedicionaris en tenen un i d’important, allò que se’n diu una missió seriosa: observar el terreny per veure si hi ha alguna masia en relatives bones condicions on ells i les xicotes poguessin, en un futur per determinar però no excessivament llunyà, instal·lar-se a fer vida. És a dir, allò que en l’actualitat s’anomenaria ‘vivenda multifamiliar’ però que en aquella gloriosa època -insisteixo: parlem del 1979 amb tot el que això significa- rebia el nom de ‘comuna’, en el sentit de la convivència entre gent preferiblement ben avinguda, no en l’altre. Si bé l’elecció de Tavertet responia a una suma de factors que anaven des de la bellesa de l’indret a la seva ubicació geogràfica passant, perquè no dir-ho, per una certa aurèola de llegenda, el fet que l’expedició s’hagués de realitzar en autoestop no tenia més explicació que les perspectives d’aventura, de sembrar-hi imponderables al recorregut i veure que tal se’n surten ells tres, les seves motxilles i una guitarra que algú ha insistit a dur tot i no conèixer més que quatre acords mal comptats.

És evident que no trobaran ningú que vagi directament a Tavertet des de Premià de Mar i està bé que sigui així; hom sap que un viatge en autoestop, un de catàleg, ha d’incloure un bon reguitzell de relleus que aportin personatges i experiències diferenciades i a ser possible enriquidores, per tronades que aquestes siguin. Un primer tram anodí fins a la cruïlla de la carretera de la Roca amb la de Coll de Cera serveix per treure’ls del Maresme i preparar-los per la primera de les etapes de contingut. No havien passat ni vint minuts d’espera quan un SEAT 1500, el cotxe més rockabilly que mai s’ha construït a Espanya, fa una frenada atenent al senyal internacional que els fan els nois. La seva tripulació, dues noies rialleres a les què devia de fer gràcia la fila dels nostres herois, els fa pujar a bord i els indica que van a Granollers. El 1500 es pot contemplar ara com un cotxe rocker de mena, però a finals dels setanta era un cotxe de gent respectable, per això els viatgers assisteixen divertits a les preguntes i bromes que els fan les noies des del seient doble del davant –canvi de marxes al volant-, mentre lamenten que la diferència d’edat no els permeti explorar altres vies d’aproximació. En qualsevol cas es tracta d’un altre pas endavant que duu de la mà l’entrada en escena d’un nou element important en la nostra història: comença a ploure. La capital del Vallès Oriental rep el 1500 i els seus ocupants sota una magnífica tempesta.

Si volien imponderables aquí en tenen un de primera divisió. Estan a Granollers un dissabte al vespre i sota un aiguat de dimensions bíbliques, però ja va dir Virgili que la fortuna somriu els audaços i quan el desànim comença a mossegar els expedicionaris arriba el miracle en forma d’un 2 Cavalls que condueix un jove entusiasta que es dirigeix a Manlleu a participar a una cursa ciclista nocturna. La bicicleta viatja també a bord del 2 Cavalls de manera que la nau carrega ara amb quatre persones, tres motxilles, una guitarra i una bicicleta de competició que s’encabeixen miraculosament –un dels nostres protagonistes veu perillosament prop d’un ull la maneta d’un fre, però no pot fer res, atrapat com està contra el seient per la seva pròpia motxilla-, mentre que del casset d’a bord surten, molt apropiadament, les notes de l’Aqualung de Jethro Tull.

Quan arriben a Manlleu ha deixat de ploure i a la plaça de Fra Bernardí els ciclistes escalfen abans de la cursa, uns en bicicleta i uns altres corrents, en una escena que, si estudiessin cursos més avançats, els tres expedicionaris definirien com a surrealista. De moment arriben a la conclusió que, a mida que el viatge avança cap al nord, la gent els resulta cada cop més divertida.

Ja és de nit i Manlleu és massa ciutat com per improvisar un campament, tot i que contemplant l’espectacle que es desenvolupa a la plaça, segur que un bivac hauria passat inadvertit sota alguna d’aquelles porxades. L’objectiu, no ho oblidem, és Tavertet i l’endemà ja és diumenge. S’acaba el temps. Cal seguir fent dit, però aquesta vegada en marxa. Els nois, les seves motxilles i la guitarra enfilen caminant els 11 quilòmetres de carretera que separa Manlleu de Santa Maria de Corcó.

(Continuarà)

L'Aqualung dels Jethro Tull, amb la característica veu de l'Ian Anderson, per tota la vida va quedar com el tema central de la banda sonora d'aquella expedició del 1979

Noche de jueves en Aqaba

2010-06-20T18:16:00.009+02:00

Aquest és el text guanyador de la primera edició del Concurs de Relats de Viatges 'Milcamins' organitzat pel bloc del mateix nom que impulsa la Mercè Salomó.

El Jurado, compuesto por Joan Sol, periodista, Lola Mariné, escritora, y Eduardo Otero, ingeniero y experto viajero, ha otorgado el premio al relato 'Noche de jueves en Aqaba' de Xavier Traïd i Gàllego.

Noche de jueves en Aqaba

Dos personas pueden hacer juntas un mismo viaje y, sin embargo, de regreso a casa tener la sensación de haber vivido experiencias totalmente diferentes, de no haber estado en el mismo sitio. Un viaje, ya lo escribió alguien hace tiempo, para que pueda llamarse así ha de significar ir de un lugar a otro y volver diferente. No obstante, ese cambio nunca es el mismo para nadie; depende del poso cultural de cada uno.

Quiero creer que tota la expedición a Jordania volvió diferente de aquel viaje. Al menos en algún sentido. Lo digo porque hay que estar muy desconectado del mundo para contemplar un símbolo de la historia contemporánea como son los Altos del Golán, aunque sea desde la seguridad de la ruinas de Umm Qais, y no estremecerse. Y, francamente, es mejor quedarse en casa antes que no ser capaz de sentirse privilegiado estando de madrugada, estirado sobre un camastro, contemplando el cielo imposible de Wadi Rum acompañado de las conversaciones, apenas susurros envolventes, de los beduinos, y con el regusto en la boca del penúltimo té de la noche. Era ese el mismo cielo, pensaba yo, que debió observar en tantas ocasiones el coronel Thomas Edward Lawrence mientras dirigía a las tribus árabes contra los otomanos allá por el 1917. Son sólo dos ejemplos, pero conocer todo esto en primera persona, como digo, debería cambiarnos de algún modo. Se supone que para mejor.

La historia, y también el periodismo. Cada uno tiene sus motivos para preparar una libreta de notas, limpiar los objetivos de la Nikon, colgarse una mochila a la espalda y subirse a un avión hacia algún lugar polvoriento y cargado de magia. Ir de A a B y pedir a los dioses que lo que vayamos a vivir sea lo bastante grande como para no olvidarlo mientras duren nuestras vidas, que nunca se sabe.

A mi me llevaron a Jordania el pisar por primera vez el Oriente próximo, diría yo que una asignatura obligatoria para cualquier periodista al menos para intentar entender lo que se cuece por allí. También la pasión por el desierto después de haber acampado en el Sáhara, en Death valley o en Anza Borrego. Y también, o quizá sobretodo, por la exaltación con que mi hija me hablaba de Petra después de su viaje. No pasa nada porque los hijos se nos adelanten en nuestros sueños. Así pueden ser la cosas y así han sido en mi caso, y mejor asumirlo con orgullo que no con un estúpido sentimiento de superioridad herida.

Pero aún tenía otro motivo muy íntimo para volar hasta Jordania, sólo que este no lo comprendí hasta que lo tuve delante. No hay viaje al reino de Abdullah y Rania que no contemple una visita a Aqaba, una ciudad que a parte de su ciertamente convulsa historia –des de los tiempos de Salomón, cuando se llamaba Ayla, hasta lo del bueno de Lawrence, pasando por los romanos y esos tipos, los mamelucos-, tiene como gran atractivo turístico la costa del mar Rojo. No son playas donde uno dure mucho bronceándose a no ser que se lleve una crema de factor 300 ya que ese sol se merienda a las pieles más curtidas. Pero una vez dentro del agua, o mejor, debajo de ella, la cosa cambia. Uno se encuentra bajo esa luz salvaje, la misma que castiga el desierto, pero buceando entre corales y algas –al lugar lo llaman Japanese garden-, acompañado de todos esos peces: globo, payaso, ángel, escorpión…

Después de un largo día de buceo a una temperatura de superficie de cuarenta grados, pocas cosas apetecen más que una buena ducha en el hotel y una cena a base de verduras frías y ensaladas, y eso en Jordania lo saben preparar muy bien. La noche invitaba a recorrer las calles y allá fuimos los indómitos nabateos: Xavier, Rosa, Joan y yo mismo. Hacía horas que era oscuro y sin embargo parecía hora punta por la cantidad de gente y de tráfico que había por todas partes. También es verdad que era la única hora en que se podía pasear confortablemente sin que el calor nos fundiera los sesos. Como habíamos hecho antes en Ammán, anduvimos recorriendo pequeñas tiendas abarrotadas de productos. Dentro del desorden aparente, parecía que se podía encontrar de todo: ropas, frutas, aparatos electrónicos, las tradicionales kefias y hasta camisetas deportivas. Atención con esto porqué parece que los jordanos han llevado a su tierra el yin y el yang futbolístico que se vive en España. Allá se es del Barça o del Real Madrid, y se es con pasión una cosa o la otra, de manera que en cuanto saben que el turista es español le preguntan por su filiación futbolística y la expresión de la cara refleja complicidad o rechazo según sea la respuesta. Recuerdo un hombre negro, mayor ya, que leía pacientemente el Jordan Times sentado en una silla en la oficina de Arab Divers mientras yo esperaba mi equipo de inmersión aquella misma mañana. Al enterarse de que yo venia de Barcelona me justificó en un inglés pausado que Guardiola triunfaría como entrenador del equipo por su trayectoria como jugador y como entrenador del Barça B. ¡Ese hombre sabía cosas de Pep que yo desconocía! Pues bien, esa misma dualidad Real Madrid Vs Barça aparece, como es lógico, en las tiendas donde se venden las camisetas. Eso sí, en el escudo del Barça se cambia la cruz de San Jorge por una raya roja vertical u horizontal. Hay que comprenderlo: esa cruz trae malos recuerdos en las tierras de Saladino.

Pero volvamos a aquella noche porqué después de visitar los mercadillos nos acercamos a la playa buscando un lugar donde tomar un té antes de volver al hotel. Encontramos un espacio de tierra batida cubierto con una estructura de aluminio de donde colgaban luces fluorescentes, y tapada con rafia negra que protegería el espacio del sol durante el día. Las mesas y las sillas eran de plástico y, algunas, tenían la patas metidas en el agua del mar Rojo, donde rompían olas muy débiles. Niños en bañador y con flotadores jugaban en esa orilla mientras los mayores, muchas de ellas mujeres en animada conversación, bebían té y algunos hombres fumaban en argilas. Era jueves, víspera de festivo para los árabes, y esa era la clase de ambiente que se respiraba: el relax anterior al fin de semana. Al otro lado del Golfo de Aqaba, casi a tiro de piedra, se veían las luces de los hoteles de la playa de Eilat, ya en Israel. Pensé que, siguiendo la otra orilla hacia el sur, llegaría enseguida a Egipto, mientras que siguiendo en la misma dirección por la playa donde me encontraba, no tardaría en llegar hasta Arabia Saudí.

Y así fue como me encontré recordando cosas aprendidas siendo muy pequeño. Vi la imagen de mi padre trayéndome aquellos libros de Tintín con el lomo de tela, que era de color diferente en cada volumen. Ahí estaba otra vez el niño que fui, devorando todas aquellas aventuras en tantos escenarios. Pero aquella era, sobretodo, la noche de ‘Stock de Coque’, el libro en el que Hergé hizo llegar a caballo a Tintín y al capitán Haddock a Petra treinta años antes de que Spielberg hiciera lo mismo con su Indiana Jones. Lo del libro no era Jordania –ni siquiera la Transjordania que fue hasta 1950- sino un país imaginario, el Khemed, con capital en una tal Wadesdah, pero eso era lo de menos. Lo de más era el malvado Allan amenazando al capitán Haddock con echarlo al agua des de la cubierta del mercante ‘Ramona’ recordándole que estaban en un mar Rojo donde ‘no faltan los tiburones’, el mismo mar Rojo donde chapoteaban aquellos niños delante mío. Era el ataque de los ‘Mosquitos’ mercenarios sobre el sambuk en el que los protagonistas querían llegar a La Meca para luchar contra los traficantes de esclavos y, como siempre, el regreso feliz al castillo de Moulinsart después del éxito de una nueva aventura.

El resto del grupo nabateo charlaba animadamente, pero yo apenas los escuchaba. Miraba las luces de Eilat y recordaba cómo deseaba de pequeño pisar los escenarios de las aventuras que leía en los libros de Tintín, y en el hecho de que era eso, justamente, lo que estaba haciendo aquella noche. Se lo debía a aquel niño que se llamaba como yo, y creo que de algún modo también a mi padre. Y ajustar las cuentas con ellos me hizo inmensamente feliz.

2010-06-03T21:16:00.004+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Rostres'. Blanc i Negre. Maig del 2010

2010-04-26T21:30:00.002+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Esports'. Color. Abril del 2010

2010-02-24T20:36:00.004+01:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Bodegó'. Color. Febrer del 2010

2010-02-05T22:21:00.006+01:00

Ei, Mestre!

Aquest és l'avatar d'en Martí Rosselló, versió The Simpsons. Gràcies als amics de La Cajanegra

Sí, ja ho sé que arribo tard, que hores d’ara tots els blocs d’amics, coneguts, saludats i oportunistes han complert ja amb la cerimònia del teu obituari. Ja em sabràs disculpar, però és que m’he passat la setmana escrivint sobre tu a la Ràdio, gravant a gent que parlava sobre tu, davant de l’editor digital recollint moments compartits i d’altres que han passat des de diumenge... I després, davant del micro, mirant de tenir una actitud artificialment serena, mentre mirava d’explicar a la ciutat, com bonament he pogut, el que havia passat: que te’ns havies mort a una vorera del carrer Eixample, que en l’enterrament l’església de sant Cristòfol estava a rebentar de gent i que l’Àngel, en Cesc, en Jaume i sobretot la Toni, ens havien fet saltar les llàgrimes a tots plegats amb les lectures que havien escollit i les seves paraules sobre tu. Encara avui he obert el ‘Premià Notícies’ explicant que la nova biblioteca de can Farrerons portarà el teu nom. Segur que l’avi Salvador Moragas no t’ho tindrà present, al cap i a la fi ha estat una decisió terrenal i tu no has tingut veu ni vot al respecte. En fi; ja us ho parlareu per allà dalt, al paradís dels lletraferits.

Total que ja es divendres al vespre i ara, amb una mica més de calma i serenor, potser que ja podré posar-me al dia pel que fa al tema del bloc. De fet només fa una setmana i un dia que vam estar junts darrera del teu taulell de bibliotecari de can Manent fent un cop d’ull al material que m’havies recollit de casa teva per preparar el llibre sobre la transició política a Premià. Mentre ens ho miràvem va arribar la Maribel i quasi immediatament un munt de xavals i no tan xavals demanant-te llibres, vídeos i torn als ordinadors, de manera que vaig veure que hi havia massa feina per entretenir-te i et vaig demanar per la primera part de les memòries de Jordi Pujol, però com que no hi era em vas dir que tenies el llibre a casa i que me’l portaries dimarts a la Ràdio. Aleshores no podíem saber que per dimarts ja t‘hauries begut la teva darrera Estrella.

El mateix dijous vaig estendre tots aquells papers, pòsters i fotografies sobre la taula del menjador de casa. Va ser emocionant perquè tota aquella documentació que per a tu eren retalls de la teva millor joventut, per a mi ho eren de la meva infantesa i primera adolescència. Ja ho he escrit en alguna banda que nosaltres, la meva colla, no enteníem massa bé què estava passant aquells anys convulsos però que l’entusiasme amb què ho vivíeu els nostres grans era tan contagiós que ens arrossegava a tots plegats, encara que fos per reivindicar que volíem Donuts sense forat i més Conguitos a les bosses a les nostres manis de joguina, sense Grissos ni pilotes de goma volant per arreu.

Deia que hores d’ara pràcticament tothom ha dit ja la seva sobre tu, la immensa majoria sobre la teva figura com a escriptor i comentarista. Ja ho entenc que sigui així. Suposo que jo podria fer alguna cosa per l’estil, parlant dels teus consells sobre els meus primers escrits, o aquells ‘Mítings de l’Asmàtic’ que fèiem a la Ràdio comentant notícies del PN en pla kamikaze –mai no volies saber prèviament sobre el què et faria opinar-, però com que resulta que tu i jo ens coneixem des de fa... 36, 37 anys? em ve més de gust aportar coses que recullo de la meva primera pàtria, la meva infantesa, els anys del Cau al Camp del Rector quan tu, en Vadó i companyia, ens vàreu fer votar als nens i nenes que ens hi aplegàvem el nou nom de l’Agrupament i va sortir allò de ‘Panda Premià’; vots en una educació laica i no sexista, i parlo del 1972! O la meva primera nit a muntanya, a Sant Mateu -‘Estic cansat!’; ‘Jo també!’, em vas contestar-, escoltant al porxo de can Gallemí amb la sorpresa dels meus 9 anys aquells ‘hits’ de l’època, els locals de Llach, Raimon, Serrat i tots els altres, i els d’importació: Pete Seeger; Peter, Paul and Mary i les adaptacions de Bob Dylan i Joan Baez. Cada cop que sento una guitarra i gent cantant –un fet cada cop més infreqüent- recordo aquella nit.

O aquella altra patrulla des de Sant Celoni fins a Arenys de Mar amb acampada al Montnegre –en Vadó ens va donar canya de valent aquell cap de setmana-. Al bar de l’ermita de Sant Martí hi havia la tele posada i hi feien aquella sèrie que feia en David Carradine que es deia ‘Kung fu’. A mi m’encantava la sèrie i et vaig demanar permís per anar a veure-la. Però tu, esgotat, em vas contestar ‘Vols dir que no hem tingut prou kung fu per avui?’

Des d’aleshores, d’una o altra manera, sempre has estat present. Fins i tot quan vaig ser fora, vivint als States, va ser quan em vaig llegir l’‘Anna K’.

I 37 anys després, te'n vas amb només 56! Potser sí que ens calia una mica més de kung fu. No trobes, Mestre?

De les cançons que van sonar en aquella primera nit meva a muntanya, al porxo de can Gallemí, la que més em va impressionar va ser la versió catalana d'aquest clàssic de Peter, Paul & Mary: 'The cruel war', especialment quan la noia li diu al xicot que marxa cap al Vietnam que es tallarà les trenes i es vestirà d'home per acompanyar-lo al front. No recordo en Martí cantant ni tocant la guitarra, però sí mirant-s'ho tot plegat amb els seus ulls blaus i el seu etern somriure.

2009-11-14T12:53:00.005+01:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Moviment'. Blanc i Negre. Helicòpter bombarder sobre La casa de los pinos. Daroca, Saragossa. Agost del 2009

2009-11-14T12:16:00.010+01:00

REBEL

Una BH 'de passeig' blava, com la que tenia els anys 70 per rodar el meu món

El Camí del Mig no era ben bé com és ara. Ningú no hi havia pensat encara a convertir-lo en una alternativa viària a la Nacional II o a l’autopista que li passa just per sobre, de manera que no estava cimentat, com està ara mateix. Potser era per això -perquè a penes hi tenia trànsit i perquè, oblidada la seva funció mil·lenària de ramal de la Via Augusta, només era una pista de sorra que unia les finques que conreaven flors al sud del Maresme-, que sovint les nostres bicicletes patrullaven el Camí del Mig, marcant territori.

Hi pensava l’altre dia, pedalant pel nostre Camí direcció nord per la pujada que porta a un local on d’uns anys ençà la gent s’hi aplega per ballar country. Era una patrulla dominical amb el meu soci d’aventures Marc Legolas. Havíem de tirar arrambats tots dos al mur de la dreta per deixar passar els cotxes que ens avançaven mentre els seus conductors ens miraven malcarats, com si els ofengués la nostra presència a la pista. Comprendran que poc es pot marcar territori d’aquesta manera, maleïts rosegadors! No és que sigui procliu a la nostàlgia però és que hi ha coses que ja estaven prou bé com estaven, què volen que es hi digui. I sí, tot i esbufegant, vaig enyorar els anys en què pedalar pel Camí del Mig volia dir tornar a casa amb un dit de pols a les cames, quan no directament de fang.

És clar que les bicicletes tampoc no són les mateixes. No és que en Marc i jo tinguem màquines high luxury, precisament, però tres plats i vuit pinyons donen prou possibilitats. Quan el Camí del Mig era la nostra Mother Road les nostres cavalcadures per no tenir no tenien ni canvi de marxes. El meu germà i jo rodàvem el món amb sengles BH: ‘Beistegui Hermanos’, genuí ferro d’Àlava. Per qualificar-les d’alguna manera, els venedors les presentaven com a bicicletes ‘de passeig’, cosa que a tipus durs com nosaltres no ens feia massa gràcia. Amb aquest qualificatiu, pensava jo en la meva feliç infantesa, només faltava que la bici portés lligada al manillar una cistella de vímet amb un ram de lliris sortint del seu interior. Potser era per això que les tunejàvem, valgui l’expressió, desmuntant peces a priori inútils com ara els protectors de les cadenes, la qual cosa donava a les màquines un aire més agressiu i, de pas, també a nosaltres, que sempre portàvem les cames tacades de greix.

La BH de ‘passeig’ conformava juntament amb la Torrot i no sé si també amb alguna Peugeot, el best seller de les bicicletes de l’època. Després hi havia les de tota la vida, de barra fixa i manillar pla, i finalment les de ‘curses’. I després hi havia aquelles altres que ens provocaven somnis humits. Bàsicament recordo la ‘Bicicross’, també de la BH, i sobretot la Derbi Panther, amb una sort d’amortidors i cavi de marxes. A la colla hi havia un individu que en tenia una, i pedalava sobre ella pel Camí del Mig com si fos en Peter Fonda a ‘Easy rider’.

Superat el cau dels line dancers, vaig recordar aquella mateix pujada trenta i tants anys enrere amb les nostres BH i aquell tipus de la Panther, pedalant per baixar a l’hípica de Can Rosell, a Vilassar de Mar. L’hípica era un destí habitual quan havíem aconseguit recollir una mica de pasta per gastar-nos en una hora de passejada a cavall i, en aquells temps, la manera més adient d’arribar-s’hi era anant en bicicleta pel Camí del Mig. En tot cas, un altre dia parlaré de cavalls, però avui toca fer-ho de bicicletes... i de música.

De tornada a Premià, desfeta ja la partida ciclista, vam baixar a casa dels avis i allà va passar una d’aquelles coses aparentment sense importància però que per algun motiu no oblidem mai, i que atrapen al seu voltant activitats, gests, rostres i paisatges formant tot plegat un sol paquet. A la tele, un vell i enorme artefacte en blanc de negre que cobria la pantalla amb una persiana de fusta, feien un programa musical i allà vaig descobrir una de les peces que més he gaudit des d’aleshores: era ‘Music’ de John Miles, un cant d’amor a la música que Miles interpretava conjuntament amb Bob Marshall al baix i Barry Black a la bateria. ‘Music’ es va quedar des d’aleshores, parlo de l’any 1976, indivisiblement associat a aquelles BH i a la ruta del Camí del Mig per anar a Can Rosell.

L’altre dia, 45 quilòmetres de bicicleta després i mentre buidàvem la primera cervesa del diumenge a casa d’en Marc a Vilassar de Dalt, li vaig explicar al company aquesta història. Aleshores ell, sempre murri, va treure un vell vinil i instants després ‘Music’ tronava pels bafles amb el beneït fregit del disc de fons. Llavors vaig fixar-me en la portada de l’LP i en el seu títol: ‘Rebel’. La paraula clau, vaig pensar, per definir el que érem el 1976 i el que, com bonament podem, intentem seguir sent.

Aquest vídeo de la BBC correspon a l’època en què ‘Music’ estava als Hit Parade, de manera que devia de ser molt similar al que vaig veure a casa dels meus avis el 1976.

2009-10-26T18:41:00.003+01:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Objecte il·luminat amb flaix'. Blanc i Negre. La màscara de l'Andrea. Premià de Mar, setembre del 2009

2009-10-26T18:29:00.005+01:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Premianencs'. Color. L'alcalde Miquel Buch al seu despatx. Premià de Mar, juliol del 2009

2009-09-01T20:40:00.003+02:00

ARRELS

Ha estat aquest estiu com podia haver sigut en qualsevol altre moment. Si ha sigut ara i no abans ha estat, suposo, perquè s’han ajuntat l’oportunitat i els mitjans per recórrer els noranta i escaig de quilòmetres que separen dues de les localitats amb més història per a la meva família: Daroca i Traid. De Daroca, a l’Aragó, n’he parlat un munt de vegades en aquestes Homilies a banda de ser la gran protagonista del meu llibre ‘Nacional 330’. De Traid –així, escrit sense dièresi en castellà- no n’havia parlat mai entre d’altres coses perquè mai no hi havia anat. Sabia de la seva existència diria que de tota la vida però, tot i la curiositat que em provocava conèixer un indret amb el qual comparteixo cognom, mai fins el passat 10 d’agost no hi havia posat els peus.

El pare havia volgut anar sempre a Traid. De fet va ser ell qui va descobrir la seva existència buscant l’origen del nostre cognom, però segurament mai no li van coincidir l’oportunitat i els mitjans que mencionava abans. Tants anys d’anar a Daroca amb la família i, pel que fos, mai no ens va pujar a la Fermina, el nostre Seat 850 Especial de color marró, per acostar-nos a conèixer aquest poblet de la província de Guadalajara. Malauradament va morir sense arribar a fer-ho. És per això que, també pensant en ell, quan he tingut la manera i el moment, he anat a buscar Traid.

No sóc precisament un malalt de la genealogia ni de l’heràldica, però sí que he tingut sempre curiositat per saber sobre els meus avantpassats, com tothom, suposo. Imagino que deu de ser més fàcil indagar sobre cognoms il•lustres que sobre un d’humil i feliçment plebeu com ara el meu, però amb un mapa al davant és fàcil de veure que Traid i Castejón de Tornos, el poble de Terol al costat de la llacuna de Gallocanta on va néixer el meu avi Andreu, estan ben a prop: 80,6 quilòmetres, segons em diu el calculador de rutes de la guia Repsol, i de Castejón a Daroca només 36,1 quilòmetres més. Amb aquestes dades, un diria que els meus avantpassats no eren grans exploradors que diguéssim –potser ni maleïda la falta que els feia-, cosa que tractem de corregir com bonament podem les noves generacions.

Precisament, ironies de la vida, la meva expedició a Traid ha vingut a coincidir amb un any en el qual la meva filla està vivint a Sydney i amb un estiu que el meu germà i la seva família estan passant a la casa familiar de la ciutat japonesa d’Utsunomiya on hi viu l’altra àvia dels meus nebots. M’encantaria veure la cara dels nostres besavis imaginant-se els seus descendents Traïds fent vida per les Antípodes i el llunyà Orient, com també la dels mateixos avantpassats –i no hauríem d’anar massa enrere- veient com un seguit de fotografies digitals de Traid surten simultàniament via E-Mail des d’un ordinador públic a Daroca i hores després puc llegir des del mateix ordinador els comentaris que sobre les mateixes imatges m’arriben des d’Austràlia, el Japó o Girona on les ha vist un altre cosí. Estem tan fets a treballar a diari amb aquestes eines que no ens plantegem la necessitat de reflexionar-hi una mica.

De manera que mentre la meva família més propera gaudia de viatges i estades que els han portat a milers de quilòmetres de casa, jo recorria una sort de camí introspectiu dins la història del meu cognom, via Molina de Aragón i amb un valent Peugeot 205 de l’any de la picor. Suposo que enlloc no estava escrit que el primer Traïd de la meva branca que tornés al poble ho faria en un luxós carruatge, carregat d’honors i amb tota la pompa i la circumstància. Si era així, lamento les expectatives errades dels meus avantpassats. Pel que fa a mi i a les meves sensacions, em vaig trobar amb un poblet que diu tenir una setantena d’habitants al qual s’hi arriba per un camí asfaltat –no m’atreveixo a anomenar-lo carretera- pel qual hi fan cap l’autobús que arriba de Molina de Aragón i els camions de subministrament. Potser per això, aquell home gran que atenia un bar que abans havia estat l’escola em va dir, entre entristit i resignat, que allò no era Castella-La Manxa sinó la ‘mancha de Castilla’.

No esperava trobar un Rivendel ni un Shangri-La. No m’havia fet cap idea preconcebuda i, per tant, el que vaig trobar no em va significar cap mena de decepció. Traid era allò, amb la seva església amb el cementiri al costat, la plaça de la font, el frontó, l’antiga escola reciclada en bar per la manca de nens que hi anessin a estudiar i l’altre bar que fa de centre social, amb el futbolí i els llums discotequers al sostre, a sobre del qual hi ha l’ajuntament. I tot plegat envoltat de boscos i cultius, i del camí que segueix la ruta del Cid, una circumstància que probablement ha posat Traid al mapa més que no qualsevol altra cosa. I allà estaven aquells pocs veïns que em miraven una mica sorpresos i que, imagino, havien de resultar una gentada en aquell 10 d’agost en comparació amb els habitants que deuen de quedar allí durant l’hivern.

No m’hi vaig estar gaire temps. Vaig fer algunes fotos als elements de Traid que em van semblar més característics i després a mi mateix amb el cartell que anuncia el nom del poble com a prova fefaent de que havia estat allà, una mica com l’Armstrong amb les pedrotes que es va baixar de la Lluna el 1969. Havia fet plans de localitzar el poble i fer una ullada durant el matí i estar a Daroca a l’hora de dinar; un viatge d’anada i tornada enllestit en unes hores, que els meus avantpassats havien trigat generacions en fer en una sola direcció.

Conduint de tornada a Daroca vaig pensar en el pare i en la meva gent que hi havia a Austràlia i al Japó, i se’m va dibuixar un somriure de satisfacció.

Em ve genial un clàssic funk dels vuitanta per il•lustrar aquesta primera Homilia de la temporada: els Odissey i aquesta peça que s’anomena ‘Going back to my Roots’, Tornant a les arrels!!

2009-07-23T18:41:00.004+02:00

La Madonna, amb el seu concert, m’ha donat el senyal de sortida per a les vacances. És una sensació peculiar: excitant i relaxant alhora. Agradable en tot cas.

Fins ben aviat!!

2009-07-20T22:17:00.002+02:00

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Gavines'. El Masnou, maig 2009

Pirates de Festa Major

2009-07-08T22:23:00.013+02:00

PIRATES DE FESTA MAJOR

A Premià de Mar els veïns donen la benvinguda als Pirates per celebrar la seva arribada durant la Festa Major, encara que de vegades sigui amb símbols més caribenys que no pas berberiscs. A dalt, l'Ajuntament després de ser pres pels pirates.

La majoria dels habitants del petit barri de pescadors dormen en la calorosa nit mediterrània. En la seva majoria són pescadors que l’endemà, abans no hagi sortit el sol, hauran arrossegat a mar les petites barques des de les platges per anar a llençar les xarxes Mediterrani endins. La lluna ha sortit esplèndida aquesta nit i aquest fet omple amb un sentiment màgic els cors de la jove parella que corre amb sigil per la platja per anar a estimar-se entre les barques. Ella i ell s’han esmunyit de les seves llars de manera clandestina: encara no gosen confessar als pares la relació que mantenen des del Nadal. Ella té quinze anys; ell encara no disset.

És just quan arriben al seu amagatall que un núvol sembla voler regalar-los un extra d’intimitat i es posa davant de la lluna enfosquint l’escena. Però quan tot just s’han fet uns petons, tímids encara, un soroll que arriba del mar els crida l’atenció. És un xipolleig rítmic i constant. Tots dos han nascut a tocar de platja i saben que cap peix no fa aquest soroll que comença a créixer per sobre del so de les onades, i cap barca de pesca del poble pot estar a mar a aquelles hores. Els dos adolescents escodrinyen la foscor a la recerca de l’origen d’aquell so quan el núvol que els havia emparat de les mirades de la lluna segueix el seu camí i permet que tota la llum de la dama de la nit caigui de nou sobre la platja. Aleshores, els veuen. Dos xabecs de tres pals es retallen sobre l’horitzó fosc amb les veles recollides. Des de les embarcacions, un grup d’esquifs plens d’homes silenciosos armats amb simitarres cavalca sobre les suaus onades en direcció a la platja. Els pirates els estan atacant!

Només es donen temps per una consulta mútua mirant-se els ulls per, de seguida, aprofitar que les barques de pesca els amaguen dels atacants per córrer cap a les primeres cases, les més properes a la platja, i picar la porta per despertar els veïns. Ja no es tracta de dissimular: cal fer tant de soroll com sigui possible per despertar tothom i organitzar alguna mena de defensa davant l’imminent atac. Com a mínim, que els berberiscs no trobin la gent dormint indefensa als seus llits. Els sorolls i els crits comencen a estendre’s de casa en casa i les espelmes il·luminen els interiors de les barraques dels pescadors. Les mateixes flames serveixen per encendre torxes i els homes surten de les cases amb pals, espases, ferros, forques i tota eina que pugui servir d’arma. No és la primera vegada que els pirates ataquen la petita comunitat, però sí la primera en què els agafen tan desprevinguts i tan desemparats. En altres ocasions la torre de Burriac havia advertit els vaixells berberiscs a temps i havia encès les fogueres d’alarma. Aleshores els pescadors havien preparat una defensa ferma amb l’ajut dels pagesos de dalt i d’alguns homes d’armes. Avui, però, els xabecs s’han pogut apropar inadvertits i ara el desembarcament és imminent. Tots saben que la lluita serà dura i cruenta. Viure a tocar del mar, lluny del refugi de les zones més altes, comporta aquests riscs. A més, aquesta vegada estan sols.

Els homes avancen cap a la costa per fer allà mateix una primera línia de defensa. Si guanyen una mica de temps, potser les dones i els menuts tindran una oportunitat de pujar a buscar refugi al poble de dalt. Quan arriben a la platja coincideixen amb l’arribada dels primers esquifs i els més agosarats són els primers a saltar sobre els pirates fent grans crits i descarregant l’espasa a tort i a dret. També són els primers a morir.

Cinc segles després d’aquests fets, l’alcalde de la ciutat en què s’ha convertit aquell barri de pescadors ha declarat a l’emissora local que la nit anterior un escamot pirata, probablement un comando de reconeixement, havia desembarcat a la localitat a fer les primeres malifetes, demostrant la imminència d’un desembarcament a gran escala. L’alcalde ha demanat que tothom s’armi i que aquesta nit baixin a la platja a tractar de repel·lir l’atac.

En el moment d’escriure aquesta pàgina, centenars de ciutadans –aquesta vegada homes, dones i nens- han baixat a la platja seguint les ordres del primer edil a formar una línia de defensa que, tothom sap, serà superada per un enemic superior en número, armament i moral de combat. Venen a prendre la vila, com fan cada any per aquestes dates i inexorablement la prendran. Durant els propers dies seran els amos de la població i els ciutadans haurem de seguir la seva llei: diversió, disbauxa, concerts i balls, i fins i tot una bona colla correran despullats pels carrers en la seva activitat més transgressora.

Aquesta vegada, però, l’atac és incruent i a més tots, ells i nosaltres, sabem que diumenge els farem fora i recuperarem la ciutat, només per trobar-los a faltar fins l’any vinent, en una altra Festa Major de Premià de Mar.

Malauradament no hi ha pel·lícules que parlin dels pirates berberiscs, o al menys no tantes ni de bon tros com les que s’han fet darrera dels bucaners de tot pelatge que feien vida per Tortuga o Maracaibo i tots aquells llocs. En el vídeo no he pogut defugir les imatges dels ‘Pirates del Carib’ d’en Gore Verbinski amb en Johny Depp, però al menys la cançó és la que cita Robert Louis Stevenson a ‘L’illa del tresor’. Ja saben: Quinze homes sobre el bagul del mort...

2009-07-01T18:10:00.008+02:00

Mamatocúmuls sobre el cel de Premià de Mar

25 de Juny del 2009

2009-06-25T22:52:00.006+02:00

Un home bo

Deu d’haver alguna diabòlica disposició universal mitjançant la qual la gent més necessària en un moment determinat va i se’ns mor. Els pobres, com és evident, no ho escullen pas d’aquesta manera; simplement passa. Els camins del Senyor, i totes aquelles coses. Pensava en aquesta sensació fatalista, i en l’explicació resignada que els creients donen a tot allò que no entenen, quan el 19 de juny em vaig assabentar de la mort de Vicenç Ferrer, allà lluny, a Anantapur, a l'Índia. A casa seva.

No entraré aquí a glossar la figura de l’ex-jesuïta ni la seva tasca entre els més humils d’un país ja prou ple de pobresa com és l’Índia. Tothom n’ha parlat a bastament tots aquests dies, i no és aquesta la funció d’aquestes Homilies. Però sí que m’agradaria comentar que a en Vicenç se’l trobarà a faltar, i molt. Per suposat allà on feia la seva tasca -tot i que la seva dona, l’Anna, i el seu fill Moncho continuen amb la seva fundació-, però també a aquesta banda nostra del món. No és que aquí ens calgui suport econòmic ni tècnic per, per exemple, trobar aigua com Vicenç Ferrer va oferir a la seva arribada a l'Índia a principis dels cinquanta -ja saben, aquí tenim aquell invent tan reeixit que és l’aixeta, que no acostuma a fallar-, però sí que necessitem referents de conducta com era ell.

A veure: no seré tan ingenu –ni tan hipòcrita- com per dir des d’aquí que tants de nosaltres com fos possible ens hauríem de convertir en abnegats treballadors de la pietat, la caritat i la solidaritat, i a dedicar la nostra existència a la millora de les condicions de vida dels més desvalguts. De fet n’hi hauria prou amb que cadascú fes les seves coses respectant els demés, fos a l’Índia, o a qualsevol dels nostres barris plens de necessitats, on més que un heroi el que cal és una bona gestió des de les administracions, però això ja seria tot un altre tema, i ja m’estic anant per les branques. Si considero que gent com en Vicenç Ferrer era un referent és perquè tot al nostre voltant ens empeny justament cap a la postura contraria. No em voldria posar ara amb un discurs amb tuf de moraleta, però és que la cosa és d’escàndol si s’hi aturen a pensar. Allà on se’ns empeny a treure el màxim possible de fama i diners -i una buidor interior més que absoluta- de la mà d’una llei del mínim esforç que sempre acabarà per resultar enganyosa i finalment falsa, el model que ens ensenya la vida de Vicenç Ferrer i de tants d’altres en la seva línia és el de l’èxit mitjançant la cultura de l’esforç i del sacrifici, sempre al darrera d’un objectiu definit. Conceptes, com poden apreciar, tan antics com la història i de música tan rància segons l’estilisme actual.

Així que sortir-se del main stream no acaba de resultar una postura atractiva en aquests temps nostres, i menys encara si per fer-ho un s’ha d’enfrontar a governs, empreses, buròcrates, jerarquies diverses i a la incomprensió general, i tot per tirar endavant un projecte que l’únic que busca és dignificar la vida de gent que només ha comès el delicte de néixer al lloc equivocat en el moment equivocat. A Vicenç Ferrer li van fer la vida impossible els mateixos jerarques de les zones on servia. El 1968 la pròpia primera ministra Indira Ghandi va haver d’intercedir per evitar la seva expulsió de l'Índia, tal com s’explica al web oficial de la seva fundació. Anar per lliure fent el que es cregui oportú en cada moment, sempre ha resultat una actitud incòmoda pels que governen els seus jardinets. I si els habitants d’aquests jardinets descobreixen a més que hi ha coses que es diuen dignitat i justícia, la tasca de qualsevol missioner arriba a ser veritablement perillosa.

A tot això n’hi ha que s’estimem més fer veure que la cosa no va amb ells, com la Conferència Episcopal que no s’ha desesperat gaire per acomiadar Vicenç Ferrer. Algú li hauria d’explicar a en Rouco i la seva gent que són personatges com Vicenç Ferrer o Pere Casaldàliga els que portarien feligresos a les esglésies, i no la consagració del Sagrado Corazón, allà baix, a Getafe.

S’ha anat un home bo i humil, que si alguna vegada va fer soroll va ser per clamar per la justícia i en tot cas, obtenir més recursos per seguir tirant endavant la seva missió. Aquests dies es demana la candidatura de la seva fundació pel premi Nobel de la Pau. No és que el premi en sí sigui cap prodigi d’honor si tenim present que l‘ostenten personatges tan sinistres com Henry Kissinger o Iasser Arafat, però com ha dit Moncho Ferrer, els premis són publicitat i amb ella arriben els recursos. Jo ja el vaig votar com a Català de l’Any, i ara demano també el Nobel. Tot sigui per la gent d’Anantapur.

Un altre personatge molt influït per tot allò que va veure i aprendre a l’Índia, evidentment en un registre molt diferent al de Vicenç Ferrer. George Harrison amb una de les seves millors cançons en solitari: My sweet lord.

Fotografies de l'exposició 'Imatges de Premià' del grup fotogràfic Argent. Centre Cívic de Premià de Mar. Abril 2009.

2009-06-18T23:07:00.011+02:00

cruel winter at nova square

nightmare at can manent

nightmare at sant cristòfol belfry

2009-06-16T12:05:00.007+02:00

Radko Mladic, l’avi entendridor

TV3 se'n va fer ressò de les imatges de Radko Mladic emeses per la televisió bosniana. Ja em sabreu disculpar l'anunci previ.

Avui per acabar una balada de Dino Merlin, segurament el cantautor més popular entre els bosnians. La cançó s’anomena ‘Nedostajes’ que vol dir ‘Et trobo a faltar’.

Rebombori 2009

2009-06-11T11:29:00.006+02:00

Espectacle de foc del Rebombori '09 amb la colla Simplement Diables i el Gafarró de Premià. Divendres 05 de Juny. Plaça dels Països Catalans de Premià de Mar

ball de diables

diable solitari

pluja de foc

EUROPA?

2009-06-08T22:58:00.009+02:00

Els més foscos d’entre els endevinaires mediàtics ho havien anunciat del dret i del revés i, per tant, no ens hauria de sorprendre. Però servidor es volia aferrar a la il·lusió de que la gent s’agafés seriosament el que significava la data del 7 de juny i dediqués cinc miserables minuts d’un diumenge quasi estiuenc per anar a votar. Evidentment, per no perdre el costum, estava equivocat.

Perquè el set de juny hi havia eleccions per escollir la gent que, se suposa, ens ha de representar durant els propers cinc anys a una entitat tan misteriosa i sobrenatural per a la majoria com és el Parlament Europeu, aquell edifici espectacular que van dissenyar la gent del gabinet francès Architecture Studio, que duu el nom de la Louise Weiss i que està allà dalt, a Estrasburg.

Doncs res, que el personal –allò que els polítics anomenen eufemísticament ‘la ciutadania’- va passar de les urnes, d’Estrasburg, de la Unió Europea, de l’edifici del Parlament i de la pobra Louise Weiss que en cas de seguir viva no en tindria cap culpa, i se’n va anar a la platja o es va quedar a casa, o el que fos. Tan ricament.

I el cas, fixin-se, és que molt probablement la munió de gent que no ha votat en les Europees no té ni idea de que les lleis que surten d’aquell edifici que hi ha a la riba del Rin afecten a la seva vida diària i a les de la seva comunitat més que moltes de les que surten del parc de la Ciutadella o de la Carrera de San Jerónimo. El que passa és que ningú no s’ha pres la humil molèstia d’explicar-los-ho. I els que menys, els nostres polítics.

Hem assistit atònits a una de les campanyes electorals més vergonyoses d‘entre les que recordo, i ja n’he viscut unes quantes. Només els partits més petits, i tampoc sempre, han explicat iniciatives a desenvolupar a Europa. La resta s’han comportat com si estiguéssim davant d’una segona volta de les eleccions generals del març del 2008 o, a casa nostra, com si el que s’anés a votar fos pels escons del Parlament de Catalunya. Ja que el tema no anava ni per una cosa ni per l’altra, no m’estranya que el personal decidís majoritàriament que ja s’ho farien. Qui gemega ja ha rebut, i tot això.

Durant els propers cinc anys sortiran d’Estrasburg les lleis que ens mereixem, ni més ni menys. A cap i a la fi quan es va a votar és precisament per això, perquè decideixin els que hom considera que li són més propers políticament. Si no hi anem, no s’hi val a queixar-se. Dues pedres, com se sol dir. El Parlament que ha sortit és marcadament dretà –amb notable representació de la ultradreta, per cert- i, per tant, el que hem d’esperar són lleis dretanes. Tenint present que estem en època de crisi, ja poden fer-se una idea aproximada del que això significa.

Aviat farà sis mesos que a tots se’ns queia la baba de veure la pressa de possessió de Barack Obama com a 44è president dels Estats Units, amb el barret de l’Aretha Frankin i la bíblia d’Abraham Lincoln i totes aquestes coses, i els senyors aquests que saben de tot que ens solen treure per la tele en aquests casos s’omplien la boca de qualificatius pel nou president dels americans com si també fos el nostre. De fet una mica si que l'és, com és prou sabut, però aquest seria tot un altre tema. Aquells dies tot eren comparacions amb Europa i algun arrauxat va arribar a sentir una certa enveja d’aquells dies d’emoció pels americans. Doncs aquí estem: admirant el que hi ha a l’altra banda de l’Atlàntic amb un complex d’inferioritat de l’alçada d’un campanar mentre no li fem maleït el cas a les nostres pròpies institucions comunitàries, començant per la principal que és el Parlament d’Estrasburg.

No ens podem fixar en el model nord-americà per motius obvis ja que ells van crear una nació del no-res mentre que aquí estem intentant posar-nos d’acord entre vint-i-set, i tres més que tenim a les portes, i a més amb una història de veïnatge prou difícil. Precisament, la vigília de les eleccions es va commemorar el 65è aniversari del desembarcament aliat a Normandia, el principi de la fi del terror nazi, la pitjor tragèdia de la història d’Europa.

De manera que ens queden dos camins: o això acaba convertint-se en un simple mercat que ens aprofiti econòmicament i amaguem el cap sota l’ala davant els desafiaments geopolítics del futur, o treballem seriosament, des de l’últim ciutadà fins el President de la Comissió, per la construcció d’uns Estats Units d’Europa amb pes específic propi en la política, el model social, la defensa i la cultura. Un club de negocis o la personificació en forma de nació d’aquella princesa fenícia que va enamorar el mateix Zeus i de la qual aquest vell i meravellós continent n’ha pres el nom. Tenim cinc anys per pensar-hi.

Sí, és l’himne d’Europa. El que hauria de sonar a totes les escoles abans de començar les classes, el que hauria de ser dels esdeveniments polítics, esportius, culturals... el que ens hauria de fer aixecar de la cadira i posar orgullosos la mà al cor. La música que ens digués que som europeus, els guardians de les cultures més antigues i, havent entès la nostra pròpia història, també dels drets humans fonamentals. El va compondre Beethoven i el va versionar magistralment en Ritchie Blackmore amb aquest ‘Difficult to cure’. Que els déus beneeixin Europa!

UN ANY!!!!!!!!!!!!! O QUASI.................

2009-05-17T21:50:00.003+02:00

Potser ja és hora de tornar a començar. Com a aperitiu una banda japonesa d'Oshare Kei, una mena de punk-pop. Em semblen divertits, em fan pensar en els meus nebots i canten una cosa que es diu '365 days' que em ve perfecte.

És a dir... fins ben aviat!!

2008-05-26T22:33:00.012+02:00

FLYING TIGERS

De dalt a baix el logotip i una recreació d'un P 40 dels Flying tigers. Les dues fotografies són d'en Dick Rossi, una de recent i una altra de la seva època d'aviador a Birmània.

Cada any, el primer cap de setmana de maig, se celebrava a les pistes de l’aeroport Gillespie de El Cajon, a prop de San Diego, a California, un festival anomenat Wings over Gillespie. El festival reunia avions d’època, la majoria encara en condicions com perquè els visitants aficionats a l’aviació els poguéssim veure volar.
De crio les meves pel·lícules favorites eren les d’avions de la Segona Guerra Mundial. Les vèiem els dissabtes a la tarda a aquella tele en blanc i negre de casa que tenia a sobre la maqueta d’un bombarder B 24 Liberator que havia muntat el meu pare, de manera que l’escenari era adient. Què els diré? ‘Escuadrón 633’, ‘La batalla de Inglaterra’, ‘Almas en la hoguera’, ’30 segundos sobre Tokio’, ‘Sólo los ángeles tienen alas’, ‘Dos en el cielo’ i unes quantes més. Imaginin, amb aquest background infantil, el que em va suposar veure per primera vegada els Mustang, els Wildcats, els Hellcats, els Thunderbolt, i fins i tot un enorme bombarder B 17 entre molts d’altres ocellots fent cabrioles i combats simulats sobre els nostres caps. Veient aquells vells caces enlairats em vaig sentir com el protagonista de ‘El imperio del Sol’ de l’Spielberg quan els P 51 ataquen la base japonesa on els tenen al camp de presoners. Només em faltava cridar allò de ‘El Cadillac del cel!’, però no tenia esma per cridar res. Només agraïa que, una vegada més, els States em regalessin un bitllet de primera per revisitar, corregides i augmentades, les fantasies de la meva infantesa.
Per la meva feina he conegut personatges més o menys il·lustres, de la política o de la música per exemple, però mai de la vida havia considerat demanar-los un autògraf. Sempre m’havia semblat una estupidesa tenir com a tresor la signatura d’algú conegut, ves a saber gràcies a quins mèrits. Aquesta postura meva, però, va mantenir un parèntesi necessari el diumenge set de maig del 2000.
La imatge que recordo d’ell, és exactament la mateixa que veig ara en les fotos a internet: un avi tranquil, somrient, relaxat, amb l’expressió de calma que dóna saber enllestida la feina. Aquell diumenge John Richard –Dick- Rossi somreia sota el seu bigotet blanc. Vestia texans blaus, samarreta blanca i caçadora de vol, i es protegia el cap de la duresa del sol de El Cajon amb una gorra amb el logo dels Flying tigers, l’esquadrilla de pilots voluntaris amb la qual havia combatut als japonesos als cels de Birmània abans de que els Estats Units entressin oficialment a la Segona Guerra Mundial. Jo portava enrotllat a una mà el pòster de l’event i li vaig demanar si me’l podia signar. Després de somriure coquet, va escriure sobre el bord d’atac de l’ala del Hellcat que il•lustrava el cartell: ‘Dick Rossi. AVG. Flying tiger pilot’. Aquest pòster, al costat del de l’edició del festival de l’any següent, està convenientment emmarcat a una paret del meu estudi.
Sobre els Flying tigers –un nom proposat per madame Chiang Kai Chek- ja n’havia fet algunes lectures abans de conèixer el senyor Rossi, però si no em falla la memòria la primera referència clara la tinc d’una sèrie de la tele dels primers vuitanta que es deia ‘Los cuentos del mono de oro’ i on el protagonista, Jake Cutter, pilot d’un hidroavió que es deia ‘Cutter’s Goose’, havia portat una vida prou moguda, essent veterà de la República a la guerra civil espanyola, i després pilot dels Tigers. No em diran que el plantejament no era, com a mínim, evocador.
Rossi havia declarat el 1986 en una entrevista al San Diego Union Tribune, que quan un és jove busca l’aventura per sobre de qualsevol altra cosa, i això va ser el que el va portar a deixar la seva còmoda plaça d’instructor de vol a Pensacola amb 25 anys per unir-se a la colla d’aviadors -mig aventurers romàntics, mig mercenaris-, del General Chennault i el seus Curtiss P 40 Warhawk amb la boca de tauró pintada al musell. La cosa era abatre Zeros japonesos sobre els cels de Birmània a 600 pavos al mes, més 500 extres per cada enemic abatut. El bo d’en Dick va abatre sis avions, així que facin els seus números. Una pasta en aquella època.
Avui volia parlar-los del festival de Gillespie, però llegeixo al Union Tribune del 17 d’abril que els preus del combustible s’han disparat tant que els organitzadors han hagut de suspendre el festival per primera vegada en els darrers 13 anys. Després havia pensat lligar-ho amb la història de Dick Rossi i el meu pòster, però l’edició del Los Angeles Times del 28 d’abril publica la ressenya de la seva mort a casa seva a Fallbrook a causa d’una pneumònia als 92 anys. La mort es va produir el mateix 17 d’abril. Ja saben: una d’aquelles coincidències.
No són bons dies pels aventurers romàntics.

Recordo la banda al davant de les oficines de l'aeroport Gillespie, bastant més escassa que la formació de Glenn Miller que apareix al vídeo, però li posaven ganes. Vaig estar una estona veient-los ballar per parelles aquest In the Mood, mentre jo m'amagava d'aquell sol de justícia sota les ales d'un P 51 Mustang. Elles arreglades i somrients, ells amb les caçadores de vol malgrat els trenta i tants graus que hi havia a El Cajon. Jo només pensava en quantes històries atresoraven aquells avis. Després de la mort de Dick Rossi només queden vius quatre Flying tigers.

2008-05-17T12:24:00.005+02:00

PUPES

Posats a complicar la vida, els problemes tenen la rara habilitat d’amuntegar-se els uns sobre els altres. Entre una cosa i l’altra he anat bastant atropellat des de principis d’any acabant amb urgències literàries, i amb dead line marcada al calendari. I a més, fins fa poc més d’un mes, coix.
Anar coix no impedeix escriure, com he pogut comprovar; són dues coses perfectament compatibles ja que servidor encara no escriu amb els peus. Un pot fer vida relativament normal anant coix, però no es fa gens agradable anar pel món amb un trencament fibrilar al tibial interior dret. I menys encara si la lesió es complica després amb una periostitis.
No els donaré ara una lliçó de medecina esportiva explicant que cony vol dir tot això. N’haurà prou amb dir que són pupes típiques de la gent que corre, que fan mal, i que la cursa de Sant Silvestre de Barcelona – el llunyà 31 de desembre - se’m va complicar de valent.
D’aquest darrer cap d’any, abans que el raïm, el cava i el show de TV3 amb les campanades des de la torre Agbar, em quedarà per a la història la meva pròpia imatge, trista figura al passeig marítim de Barcelona, a mig camí entre el poliesportiu de la Mar Bella i el restaurant La Oca, només vestit amb les malles i la samarreta de la cursa amarada de suor, tremolant de fred i cantant a crit pelat la cançó Dignity dels Deacon Blue que sentia des de l’MP3. Un tema apropiat ja que, malgrat la trencadissa, vaig acabar la cursa. Digueu-me baturro. També perquè cantar a tot drap la història d’un vaixell que es diu Dignitat va ajudar-me a tenir a ratlla les llàgrimes que se’m volien escapar galtes avall del puto mal que em feia el turmell, tot esperant que arribés l’equip de rescat.
Potser en el futur també recordaré l’individu que se’m va acostar, prescindint del fet, fútil potser, que jo estava cantant a la meva bola, per dir-me que en unes hores aquell passeig s’ompliria de gent d’allò més perillosa. O encara l’al·lucinació que vaig tenir de veure un munt de ninjes corrents per la platja. Els individus i individues s’aturaven de tant en tant a consultar uns papers que duien a les mans, il·luminant-se amb els frontals, i després sortien disparats corrents en totes les direccions. Si ningú em preguntava, jo convençut que el vespre del 31 de desembre la Mar Bella estava presa per un exèrcit ninja amb les pitjors intencions, fins que en un moment de clarividència vaig percebre que la cosa no era més que una cursa d’orientació amb els seus participants amb malles i samarretes tècniques negres, i els seus frontals per il·luminar-se i llegir els mapes que portaven. Sembla mentida com es pot arribar a anar l’olla en determinades circumstàncies.
No es pensin: traumatòlegs, relaxants musculars, antiinflamatoris, ecografies, ressonàncies magnètiques i quaranta sessions de fisioterapeuta després, encara no m’atreveixo a córrer ni a anar a muntanya, però sembla que la cosa està més o menys controlada. Afortunadament puc agafar la Bèstia, la meva bicicleta, i fer unes quantes milles pedalant. I dic afortunadament no perquè consideri que la pràctica de l’esport és bona per bla, bla, bla... És que m’estava començant a canviar el caràcter, ja saben, mala llet, mala bava, mala hòstia, diguin-li com vulguin. No m’havia adonat mai de la necessitat de desfogar el cos de les tensions que es van acumulant dia rera dia. O potser es va combinar la lesió amb el dead line que els deia abans i el còctel va resultar ser explosiu. Cada setmana preguntava als físios (mil gràcies a la Sara, l’Anna i el Xavi) si ja podia agafar la bicicleta, i cada setmana em deien que tingués paciència, que la recuperació era lenta. I jo cada setmana em pujava més i més per les parets.
Però en fi. En qualsevol cas no podia perdre de vista que al mateix físio on anava hi havia gent amb pupes considerablement més serioses que una periostitis: pacients recuperant-se d’accidents greus o d’operacions complicades, de maluc, d’espatlla o de genoll. Gent que ja hi era quan vaig arribar i que continuava sent-hi quan vaig marxar per pujar-me de nou a la bicicleta. I ves a saber durant quant de temps hi seran encara. Ara no me les donaré del que no sóc: la meva lesió era la més important per a mi i quan abans me la tragués de sobre, millor, però un acaba entenent que quan no hi ha més que carregar-se de paciència, s’han de treure les forces d’on es pugui i procurar no perdre de vista les dimensions reals del problema. I estalviar-se la mala llet per quan un està sol a casa, que ningú no en té la culpa si se t’ha trencat el puto tibial fent el cabra el darrer dia de l’any.

Avui, naturalment, una història coixa. Els la porten The Hellacopters: 'Same Lame Story'.

2008-05-10T08:44:00.005+02:00

LA NOVEL·LA

Quan va acabar d’escriure la novel·la, ja feia prop de dos anys, va començar a rumiar què fer amb ella. Les opcions passaven per buscar un editor que se’n fes càrrec, o provar per la via d’un concurs literari. En aquells dies d’il·lusió per l’objectiu assolit, encara no havia descobert que una novel·la, si ha d’anomenar-se d’aquesta manera, no s’acaba quan un escriu la paraula Fi, o alguna filigrana de la mena de la data i el lloc, o els llocs, on havia estat escrivint el text. ‘El Masnou, Mosqueroles. Setembre 2006’ havia escrit ell tan feliçment donant per tancada l’aventura d’aquell llibre. La novel·la s’havia acabat d’escriure, però faltava la part més important: re-escriure-la.

Perquè, efectivament, una lectura superficial del text un parell de setmanes més tard, va treure a la llum algunes frases francament millorables i algun paràgraf perfectament prescindible que no feia més que afegir confusió a la trama. Preocupat pel descobriment, va iniciar una nova lectura de l’original armat amb un retolador vermell, com havia fet abans tantes vegades, capítol a capítol, mentre els escrivia, i encara sobre una primera impressió del text complet sobre paper reciclat. Com era possible que se li haguessin escapat tants errors, tantes frases buides, tantes discordances de gènere i número... On tenia el cap?

Amb l’original sembrat de ratlles i anotacions vermelles va asseure’s de nou davant de l’ordinador per corregir el document de Word que ja havia donat per definitiu. De fet, va pensar, un cop fetes les correccions hauria de trepitjar les còpies de seguretat que havia fet al disc dur extern, i millor si se’n recordava de destruir el CD amb el text antic, si no volia córrer després el risc de fer-se un embolic entre la nova versió i l’antiga.

Acabada la correcció, els dubtes no van desaparèixer. Havia llegit i corregit el text tantes vegades que es creia incapaç de trobar més errors per ell mateix. Segur que n’hi havien i que se li escapaven, els molt cabrons. Només una lectura per part d’una altra persona, no tan contaminada com ell mateix per la novel·la, faria sortir a la superfície les errates amagades darrera de ves a saber quina línia. Les molt putes.

Una amiga va ser l’encarregada de llegir-se el text però, com passa amb les millors amigues, va prestar més atenció a emocionar-se més o menys amb les peripècies dels personatges que no pas a anar de cacera rera els follets amagats. Potser caldria afegir-hi una correcció més professional.

Un nou amic, estudiant de filologies vàries, va ser el nou lector de la novel·la. Aquest treball requeria de temps i, com que es feia en règim d’amistat i no contractual, va trigar el que havia de trigar, que no va ser poc. Res a dir per part de l’autor que estava convençut i agraït per tenir la seva obra, finalment, neta d’impureses.

Havien passat alguns mesos, els que havia trigat el filòleg a acabar la seva correcció, i entretant l’autor ja havia decidit que el text aniria, definitivament, a un concurs. Un parell d’amics més, gent de fe, van llegir-se còpies del primer original, ja no tant per comentar els aspectes més formals, sinó per indagar sobre les possibilitats del text a un premi. I en aquestes que el calendari, lent i avorrit tantes vegades, acceleradíssim quan menys convé, va acostar perillosament la data del lliurament dels originals pel concurs. Novament l’autor es va veure abocat a l’avorrida tasca d’introduir a l’ordinador les correccions practicades pel filòleg, sense oblidar-se de trepitjar novament l’arxiu al disc dur extern i enviar a parir panteres el CD amb la versió anterior de la novel·la.

Però mai no està de més fer un nou cop d’ull després d’una correcció que ha implicat la supressió de fragments substancials del text, de manera que l’autor, traient les ganes de la necessitat, encara va fer una nova impressió i una nova lectura amb el retolador vermell a la mà que, vés per on, va significar noves ratlles i noves anotacions que introduir a l’ordinador.

Prou! Que quedava alguna cosa? Potser. No. Segur! Però ja no li quedava temps: fotocòpies, correu certificat i visita a Barcelona a registrar la novel·la.

L’autor va descansar durant escassos vint minuts. Després, lluny de pensar en les possibilitats del concurs, se li va manifestar al davant un enorme forat negre. De seguida va comprendre que per omplir-lo, no li quedava una altra que començar a imaginar la trama i els personatges d’una nova novel·la.

Ja que parlem de novel·les, permetin-me d'introduir aquest homenatge al més gran, si més no al meu entendre: John Steinbeck. És una balada d'aires country a càrrec d'un cantautor canadenc que es diu Don Charbonneau. La cançó es diu The night John Steinbeck died.

2008-04-05T09:55:00.005+02:00

Ratatouille

Ja he dit alguna vegada en aquests articles que des de petit que estic barallat amb els productes de la factoria Disney. Les històries em semblen mancades de cap gràcia i, a més, desprenen un tuf a moral rància que em fa sortir corrents a la recerca d’algun bar de mala fama i pitjor clientela per poder respirar l’àcida olor de la puta realitat. Malgrat aquesta animadversió, encara odio més les intransigències, de manera que després de llegir crítiques i sentir comentaris afalagadors d’amics i companys de feina, i empentat per la determinació dels meus nebots –tres criatures actuant coordinades són molta determinació-, em vaig deixar portar davant de la tele a veure el DVD de Ratatouille.
L’animació de la Disney de la mà de Pixar ha millorat unes quantes galàxies des dels anys del Rey León –evidentment ja no parlo de Bambi-, i els guions estan molt ben elaborats, tot i que segueixen amarats d’una candidesa alarmant. Ratatouille no deixa de ser la mateixa història de superació personal que ja hem vist mil vegades, només que aquesta vegada la prota és una rata amb deliris de gran cuinera. Hi ha la noia, hi ha el dolent, hi ha l’amic divertit, hi ha el pes de les obligacions contretes, els moments de feblesa i la resolució de la lluita fins assolir l’objectiu marcat i l’èxit final. Vist així diria que aquesta pel•lícula ja l’havíem vist abans. No obstant això, resulta interessant i divertida, i diria que fins i tot educativa, com la insistència en la higiene a l’hora de posar-se a cuinar malgrat tractar-se de maleïdes rates de claveguera. Fins aquí l’opinió sobre la pel•lícula.
Perquè sobre el que realment m’interessa escriure de Ratatouille fa referència a una escena molt concreta, segurament el clímax de l’argument. Què t’hi jugues Mari Pili a que el 80 % altet dels adults que han vist la pel•lícula coincideixen amb que els va tocar el punt sensible, perquè tots hem desitjat alguna vegada passar per un moment així.
Es tracta, naturalment, de l’instant en el qual serveixen la Ratatouille –un plat de verdures fregides típic de la Provença- al tètric i temut crític culinari Ego –ja em diran vostès quina manera de retratar la professió amb aquest nom- i aquest pateix un vertiginós flashback cap a la seva infantesa i el moment concret en què la mare, em sembla recordar, li serveix aquell mateix plat. L’home, que tal com està dibuixat a la pel•lícula em recorda al Nosferatu de Murnau, deixa de banda la seva imatge de fredor per recrear-se en aquell passat perdut, rural, dolç, potser feliç, traslladat pel sabor exacte d’aquell plat perfectament cuinat.
Evidentment aquesta escena no està pensada pel públic infantil. Cap nen té prou referències de passat com per entendre el que significa retrobar-se amb un sabor, una olor, una cançó o un paisatge pràcticament oblidats en la negror de la memòria. S’ha d’haver tingut i després haver perdut un munt de coses per entendre la reacció de l’estirat de l’Ego en el moment de tastar aquell plat.
Facin memòria. Quin seria aquell plat que els encantava de petits, que els feia feliços de trobar sobre la taula i que després ja mai més no han tastat, o que per molt que els diguin ja no ha tingut el mateix gust. Si no s’han destrossat les papil•les gustatives a base de fumar, imaginen el que seria retrobar a qualsevol lloc, des del Bulli fins a la cuina de l’apartament d’una amiga, aquell sabor exacte?
No es tracta només d’aplicar la mateixa recepta de manera religiosa. Els ingredients, els vegetals per exemple, no saben mai igual si són de llocs diferents, o s’han plantat, regat, fertilitzat, transportat, emmagatzemat i empaquetat de manera diferent. El mateix passa amb la carn, i els peixos; ja vaig explicar una vegada que un cop que vaig aconseguir un mabre el seu gust no tenia ja res a veure amb el dels que em preparava la meva àvia per sopar amb pa amb tomàquet. Però és que ni el pa ni el tomàquet saben ja igual.
Aquest és el trist error de l’escena, el típic engany sensibler marca Disney que no podia faltar: que és impossible. El plat pot ser deliciós, però de cap manera pot saber igual que el que tenim emmagatzemat al disc dur, i això suposant que, com sol passar, el cervell no ens enredi i els records no siguin tots plegats res més que una refotuda mentida. Després de veure la pel•lícula em vaig recordar del meu oncle Jesús i de l’allioli que preparava per acompanyar els cargols. He tastat excel•lents alliolis en ma vida, perfectament lligats, però cap no m’ha semblat com el que preparava ell.
I això només amb alls i oli. Imaginin-se un plat més elaborat, encara que sigui de mans de la més refinada d’entre les rates de les clavegueres de París.

Confesso que em feia mandra de buscar una cançó decent sobre cuines o cuiners, suposant que existeixi, de manera que una vegada més, ja m’ho sabran perdonar, m’he refugiat en els clàssics, i ja que els fets de Ratatouille se suposa que succeeixen a París, cap allà que hi anem. Vull recordar un disc que per la gent de la meva generació és un mite. El directe dels britànics Supertramp a la capital francesa el 1979. Això és ‘Dreamer’.

2008-03-29T11:14:00.006+01:00

Matar l’ídol

No m’agradaria estar a la pell del senyor Horst Rippert. Rippert és avui en dia un afable jubilat alemany de 88 anys, ex-periodista del segon canal de la televisió pública alemanya, la ZDF, però en una altra època, seixanta-quatre anys enrere, durant la Segona Guerra Mundial, el nostre personatge era pilot de caça de la Luftwafe, les forces aèries de Hitler. Això no vol dir que fos nazi; ja se sap el que passa a les guerres. Rippert era un bon pilot i li va tocar metrallar avions aliats com als de l’altre bàndol els va tocar abatre els Messerschmitt i els Junkers del Führer.
El drama personal de Horst Rippert és que ell coneix el nom, cognoms, vida, obra, amors i dissorts d’una de les seves víctimes, amb l’agreujant de que ell mateix, com molts joves de la seva generació i de les posteriors, n’era un rendit admirador. I és que, tal com s’ha fet públic recentment, va ser Rippert a bord del seu Messerschmitt ME 109 qui el 31 de juliol del 1944, va abatre el Lockheed P-38 Lightning de reconeixement que pilotava l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, l’autor, entre d’altres novel·les, del ‘Petit Príncep’. Rippert tenia vint-i-quatre anys. Saint-Exupéry en tenia quaranta-quatre i aquella havia de ser la seva darrera missió com a aviador militar. Ho va acabar sent en tots els aspectes.
Rippert ha reconegut darrerament que va ser ell qui va abatre a Saint-Exupéry i molt probablement haurà estat un alleujament per a ell poder-ho fer. Hi havia una investigació periodística en marxa, accentuada des que el 1998 un pescador havia recollit una cadeneta d’argent amb els noms de l’escriptor francès, de la seva dona Consuelo i dels seus editors, Reynal i Hitchcock, enganxada a una peça de tela d’una granota de vol, embolicada a les seves xarxes. A més, el 2004 el Govern francès va confirmar que unes restes rescatades prop de l’indret on havia aparegut la cadeneta eren de l’avió de Saint-Exupéry. Amb la confirmació del que va passar de boca del pilot alemany s’han acabat els dubtes sobre les circumstàncies de la mort de l’autor de ‘Terra d’homes’, quan fins i tot corria la brama de que es podia haver suïcidat llençant-se al mar amb el seu avió amb totes les seves depressions i dubtes personals i morals tancades amb ell a la carlinga del seu P-38. A judici de molts, aquest hauria estat un mal final per un dels herois de la grandeur. Sens dubte saber que va caure en combat haurà estat un alleujament per als més xovinistes d’entre els enfants de la Patrie.
Però això no haurà mitigat la pena i el sentiment de culpa de Horst Rippert ja que sap que de no ser per que va disparar les dues metralladores MG 151 de 20 mil·límetres del seu Messerschmitt sobre aquell Lightning aquell juliol blau del 1944, Antoine de Saint-Exupéry hauria viscut. En la seva reconstrucció dels fets a la premsa, l’antic periodista alemany va dir que va veure el P-38 a 3.000 metres sota d’ell. ‘Et faré pols!’, devia de pensar suant tota l’adrenalina dels seus vint-i-quatre anys a bord d’aquella màquina capaç de volar a 640 km/h. Deia Rippert, com buscant una disculpa, que li va disparar a les ales i no al fusellatge. Com si els avions poguessin volar sense ales, com si Saint-Exupéry pogués, com el seu Petit Príncep, anar saltant d’asteroide en asteroide sense necessitat d’avió.
Tota aquesta història m’ha fet pensar en el meu pare. Ell parlava sovint de Saint-Exupéry. Li tenia admirat la seva capacitat de supervivència quan va caure al desert de Líbia, però per alguna raó que desconec –i que ja mai no podré conèixer-, mai no vam tenir ‘El Petit príncep’, fins que una amiga me’l va regalar no fa pas massa. A casa teníem un altre dels clàssics de l’escriptor francès, ‘Vol nocturn’, escrita el 1931, una novel·la fascinant sobre els pioners de l’aviació i completament allunyada de la màgia del ‘Petit príncep’, amb un final que recordo carregat de fatalisme, molt propi del seu autor -quasi una descripció pressentida de la seva pròpia mort-, i sovint penso que també molt propi d’una certa concepció fatalista de la vida que tenia el meu pare. De fet no descarto que es fes pilot de velers impulsat, entre d’altres coses, per la lectura de ‘Vol nocturn’.
En acabat, un es demana què hi feia un escriptor de quaranta-quatre anys pilotant un Lightning –d’altra banda el terror dels Zeros japonesos al front del Pacífic- desarmat i solitari sobre el Mediterrani, i perquè, en mig d’aquella immensitat blava, havia de coincidir amb un assassí per obligació que mai no l’hauria metrallat si hagués sabut que era l’ídol literari de la seva infantesa.
La puta guerra.

Avui li toca a en Tom Petty d'il·lustrar l'homilia. 'Learning to fly'. Aprenent a volar, la cançó que diu allò que tots els que hem volat d'una manera o altra sabem: que haver de baixar és el més dur. 'I'm learning to fly, but I aint got wings. Comin' down is the hardest thing'

2008-03-15T11:28:00.008+01:00

NENS DE POSTGUERRA

Ara fa uns dies he lliurat l’original de la meva part d’un llibre que, si tot va segons el previst, veurà la llum per Sant Jordi. No té títol encara, però sí que té esperit. El tema consistia en fer un treball sobre els records, les circumstàncies particulars de gent de Premià de Mar que eren nens en els anys que van seguir a la Guerra Civil. No semblava a priori un treball gaire diferent d’altres que he fet abans per a la Ràdio o també en format de llibre com el ‘Premià de Mar viu la mar de coses’, ja que del que es tractava era de buscar gent que pogués tenir records interessants sobre l’època i entrevistar-los per després redactar un text que fos amè i aclaridor. I efectivament, no ha estat una feina gaire diferent en quant a la tècnica, però si que ho ha estat en quant al seu contingut. Treballar sobre la guerra i sobre els difícils anys que la van seguir ha obert capses de trons que van romandre tancades quan, com en el llibre anterior, del que es tractava era d’explicar els orígens d’algunes de les cases i edificis més emblemàtics de Premià.
No es pensin. No m’he trobat amb negatives airades a l’hora de parlar sobre el tema ni amb expressions transcendents o tremendistes. Els meus interlocutors, gent a la majoria dels quals ja coneixia, m’han rebut amables i distesos i les converses han començat habitualment amb somriures i anècdotes divertides: al cap i a la fi aleshores eren nens. Fins i tot la majoria tenen records positius dels anys de la guerra –si no entrem en el pànic que provocaven els bombardejos de les paves italianes-: són imatges de jocs infinits als carrers encara sense asfaltar, o a una platja que puc imaginar força més virginal que l’actual. Els canvis d’expressió, l’entenebriment dels rostres arribava en el moment de parlar de la postguerra.
Passats els anys de la innocència, passats fins i tot els records de l’arribada dels soldats italians de la divisió Littorio el matí d’aquell fred i assolellat 27 de gener del 1939, amb la seva càrrega de llaminadures i de llaunes de macarrons i els retrats del Duce Mussolini, arribà la postguerra, com un dens mant de grisor, de tristesa general i contagiosa que va caure per cobrir-ho tot. No era només aquella fam constant, insalvable, desesperant i injusta, especialment cruel pels vençuts, era una tristor que s’arrapava a la pell com la humitat al bell mig de l’hivern i després, a mida que les consciències infantils s’anaven despertant, la intuïció primer i la certesa després d’una derrota de la qual només semblaven lliurar-se aquells que, de cor o per interès, van decidir anar pel món lluint una camisa blava.
Innocències trencades, nens que van deixar de ser-ho abans d’hora a base de parar l’orella a les converses dels grans, de que a les escoles els prohibissin la llengua que els havien ensenyat les seves mares, de ser mirats amb menyspreu per altres nens, els fills dels veranejants, una sort de pijos de l’època, als pares dels quals els va mancar temps per barallar-se amb els falangistes per fer-se amb les rengles de l’Ajuntament a penes havien entrat els primers blindats italians pel Camí Ral. I tot això mentre l’exèrcit que s’havia aixecat en armes contra el govern que havia jurat defensar tenia el cinisme de jutjar, condemnar i, en molts casos, executar sota l’acusació de rebel·lió militar i traïció a gent de bé l’únic delicte dels quals era haver lluitat per la legalitat. Esgarrifa saber que molts dels condemnats no van fugir confiats en que no havent fet res d’il·legal, res no els podria passar.
Les paraules poden dissimular els sentiments. Les mirades no. Desconeixem què va ser el que de debò va passar aquells anys i ho seguirem desconeixent perquè només tenim les dades fredes, no tenim els sentiments, les sensacions. Ells, però, aquells nens que ara ja són avis, es van obrir a la vida en aquest ambient i això, tant és quant de temps hagin viscut i les alegries o dissorts que els haurà brindat la vida, els ha deixat petja. Una traça que apareix en les seves mirades quan recorden en silenci, frases mudes que no queden enregistrades a la gravadora però que diuen molt més de la postguerra que totes les paraules que puguin encadenar.
He passat moltes hores del darrer mes escoltant i intentant comprendre. El treball final que hem fet a quatre mans amb l’Agnès Céspedes donarà les explicacions, parlarà de la gana, de les escoles i els seus mestres, dels jocs i de les botigues de l’època buscant fer una composició de l’ambient que hi havia, si més no a Premià de Mar, i tot plegat anirà il·lustrat amb fotografies i documents que ens han deixat els mateixos entrevistats. El repte haurà estat reflectir els sentiments, allò que hem llegit en les mirades dels protagonistes ara que encara estan amb nosaltres, perquè els que vinguin darrera nostre, comprenguin.

Poques cultures com les d'algunes nacions índies nord-americanes han expressat tradicionalment tant de respecte i atenció pels seus grans, segurament perquè la seva cultura és bàsicament oral i, per tant, escoltar les històries dels avis ha estat la manera de transmetre-la després a les següents generacions. No ens enganyem, avui en dia això ja no és així tampoc entre els nostres idealitzats navajos i companyia, tan idiotitzats davant de la televisió o més que com ho estem nosaltres. Gràcies als déus queden encara un grapat d’irreductibles entestats en mantenir l’esperit de les coses, encara que sigui mitjançant les tecnologies actuals. Aquest seria el cas d’aquesta noia que es fa dir Wayquay, descendent dels Anishnabe, és a dir, una Ojibwa. La cançó es diu The grandfather song, La cançó de l’avi.

2008-02-03T19:24:00.001+01:00

Capa, Gerda i Chim

La Gerda Taro i en Robert Capa en una imatge dels primers anys 30, abans de la Guerra Civil espanyola

Rara és la vegada en què una notícia mereixedora d’aparèixer a la portada d’un diari aconsegueix emocionar-me. Tinc el vici de no deixar passar la primera hora del dia –a poc que pugui- sense fer un cop d’ull a les portades de la premsa, per bé que acostumo a acompanyar aquesta mania amb un gest de protecció dels braços sobre la cara, no fos cas que m’esquitxin els resquills de metralla de la darrera bomba a Bagdad o la darrera beneïda escopinada d’algun distingit membre de la Conferència episcopal. A diferència de l’habitual, diumenge passat la portada del Periódico de Catalunya ens portava un regal a tots plegats.
La notícia –suposo que a aquestes alçades tothom n’haurà sentit a parlar- era el descobriment a Mèxic de tres capses que contenien 127 rotllos -3.000 negatius aproximadament- amb imatges que Robert Capa havia pres durant la guerra civil espanyola juntament amb la seva parella, la fotògrafa alemanya Gerda Taro, i el seu amic David Seymour. El relat que ens han fet de la troballa dels rodets i de les seves peripècies des de l’exili francès fins anar a parar a un calaix a la casa d’un antic diplomàtic a Ciutat de Mèxic té tots els ingredients necessaris per a convertir-se en un guió cinematogràfic –tan aviat com acabi la vaga dels guionistes nord-americans, perquè això molt em temo que, per sensibilitat i oportunitat, ho hauran de fer ells-, a més que haurà servit per posar punt i final a un capítol prou atractiu de la història que passava a aquest país nostre ara fa setanta anys, quan Espanya era una mena de parc temàtic de la barbàrie, el caos, la revenja, les delacions, els afusellaments indiscriminats, els assajos feixistes i la revolució esbojarrada; el triomf de la incultura. El regne de les mosques.
Aquest totum revolutum va resultar terriblement atractiu per tota mena de personatges arribats d’arreu amb motius i intencions més o menys confessables: des dels membres de les Brigades Internacionals, romàntics carregats de bones intencions en la seva majoria, fins a mercenaris, agents secrets de totes les bandes imaginables, comissaris polítics estalinistes i assessors militars feixistes i nazis que venien a lliurar les seves batalles, a provar les seves bombes i estratègies, o a sovietitzar el personal en territori aliè. Igual que aquests individus, van presentar-se aquí periodistes com Ernst Hemingway, Henry Buckley o Michael Kolstov, i fotògrafs, com els nostres protagonistes d’avui: Capa, Taro i Seymour. Motius amb glamour hollywoodià per tres europeus que s’havien cregut el seu propi invent exitós; en realitat eren, respectivament, l’hongarès André Friedmann –Capa en hongarès, vol dir ‘tauró’-, la jueva alemanya Gerta Pohorylle, i el polonès David Robert Szymin, Chim de pseudònim, co-fundador amb Cartier-Bresson, Capa i els demés de l’agència Magnum, de la qual va esdevenir president a la mort del ‘tauró’.
Hemingway i els altres, com qualsevol periodista escriptor, tenien molts recursos per narrar el que passava sense haver de veure-ho necessàriament de forma física i directe; sense haver d’anar a la primera línia, per dir-ho d’una altra manera. Un fotògraf o un càmera de televisió, però, ha se ser necessàriament allà on es cou el tema per captar l’essència, l’ànima de la notícia amb aquella imatge que millor la pugui explicar. I aquesta és una pràctica perillosa. ‘Si la foto no funciona, és que no hi ets prou a prop’, diuen que deia Robert Capa. Potser per això era tan bon fotògraf, tot i que tingués una certa tendència a preparar les fotos, com podria ser el cas de la del milicià Federico Borrell caient a Cerro Muriano. En qualsevol cas aquesta pulsió d’apropar-se als fets per fotografiar-los va acabar per passar-los factura a tots tres. La primera Gerda, el 1937, en un estúpid accident, aixafada per un tanc republicà mentre cobria la retirada de Brunete, a prop de Madrid. A Chim el van fregir a trets uns soldats egipcis a Qantara el 1956, juntament amb el també fotògraf francès Jean Roy. A Robert Capa l’havia mort una mina dos anys abans a Thai Binh, aleshores Indoxina. Tenia quaranta anys.
Sembla que Robert Capa era una mena de marca comercial sota la qual signaven les fotos tots tres. Ara als estudiosos del tema els tocarà desxifrar qui va fer què entre els 3.000 negatius trobats a Mèxic, però això, si un no és un malalt del documentalisme, és bastant el de menys. El cas és que ha aparegut un tresor per al fotoperiodisme i per a la història. Les imatges serveixen per explicar històries, i això vol dir que hi ha 3.000 per esbrinar en aquests rodets, totes sobre la nostra guerra civil, gràcies a les ganes d’esprémer la vida i de donar suport a una causa que creien justa de tres fotògrafs de vint-i-tants anys. Com deia, un regal.

Sempre que miro aquests somriures se'm glaça la sang. Tot aquell idealisme, aquella confiança, es va tornar en fugida desesperada o en muda resignació. Després, quan esperaven la Pau, va arribar la Victòria, i les seves conseqüències, aquella por, s'ha inoculat a la sang dels espanyols durant generacions.
Aquesta versió del 'Ay, carmela' la canta Miguel Ángel Gómez Naharro des d'un disc que s'anomena 'Canciones guerrilleras'.

2008-01-26T12:23:00.001+01:00

Homo homini lupus

Potser la natura de l’assassí no és tan aliena a l’ésser humà. Potser tot penja del caos indesxifrable i boig que ens envolta

No coneixia els soldats que conversaven perquè eren veterans d’una altra unitat, però l’espai –el cos de guàrdia del castell de Santa Catalina, a Cadis-, era prou petit com perquè es fes impossible estar allà dins sense sentir la narració d’aquells fets. La qüestió, deien, havia passat mesos enrere a alguna de les ciutats satèl·lit que hi ha a la rodalia de Madrid. L’escena inicial és del més vulgar: una parella caminant una nit qualsevol per la vorera errònia del carrer equivocat. Apareixen els dolents -ionquis o borratxos, ja no me’n recordo d’aquest detall-, i els demanen la pasta i els rellotges amb educació poc depurada, com poden imaginar. L’home no s’hi avé; hi ha empentes, guitzes i cops de puny. L’escena final és directament pornogràfica: un dels assaltants li aixeca el cap sangonós a l’home perquè miri la dona mentre un altre l’agafa per darrera. El tercer li diu: ‘I ara li faré una pessigada a la teva noia’. I traient unes tenalles li arrenca els mugrons davant seu.
Aquella nit no vaig dormir. Aleshores encara fumava i em vaig passar les hores que hi va haver entre els meus dos torns nocturns de garita, estirat a la màrfega amb l’uniforme i les botes posats, sense treure’m les trinxes amb la baioneta i els carregadors plens de munició del 7,62, fumant amb la mirada fixada al sostre de l’habitació. Tenia vint anys i suposo que era encara massa impressionable. L’escena narrada d’aquella horrorosa mutilació se’m repetia sense que la meva ment podés arribar a digerir-la: no comprenia com cap ésser humà, ni ple de cavall fins a les celles, pogués fer una cosa així. Quan el caporal ens va venir a buscar pel relleu de la guàrdia em vaig adonar que tenia la baioneta agafada amb tensió amb la mà dreta, com si m’hagués de llençar a estocades amb aquells fills de puta de les tenalles, o contra el primer que se’m posés pel davant.
Fa pocs dies he acabat de llegir El pintor de batallas, de l’Arturo Pérez-Reverte, i aquesta lectura, no tant pels fets que es narren com per les seves conclusions finals, pel missatge que porta implícit, m’ha recordat aquella llunyana nit i la macabra història que explicaven aquells veterans. En aquest cas, la novel·la es recolza en els records de les guerres que ha vist el protagonista per parlar de la naturalesa humana i del caos que regna al nostre voltant. Resulta una conclusió desagradable, però potser necessària, entendre que tot plegat és tan summament fràgil; el delicadíssim equilibri que ens envolta: conceptes com la feina, la salut, la família, la parella, la vida, tot allò que creiem sagrat, ferm, inalterable, tot allò sobre la base del qual ens posem dempeus cada matí quan ens llevem, el que ens empeny a avançar dia a dia, pot saltar pels aires en qualsevol moment per una broma macabra de la natura, una maniobra errònia o suïcida d’un cotxe conduït per un perfecte desconegut a una maleïda carretera, una refotut malfuncionament cel·lular a alguna banda sensible del cos, trobar-te al vagó assenyalat a l’estació d’Atocha o a la vorera errònia del carrer equivocat en el pitjor dels moments.
Perquè pitjor que els capricis que regnen les nostres vides, és la constància de què no som, com a espècie, aquesta colla d’angelets encantats d’haver-se conegut que ens volem imaginar. Només cal fer un cop d’ull a qualsevol diari qualsevol dia, o revisitar a Hobbes que li va versionar la llatinada a Plaute i la va deixar en allò de que l’home és un llop per a l’home. Em torna a venir a la memòria el llibre de Julio Fuentes sobre la guerra de Bòsnia, aquell Sarajevo, juicio final que ja he mencionat alguna vegada. Fuentes narrava una d’aquelles barbaritats que van haver en aquella guerra i pregava en veu alta, com intentant convèncer-se a ell mateix, que això al seu país, a Espanya, no podia ser possible. Com si aquí no haguessin passat coses iguals o pitjors que les de l’antiga Iugoslàvia fa només setanta anys. Com si al Camp de la Bota de Sant Adrià, allà on s’aixeca el fantasma del Fòrum, no haguessin afusellat –assassinat amb total fredor- 1.704 persones entre el 1.939 i el 1.952. Carnissers amb camisa blava, el cos del propi Julio Fuentes cosit a trets al costat de Maria Grazia Cutuli, Harry Burton i Azizullah Haidari a la carretera que uneix Jalalabad i Kabul, els pilots dels vols 11 i 175 de l’American i de la United respectivament, cada un cap a la seva torre del WTC, els genets del soldà Abdul Hamid II caient sobre els armenis a Istambul, els soldats del tinent Calley massacrant tot el que es movia a My Lai, el ballarí malcriat i sense carnet ni assegurança que mata un vianant amb el BMW i fuig, o el darrer cabró que apunyala la seva dona abans de mal suïcidar-se. Una vorera equivocada, accidents de la història, acudits sinistres de la natura. Ves, qui ho havia de dir!

Una de les cançons antibèl·liques més sensates -cosa estranya venint d’un individu tan insensat com l'Axl Rose-, benintencionada com la majoria i tristament inútil com totes. Els enyorats Guns N Roses i la seva Civil war.

2008-01-18T22:36:00.002+01:00

TRENS

Un 'Borreguero' dels de tota la vida, com el 'Sevillano'. La foto és del web del Museu del Ferrocarril de Vilanova

Amb la que ens ha caigut a sobre darrerament amb tota la història del desori de Rodalies, i de l’arribada de l’AVE, i que si el farem arribar a la Sagrera per sota la Sagrada Família, pel litoral, per la Diagonal o pel bell mig del saló-menjador de la casa de l’alcalde Hereu, el cas és que els trens se’ns han convertit dins el nostre imaginari de ciutadans patidors/emprenyats, en un objecte antipàtic. Malgrat tot, trobo que aquesta és una apreciació injusta.

Ja els ho dic jo, que de trens n’he vist uns quants, havent nascut a una de les poblacions, Premià de Mar, per on el senyor Miquel Biada ens va fer passar el 1848 el primer tren de la Península –no d’Espanya, ja que el primer va circular per Cuba que era aleshores territori espanyol; ja saben: La Havana – Bejucal, el 1837-. Una altra cosa és que aquí l’insigne podia haver tingut una mica més de vista i fer passar el tren per un altre lloc, per on passa ara l’autopista, per exemple, i deixar-nos la via lliure cap a la platja, que ja em diran vostès quin nyap ens van deixar entre uns i altres entre la via i la puta Nacional II. De fet ja li van fer saber en el seu moment els pescadors de l’època que tanta ferralla a la costa no molava gens, sabotejant-li les obres i pujant les barques sobre la via, així, amb tota la puteria. Diuen que, de fet, el vell Biada va morir per alguna cosa que va pillar mentre patrullava les obres de la via per les nits perquè no li desfessin el que ell feia de dia. En tot cas el pobre home no va viure per veure arribar el tren a Mataró.

No vaig ser a temps de veure funcionar les velles locomotores a vapor que sempre serien més màgiques i romàntiques que aquells tristíssims trens elèctrics grisos i verds –els meus colors per definir el tardo-franquisme-, que després van voler alegrar pintant-los amb colors més alegres i democràtics, la conjunció entre el blau i el groc. Aquells trens van durar encara fins a mitjans dels vuitanta quan ens van dur els combois de les series 446 i 447, i així hem estat fins els Civia actuals.

Malgrat aquesta evident modernització, continua sense agradar-me que el tren passi per la costa. A banda de ser un flagrant atemptat visual, és un perill evident com demostra la col·lecció de cadàvers fets a miques que he arribat a veure sobre les vies –i els que no he vist, ni ganes-. Fa vint anys llargs que sento parlar de traslladar o soterrar les vies, un de tants temes recurrents en aquest petit paradís trinxat nostre que es diu Maresme. Però mentre això no arriba, si és que arriba, hi ha altres trens que per la meva pròpia història em criden més l’atenció.

Mirava l’altre dia el documental d’en Manuel Campo Vidal a Barcelona TV sobre la immigració –‘El somni de Barcelona’, es deia-, i veia el mestre entrevistant els seus testimonis a bord d’un vagó de tren del Museu del Ferrocarril de Vilanova simulant aquells amb els què arribaven els immigrants a Barcelona els anys cinquanta i seixanta. ‘El sevillano’, li deien. I veient-lo vaig recordar que la meva ronyonada havia patit de valent uns quantes vegades a vagons com aquell: compartiments tancats amb porta corredora de fusta i vidre cap al passadís, fotografies en blanc i negre de paisatges de ciutats espanyoles –amb una certa fixació per la platja de La Concha de Donostia-, seients d’escai on t’enganxaves a l’estiu, o fins i tot a l’hivern, quan la calefacció anava a tot drap i no hi havia manera de baixar la temperatura. Compartiments farcits de gent carregada d’embalums variats. Bona gent, normalment, que em deixaven –cadell de soldat esgotat- fer una becaina al terra del vagó amb el cap sobre el farcell militar mentre el Sevillano –o el Catalán, segons si pujava o baixava-, feia temps a que li deixessin la via lliure, aturat de matinada a l’estació d’Alcázar de San Juan.

Nits eternes sota aquella música constant: trac-trac, trac-trac, trac-trac, amb el paupèrrim alleujament d’alguna llauna de cervesa Águila Imperial calenta que un individu mantenia a un racó del passadís dins d’un cubell d’aigua que havia estat gel quan havia pujat a l’estació de València.

Trens vells de fusta antiga, amb les seves parets impregnades d’històries felices, desesperançades, de retrobaments i separacions. I els seus fantasmes, naturalment. La dona semblava jove i era bruna. Caminava davant meu pel passadís d’aquell tren que em portava de Madrid a Pontevedra, amb moviment encisador de cul perfecte cobert per texans ajustats. Aleshores es va girar i em va mirar amb ulls foscos i tristos, i em va preguntar si volia sopar amb ella, i sense esperar resposta es va girar i va entrar en un d’aquells departaments amb porta corredora. Quan vaig obrir la porta, sis rostres anònims m’escrutaven en silenci. Ella no hi era.

Per il·lustrar una de trens, per exemple, Long Train Running dels Doobie Brothers, una peça dels anys setanta que no em canso d'escoltar, i més en aquest directe.

2008-01-11T21:25:00.001+01:00

Sin City als Monegros!!

Una imatge del desert dels Monegros on ILD vol aixecar el projecte Gran Scala. La fotografia és de la Gran Eciclopèdia Aragonesa

Ja fa dies que volia entrar en el tema però ja em sabran disculpar; abans d’escriure sobre el projecte Gran Scala m’havia de recuperar de l’esglai i dels fogots que em van produir la notícia. Suposo que hores d’ara ja saben de què va el tema: és aquest acord que han signat uns individus que es fan dir International Leisure Development, o ILD si els agraden més les sigles, amb el govern de l’Aragó per aixecar setanta hotels, trenta-dos casinos i cinc parcs d’atraccions, tot plegat al bell mig del desert dels Monegros. Amb un parell.
Aquesta gent, que han vingut a alegrar les normalment ponderades barbes del president Marcelino Iglesias, han aterrat amb els números fets. Ningú no posa sobre la taula una pasta -17.000 milions d‘Euros, duro amunt o avall-, si no té molt clar el que vol fer i en quins terminis: les obres han de començar aquest 2008 i acabar-se a molt trigar el 2023, Gran Scala ha de portar vint-i-cinc milions de visitants l’any a partir del 2015 i donarà feina, diuen, a 65.000 persones.
I a banda dels casinos i els parcs d’atraccions, què més trobaran els selectes visitants de l’invent? Doncs l’habitual que veiem a qualsevol desert: museus, sales de conferències, un camp de golf, un auditori, un hipòdrom i, naturalment, una plaça de toros. Tot plegat conformant una bonica forma de rellotge, que farà les delícies dels que arribin en avió o s’hi donin un volt en helicòpter, i recreant, sense especificar massa bé com, ‘setze àrees temàtiques, una por cada període històric significatiu en l’evolució de l’home’, segons llegeixo a un febril article de l‘Heraldo de Aragón. Ja els dic jo: esglai i fogots.
És que ni en Benjamin Bugsy Siegel, en el més bèstia dels seus deliris, hauria imaginat una cosa així. Com a mínim, Las Vegas –o Vegas, així a pèl, com en diuen per allà-, va anar creixent a bon ritme des que l’amic Siegel –poseu-li si voleu el careto d’en Warren Beatty-, va inaugurar el Flamingo el 1946. No sé si els entusiastes accionistes de la ILD coneixen la història, però apostaria la meva col·lecció d’Asterix a que sí. En Bugsy va prendre prestada la pasta per construir el seu xiringuito als seus antics amics de la màfia de Nova York. Es veu, però, que aleshores ja venia passant el que veiem avui en dia amb les obres, i és que entre una cosa i l’altre, suborns inclosos, el pressupost del Flamingo va doblar-se. Angoixat pels deutes, en Bugsy va decidir obrir el casino abans d’acabar-lo, però la inauguració va ser un desastre: ni les fonts d’aigua ni els neons van funcionar i l’avió que havia de portar mig Hollywood a la festa no va poder sortir de Los Angeles a causa d’una tempesta. En una sola nit Benjamin Siegel va perdre 350.000 pavos dels de l’època. La penya d’en Lucky Luciano va decidir canviar l’encarregat del Flamingo amb la seva delicadesa habitual, i van fregir a trets al bo d’en Bugsy. Diuen que l’any següent el Flamingo va guanyar un milió de dólars.
És només una història, una de tantes que expliquen la consecució dels Estats Units tal com els coneixem ara, però no puc deixar de pensar en ella quan llegeixo sobre Gran Scala. Algun al·lucinat ha vist negoci a un lloc on només són feliços els llangardaixos i posa sobre la taula 17.000 kilos dels d’ara per crear del no res una ciutat que necessitarà serveis per 100.000 habitants, el doble que Osca.
He estat als Monegros i he estat a Las Vegas. El nostre desert està, certament, deixat de la mà de Déu o de qui sigui, com bona part de l’Aragó, potser més. La poca vida que té es mou paral·lela a l’autopista i a la Nacional II. Hi ha l’agricultura, el Ral·li de la Baja Aragón i el Monegros Desert Festival. La resta és la pols, la solitud i els camions de cinc eixos de la meva infantesa, amunt i avall.
Pel que fa a Las Vegas, -Sin City, on va a missa allò de que ‘el que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas’-, a penes era més que una estació del ferrocarril que anava de Los Angeles a Alburquerque quan es va legalitzar el joc a Nevada, quinze anys abans que en Bugsy hi fes cap. La recordo terriblement sorollosa i plena d’imatges surrealistes, com aquell vaixell pirata a mida real que s’enfonsava a un estany davant del Treasure Island, o aquell tio gras amb placa de segurata que em somreia assegut al terra agafant un revòlver amb la mà esquerra i el cap d’un individu emmanillat contra el terra de la vorera amb la seva enorme mà dreta.
No estic segur de que omplir el desert de freaks, d’autòmats lobotomitzats davant les escurabutxaques, de la púrria de tota Europa, sigui realment el que necessiten els Monegros per mirar al futur. I encara hi ha una altra cosa: al menys a Las Vegas, com molt bé diu el seu nom, tenen aigua.

Podia haver posat la versió de l'Elvis, però la dels ZZ Top sempre m'ha semblat més canalla i divertida. Las Vegas és tan brutal i desproporcionada que a poc que un pugui, ni que sigui com a experiment antropològic, l'ha de visitar. En quant a Gran Scala, suposo que m'hi acabarà duent la curiositat, però així com vaig entrar a Las Vegas enlluernat per la llegenda -em vaig assabentar de la mort d'en John Lee Hooker per la ràdio del cotxe mentre entrava a la ciutat conduint per la I-15-, molt em temo que el sentiment que m'acompanyarà quan visiti l'invent dels Monegros serà molt diferent.

2008-01-06T22:14:00.002+01:00

Estan guanyant!

Aquests són Mujahidins afghanesos talibans, cosins germans dels que es mouen de cacera pel Sàhara.

Durant els anys que va durar el setge servi sobre Sarajevo, del 1992 al 1995, una de les consignes per resistir era mirar de dur una vida el més normal possible. Algunes discoteques de la ciutat van mantenir la seva activitat mentre va durar el conflicte. Evidentment sortir de festa en aquelles condicions era un exercici de màxim risc, pels bombardejos, però també pels franctiradors, aquests grans cabrons. Si els joves que no estaven mobilitzats arriscaven les seves vides per anar a una discoteca era per un principi de resistència: si els assetjants els obligaven a quedar-se a casa per por haurien aconseguit una victòria important i seria el principi del final. La caiguda de la ciutat seria només una qüestió de temps.
Això ho explicava el malaguanyat Julio Fuentes en un testimoni novel·lat d’aquell setge, que ell mateix va viure en primera persona com a enviat especial pel diari El Mundo, que es diu Sarajevo: juicio final. Aquest relat va ser el primer que em va venir al cap quan vaig sentir la confirmació de la suspensió del ral·li Lisboa-Dakar per les amenaces terroristes que havien rebut.
D’entrada entenc la decisió de l’organització. El risc d’un atemptat d’Al Qaeda sobre el ral·li és molt creïble després de l’assassinat de quatre turistes francesos a Mauritània el 24 de desembre i la DGSE, els serveis secrets gals, havien advertit recentment de que es preparaven atemptats usant llençamíssils que podrien destruir perfectament els vehicles participants a la cursa. Com és evident, cap empresa asseguradora participaria amb alegria en una prova arriscada que enguany, a més, començaria vestida d’atracció de fira de tir a l’ànec.
La suspensió del ral·li, tot i que comprensible, és un desastre. Ho és a nivell esportiu, perquè amb aquest precedent, i tenint en compte que l’amenaça terrorista no es dissoldrà d’aquí a l’any vinent, ans al contrari, molt em temo que la prova esportiva més captivadora, dura, perillosa, espectacular, exigent i provocadora de somnis que mai s’hagi realitzat, ja és història. La podran portar a Sibèria, o a Mongòlia, o a Sudamèrica, o a donar voltes al voltant del palau de Versalles; tant és, perquè podrà ser qualsevol cosa, excepte el Dakar. És l’esperit africà de la cursa, la seva essència, el que desapareix per sempre més.
Ja m’imagino ara a la legió de guàrdia de ben pensants –ja n’he llegit uns quants a la premsa- saltant com a molles felicitant-se per la mort del ral·li adduint que el Dakar no era més que neo-colonialisme de la pitjor espècie; refregar per la cara dels pobres africans la nostra tecnologia més puntera i, a sobre, omplir-los el desert de contaminació i de merda. Europa humiliant un cop més l’Àfrica, com ja ho vàrem fer des del S/XIX, i totes aquestes coses. Val. Els europeus ens hem comportat amb Àfrica com un magnífic aplec de fills de puta: ho vàrem fer amb el procés de colonització, ho vam tornar a fer amb el de descolonització –Déu n’hi do Espanya amb el Sàhara-, i ho seguim fent jugant a moure peces d’escacs en forma de governs corruptes que actuen en funció del nostres interessos menys confessables. Potser el Dakar no hauria existit mai sense que hagués passat tot això prèviament: per alguna cosa Tierry Sabine va parir la prova travessant sobretot territori d’influència francòfona, però això no li dóna categoria d’acció colonialista. El Dakar és la prova dels equips oficials multimilionaris, però també d’un munt de pilots privats arribats de mitja Europa amb les seves motos preparades artesanament, o de cotxes i camions que tenen a la carnisseria Sensós com a únic patrocinador entusiasta i que treuen la resta del pressupost dels estalvis de mitja vida i del que puguin rapinyar a amics, coneguts i saludats. Gent que només vol sentir l’encís de la nit africana al bivac i aprendre d’ells mateixos des de la superació personal d’una prova tant infernalment dura com encisadora.
La suspensió del Dakar és, com deia, un desastre esportiu, però sobretot ho és per a la pròpia Àfrica. La caravana del ral·li portava cada any als països per on passava milions d’Euros entre directes i indirectes, a banda dels projectes solidaris que acompanyaven la cursa i de la promoció turística que implicava per aquests països i que ha arribat a significar un bon pessic del seu PIB. L’alternativa que porten els mujahidins és el fanatisme religiós sota una fosca i eterna edat mitjana.
I no perdem de vista que nosaltres, Europa, som els següents. Potser ens caldrà començar a assumir alguns riscos per demostrar a les barbes del tiet Osama que estem disposats a resistir. Perquè si ens acovardim, és que ja estan començant a guanyar. I nosaltres a perdre.

Aquí hi poso algunes imatges prou espectaculars de les darreres edicions del Dakar. Tant de bo no siguin les darreres que puguem veure.

2007-12-31T13:19:00.002+01:00

El Cap d’any dels italians, els coiots i la cançó d’U2

Una parella de coiots, com sempre encuriosits

Si ja resulta complicat d’organitzar un Cap d’any en circumstàncies normals, facin-se una idea del cacau que es pot arribar a desenvolupar quan la festa en qüestió es fa a un país estranger, en aquest cas als Estats Units, i posant d’acord a gent de nacionalitats diferents. Tampoc és que fóssim una representació de l’assemblea de les Nacions Unides, però si no em descuido ningú érem una família britànica, un peruà, un francès, un hindú, tres catalans i la ‘italianada’, un mot que va encunyar el meu amic Sergi Martínez per referir-se a la multitud d’italians que es van aplegar finalment per la festa: la Gab, la Maria, el Graziano, la Tiziana, en Fabio, i tots els altres.
Un cop resolts a viure la celebració del cap d’any acampats al desert, mentre uns es feien amb les ampolles necessàries per a la festa a un Seven Eleven, la resta ens acabàvem d’equipar per una nit al ras del desert. Eren els nostres primers mesos als States i no disposàvem encara de tot el nostre material de muntanya; teníem els sacs de dormir per si ves a saber on hauríem de dormir alguna vegada, de manera que vam agrair al doctor Chrispeels, belga de naixement, el préstec d’aquella tenda de campanya d’un model tan vintage que el devien d’haver usat els soldats del rei Leopold per colonitzar el Congo.
Finalment tots equipats i amb la intendència requerida, vam sortir de San Diego amb destinació est, cap a les Chocolate Mountains, ben a prop de la frontera amb Arizona. Com que cada un va anar per la seva banda, es va fixar un punt de trobada a les Algodones Dunes, que contràriament al que pot semblar deuen el seu nom a la tribu índia que vivia a prop de Yuma, i no pas a la paraula espanyola que defineix el cotó. Allà, sota la llum de cienciaficció que ens oferia el capvespre, ens vàrem anar trobant després de les visites que la gent de cada cotxe havia decidit fer pel camí. Vam seguir per la 78 cap a l’est fins arribar a Glamis on vàrem trobar una mena de mercat a l’aire lliure ple de caravanes, tot terrenys, Harleys i Rock‘n’roll a tot volum, on es podia trobar des d’una samarreta amb logos inspirats en el desert, fins a una Pepsi glaçada, passant per tallers on fer-te un magnífic tatuatge sobre el cul. A banda d’altres coses, probablement menys confessables.
La nostra caravana va deixar enrere aquell paradís d’amants de Mad Max i vàrem tirar camí a munt quan vàrem trobar la línia del ferrocarril del Southern Pacific. De seguida vam aparcar els cotxes, vam plantar les tendes –alguns com bonament vam saber donades les circumstàncies- i vam encendre els focs. Encara no eren dos quarts de sis de la tarda i ja era negra nit.
Això volia dir que teníem sis hores per davant abans de la mitja nit i de les campanades, virtuals en aquesta ocasió, que ens havien de portar a l’any 2.000, el tan temut Y2K, que pels americans d’anar a peu, malgrat l’esforç de tots els seus científics, significava l’entrada en el nou mil•leni. Dons res, ja saben el què es fa en aquests casos: cuinar, menjar, beure i, com que hi havia una guitarra, cantar. Va ser en algun moment de la festa, ja després del sopar i mentre tots ens arraulíem al voltant dels focs quan en Graziano, doctor en Informàtica, es va fer amb la guitarra i ens va fer una interpretació del One dels U2 tan sentida que quan el darrer acord va sortir de les cordes d’aquella guitarra el silenci més absolut es va imposar al desert; fins i tot la llunyana remor dels nòmades cremadors de benzina de Glamis es va esvair en la profunditat de la nit. En aquell breu moment de silenci, just abans que comencéssim a aplaudir l’actuació d’en Graziano i les ampolles i la guitarra seguissin passant de mà en mà, vaig tenir la sensació que la fauna que vivia entre l’est del Colorado i l’oest del llac mort anomenat Salton Sea s’havia congregat sobre les muntanyes per sentir aquella cançó; centenars d’ulls brillants i oïdes aguditzades seguien la nostra festa des de les alçades, com els comanxes abans d’atacar la caravana de colons.
Algú va mirar l’hora i va dir que eren les 12. Els pocs que quedàvem drets vam fer el darrer brindis i ens vàrem ficar a les tendes. Poc després se sentiren lleus passes i lladrucs dissimulats entre les tendes i les fogueres ja apagades. Alguns van treure el nas per les portes de les tendes i allà estaven: un escamot de coiots ensumava feliç l’escenari de la nostra festa de Cap d’Any.
El matí següent sota el sol espaterrant del desert del sud de Califòrnia, només les petjades al terra testimoniaven la presència dels nostres visitants nocturns. Homes i bèsties ja érem a l’any 2.000, el darrer del mil·lenni.

Generalment no m'entusiasmen les versions dels temes que han estat importants per a mi, però aquesta vegada m'he de treure el barret davant la interpretació del One que va fer la Mary J. Blige amb els propis U2. Una bona evolució d'aquella mateixa cançó que ens va interpretar en Graziano al desert, tal dia com avui fa ja vuit anys.

2007-12-23T22:43:00.001+01:00

D’allò que en diuen el Nadal

Un munt d’anys enrere, a finals dels vuitanta, vaig escriure un conte de Nadal per a la ràdio. És considerablement difícil fer un conte de Nadal i no anar a parar al munt de tòpics llardosos que ho amaren tot plegat aquests dies: missatges anticonsumistes, desigs de pau a la Terra, tornades a casa de ves a saber on i tota aquesta colla de recursos de llagrimeta fàcil. El cas és que el meu conte, i no perquè l’hagués fet jo, o no només per això, em continua resultant la millor definició del que de petit em van ensenyar –o potser em vaig imaginar jo solet, que també podria ser-, que hauria de ser el Nadal.
Al meu conte no hi sortien nens, ni pobre gent desgraciada, ni rics avariciosos que descobreixen tard –ai las!- que en la generositat hi resideix la virtut i, per tant, la felicitat. Ja saben, el rotllo Dickens. Per suposat no hi ha barbuts panxuts vestits ridículament i encantats d’haver-se conegut, ni individus estrafalaris i multirracials com un anunci de Benetton, que diuen venir de Mesopotàmia, amb aquella alegria, amb la que està caient per allà d’unes quantes temporades ençà, amb el xïites i els sunnites, i els kurds, i els xicots dels tiets Osama d’una banda i Bush de l’altra, i tota la pesca. Al meu conte de Nadal hi sortia un home vell que vivia a les muntanyes amb l’única companya d’un gos, vell també.
La cosa anava de que era el dia de Nadal, o més aviat les hores prèvies a la Nit Bona, ja que la meva tradició familiar tira més aviat cap a aquesta banda. El meu protagonista s’estava tan feliç a la seva cabana mirant com queia la neu i rumiant que amb la baixada de les temperatures potser hauria de foradar el riu glaçat per poder pescar. Des que s’havia llevat al matí, l’home anava taral·lejant una cançoneta de la qual no en podia recordar l’origen, ni de què la coneixia. No obstant això, sabia que el seu record, potser per alguna cosa relacionada amb la seva infantesa, el feia sentir bé.
Potser sí que feia molt de fred a fora, però l’home, que devia ser un caçador experimentat, tenia prou recursos per poder sopar aquella nit sense haver–se d’arriscar a una pulmonia sortint a l’exterior amb aquell temps, de manera que va posar al foc una olla plena de neu i, un cop ja bullia l’aigua, hi va afegir verdures i peces de carn. Mentre cuinava l’home no es treia de sobre la cançoneta en qüestió i l’anava interpretant, ara taral·lejant, ara xiulant, i el gos se’l mirava divertit i movent la cua. Tots dos se sentien feliços sense saber massa bé perquè.
El cas és que la nit hivernal va caure ràpida sobre la vall sorprenent al vell i al gos a mig sopar. L’home, sempre amb aquella melodia als llavis, s’aixecà per posar un altre tronc gruixut a la llar de foc i va ser aleshores quan ho va veure. Per la finestra es veia tota l’extensió de la vall, i tota ella estava inundada d’una llum que es feia més i més brillant a mida que passaven els segons. I al temps que el paisatge guanyava en lluminositat, aquella mateixa cançó amb la què s’havia llevat aquell matí, sonava amb un crescendo majestuós entre les muntanyes que envoltaven l‘humil cabana del meu personatge.
La cosa acabava amb l’home i el seu fidel amic de quatre potes mirant al·lucinats aquell espectacle des de la finestra de la cabana, mastegant una sensació de gran joia només perquè algú, a saber qui o perquè, els havia vingut aquella nit a recordar un moment de felicitat de la seva llunyana infantesa.
Ja els he dit que el conte era per a la ràdio, i això porta de la mà un parell de trampes interessants: per exemple, els efectes de só, com el del vent que volava al voltant de la cabana, o el de la cançó en qüestió, que era ni més ni menys que el Silent night en una versió meravellosa que va fer l’Stevie Nicks, una de les solistes dels meus enyorats Fleetwood Mac, i que sortia en un recopilatori del 1987 que es deia A very special Christmas. Així qualsevol, no?
El cas és que el meu conte de Nadal minimalista va resultar ser tot un èxit fins el punt que vaig veure tios com torres amb els ulls més brillants de l’habitual després de sentir-lo. I és que estic segur de que aquesta és la qüestió. Per moltes circumstàncies he estat massa vegades a un pèl d’engegar a bullir tot el tema del Nadal. Si no ho he fet és només perquè encara tinc el meu petit Nadal interior, el que em vaig crear quan era petit i que, per tant, li dec al nen que vaig ser, i que espera veure cada Nit Bona com s’il·lumina la vall mirant per la finestra de la cabana al costat del vell i del gos, i de qui s’hi vulgui afegir.

És una versió breu i acaba prou bruscament, però és el Silent night de la Stevie Nicks i, a més, acompanyada pel gran Tom Petty. En fi, que Bon Nadal, i totes aquestes coses.

2007-12-09T17:40:00.002+01:00

The Joshua Tree

Saps que el temps passa. N’ets conscient entre d’altres coses perquè tantes vivències que es van acumulant no poden haver passat en quatre dies, com un no sigui el personatge que feia en Bill Murray a ‘Atrapat en el temps’. Et mires la gent que t’envolta de tota la vida i és evident que no són iguals que com els recordes d’anys enrere. Curiosament això no passa tant amb nosaltres mateixos perquè no ens veiem tant, però els altres, ai las!, sí que ens veuen i saben que, efectivament, el pas del temps també ens deixa petja.
Amb la música, amb els discos, passa que tant fa els anys que portin acompanyant-te, sempre sonen igual. Podràs descobrir nous matisos, perquè tots creixem i n’aprenem coses noves, però els ritmes i les harmonies sempre són les mateixes i tenen la rara habilitat, de vegades maleïda, d’acostar-te imatges del passat; situacions viscudes al voltant d’aquella cançó se’t representen al teu davant quan tornes a escoltar la peça. Memòria sentimental, en diuen d’això.
Tot això ve al cas perquè dilluns passat vaig sentir a un boleto informatiu de COM Ràdio que el disc The Joshua Tree dels U2 complia aquell dia vint rodons anyets. Les mans se’m van quedar engarrotades sobre el teclat de l’ordinador. Estava a la ràdio redactant una notícia pel meu informatiu, el sentit de la qual es va convertir sobtadament en fum. No era possible! 20 anys? Ja sé que els caretos de Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen ja no són els que apareixen a la portada del disc des d’aquella foto que els va fer l’Anton Corbijn però... 20 anys?
Durant uns segons, aquests vint anys van caure sobre meu com una llosa. ‘Xavi, col·lega, que sí, que la cosa va de bo, tio. A més, no t’ho perdis, aleshores ja en tenies vint-i-quatre, així que ves fent números, Tintín, que aquestes botes ja porten fets una bona colla de quilòmetres’.
És curiós. Del Joshua Tree és la balada With or without you que em va emocionar un 24 de desembre del 1988 en un dinar envoltat d’amics a aquell pis nostre que es deia Bonghònia, i del Joshua Tree és Where the streets have no name, que em va emocionar l’1 d’abril d’aquest 2007 quan un guitarrista pujat dalt d’una grua la va tocar per donar-nos la sortida als 12.000 malalts que vam fer la Cursa dels Bombers de Barcelona. Aquella sensació, aquella munió de gent picant de palmes en l’aire al ritme del riff que ens tocava aquell èmul de The Edge des de les alçades va ser més especial, creguin-me, que veure a tota la banda en carn i os a l’Estadi Lluís Companys quan van venir per la gira Popmart el setembre del 97, però en fi: això ja són coses de la maquinària interna que fa moure a cadascú.
Entre aquell dinar de Nadal i aquesta cursa dels Bombers han passat dinou llargs anys. One tree hill, Mothers of the disappeared o I still haven’t found what I’m looking for han estat sonant tot aquest temps il·lustrant musicalment un munt de situacions absolutament dispars, algunes fins i tot contradictòries. En aquest sentit puc considerar que els U2, però també Bruce Springsteen, AC/DC, Depeche Mode i alguns altres –no gaires més-, han esdevingut companys de viatge. Han estat allà posant música a la meva vida a mida que s’anava escrivint el guió de la pel·lícula, i aquí continuen. Ens hem fet grans plegats -al cap i a la fi en Bono és només tres anys més gran que jo-, i és evident que, en tant que pertanyem a una mateixa generació, els nostres referents són, al menys, molt similars. Per això m’interessa el que em poden dir i puc assegurar que la seva música és la que em correspon considerar com a meva.
No obstant això, mai no he estat un fanàtic de cap banda. No en tinc de mites; ja no. Si m’agrada un disc d’algun d’aquests grups o cantants, me’l compro, i en un moment o altre els he anat a veure en directe per sentir la força de les seves presències musicals sobre un escenari, però no sóc dels que consulten a diari els seus webs a veure quina d’una en diuen de nova. Els seus treballs mítics, com The Joshua Tree que avui celebrem, però també el 101 de Depeche mode o el Born in the USA del Boss, per citar-ne alguns, m’interessen molt més que les seves novetats en tant que aquestes només són música mentre que els primers són, quasi res, la Banda Sonora Original de bona part de la meva vida. Així doncs amb aquest vintè aniversari que ens ha caigut com per sorpresa no s’hi valen les nostàlgies, sinó la celebració de que portem vint anys caminant plegats. I que sigui per molts més.

Segurament un dels clips més valorats dels U2 amb aquest pollo, més o menys simulat, a un carrer de Los Angeles per tocar a cel obert Where the streets have no name del The Joshua Tree.

2007-12-02T21:25:00.002+01:00

De fotos i càmeres (III)

La S2 Pro té moltes vivències a aprendre de la vella bossa grisa

Acabaré aquí, per ara al menys, la trilogia d’articles sobre el tema fotos, i no ho faré parlant de càmeres ni de fotografies, sinó amb el pensament posat en un element a priori prou secundari com és la bossa on porto el material. Els deia la setmana passada que jo també havia fet el pas de món analògic –o tradicional, com li agrada de dir al mestre McGregor- al digital. La vella F-60 no està pas jubilada, ni molt menys, però de fa uns mesos ençà m’estic barallant amb la Finepix S2 Pro, que és tot un altre món. El cas és que la Fuji, pel carregador de bateries que porta a la seva base, té una forma molt més quadrada que la Nikon, de manera que ja no encaixa bé a la funda Tamrac que vaig comprar en el seu dia a San Diego. Abans solia dur la Nikon a la Tamrac i les òptiques a fundes independents que penjaven de la mateixa corretja, però les mides de la nova càmera, i el fet de portar sempre el flash a sobre, m’han portat darrerament a recuperar la vella bossa.
Pobreta, és lletja a matar. De nova era grisa. De fet, si m’hi fixo, encara ho és de grisa, el que passa és que els anys l’han envoltada de tonalitats variades al llarg de la seva superfície. A la part del darrera hi llueix el logo de la meva empresa inexistent de notícies: Red Fox Press. La resta són llànties velles, algunes amb una història al darrera. D’altres són només taques de vella; de sol, de pluja, de pols, de fang... cicatrius rebudes complint la seva tasca, ingrata de vegades, de protegir les meves maquinotes de fer fotos.
No és la primera vegada que escric sobre objectes o màquines que han demostrat una dignitat que massa sovint no he sabut trobar entre éssers humans, efectes entossudis en complir amb honradesa la funció per la qual van ser dissenyats i construïts. Barata i lletja, la meva bossa va complir dignament amb la seva funció, i per això estic molt content de veure-la penjada de la meva espatlla a una de les fotos que il·lustren les parets de casa meva, la que em va fer en Manel Gaspar sota una pintada que resava Welcome to hell a una paret de l’avinguda Marsala Tita de Sarajevo; la tristament famosa Avinguda dels Franctiradors.
Però si tinc un respecte especial per aquesta bossa és, precisament, pel dia en què, plena de material, la vaig perdre. Va ser l’octubre del 1997, a un viatge als campaments dels refugiats Polisarios a Algèria. Un grup de periodistes havíem anat a visitar una presó militar que s’anomenava Mohamed Lasiad, on els Polisarios tenien presoners de guerra marroquins. La cosa era demostrar davant la premsa internacional que els presoners estaven ben tractats i que hi havia molt poca vigilància. De fet, observant el desert etern al voltant d’aquella presó de murs de tova, ja em diran vostès on podien anar els pròfugs.
Acabada la visita vam marxar amb els Land Rover per assistir a un festival surrealista que havien muntat al campament d’Auserd, però poc després de sortir em vaig adonar que la meva bossa no hi era amb la resta d’equipaments. No descarto que em pogués despistar jo mateix; recordo la bossa amb les dels altres companys al costat d’un dels murs de la presó, i com es carregava el material al Land Rover. D’una forma o d’una altra, la bossa no hi era. Vam recular fins a Mohamed Lasiad i allà, òbviament, ningú no en sabia res de la bossa. Fins i tot va baixar l’alcaid de la presó, un individu amb cara de pomes agres, per interessar-se pel que havia passat. L’home em va assegurar que faria l’impossible per trobar el meu material, i amb aquesta promesa vam reprendre el viatge cap a Auserd.
Com és evident jo ja donava per perdut el material on tenia, entre d’altres coses, les entrevistes que havia estat fent. El matí següent ens vam llevar d’hora. Era el 12 d’octubre i els Polisarios celebraven amb una desfilada el dia de la Unitat Nacional. En Malainín, el meu guia, em va venir a buscar per dir-me que havien trobat la meva bossa. El vaig acompanyar on s’estaven uns homes joves vestits a la manera occidental: botes altes, armilles de mil butxaques i ulleres de sol Ray Ban, com no havia vist portar a ningú per allà. Els individus aquells, alts i atlètics, m’esperaven al costat d’uns Toyota Land Cruiser, no dels Land Rover habituals. Em van demanar –en anglès, llengua que no havia sentit parlar a ningú des de la nostra arribada-, com era la meva bossa i el que hi portava. Quan van comprovar que el que els deia demostrava que la bossa era meva, me la van tornar. Estava tot. Intacte.
No sé qui eren aquells tios, i els ben juro que no vull saber què passar al voltant de la meva bossa durant les hores que no va estar al meu poder. En qualsevol cas entendran que, deu anys després, encara li tingui una estima especial.

Una de les coses que hi havia a la bossa quan va desaparèixer era el meu walkman amb la cinta del Caravanserai de Santana. Sempre que sento aquest Song of the wind, penso en aquells dies. No tant en la bossa com en la gent, el Malainín, el Luali, el Limam i els altres, i en aquell desert que se’m va enganxar a la pell com un tatuatge.

2007-11-26T22:36:00.001+01:00

De fotos i càmeres (II)

De 'cacera' amb la Nikon F60 a la reserva índia de Los Coyotes, a Califòrnia, l'any 2001

Seguim amb el què els deia la setmana passada. Allò de l’alè de cacera que significa intuir una imatge, buscar-la, seguir-la i caçar-la, no l’he arribat a perdre mai. Sempre he fet fotos, amb millor o pitjor fortuna i encert, fins el punt que alguns instants importants de la meva vida no haurien estat el mateix sense una càmera entre les mans. Per exemple, poques vegades m’he sentit tan feliç com quan em vaig quedar sol al fantasmagòric barri de Illidza, a prop de Sarajevo, l’estiu del 97. Retratava objectes morts com si la meva T-50 els pogués retornar alguna alenada de vida. Era una cacera solitària, diria que íntima, mentre el meu company Manel Gaspar, sempre més pràctic, havia marxat a fer-li fotos a les retorçades restes de l’edifici del diari Oslobodenje. He dit feliç, i pot semblar una paradoxa ja que, com ja vaig explicar alguna vegada en aquests articles, l’angoixa del paisatge sabent el què havia passat allà em va preparar una bona bateria de llàgrimes llestes per saltar a l’exterior, però estar allà capturant en imatges les restes d’aquella realitat brutal em provocava una eufòria que contrastava amb l’altre sentiment. Suposo que forma part de les meves contradiccions.
Aquelles fotos mai no es van publicar –el professional i el que en sabia era en Manel, que per això estava allà-, però aquelles imatges d’Illidza i moltes altres de l’evidència de la guerra que vam fer aquells dies a Sarajevo i la seva rodalia em van servir per poder explicar a la meva filla, que aleshores tenia onze anys, el que era una guerra i el que havia passat a Bòsnia –‘Però ¿tot això no està prohibit?’, em va demanar aleshores amb la innocència de la seva edat-. Encara que només hagués estat per això, ja hauria valgut la pena.
Des d’aleshores la càmera ha estat una companya necessària en qualsevol viatge i en la majoria d’esdeveniments. No voldria entrar en la paranoia –comú en molts fotògrafs-, de que si no hi ha imatges res no ha existit. Jo sé que he estat a un cert nombre de llocs on he desenvolupat una sèrie d’activitats, i els meus records són suficients per establir una certesa al respecte però, a mida que passen els anys, més ràbia em fa no tenir alguna foto de moments, de gent, de paisatges que ja no podré retrobar mai més, o al menys no com els recordo.
La T-50 va patir un dissortat accident en una sortida al desert d’Anza Borrego, allà a San Diego, i aleshores va arribar la F-60. Ja sé que els ‘Canoneros’ m’insultaran per la deserció i els ‘Nikoneros’ em miraran amb desconfiança per haver-me unit a ells després d’anys de disparar una Canon, però és el que hi ha. I no em penedeixo. En qualsevol cas vaig seguir tirant rodets, sobretot de diapos, un format que és poc pràctic a l’hora de veure la feina feta, però que resulta una bona excusa per organitzar una trobada amb saludats, coneguts o amics o, com es va inventar una amiga meva completant la llista de Josep Pla, amb gent especial.
Fa tres anys que sóc membre del grup fotogràfic Argent de Premià de Mar, bàsicament des què l’Amparo i en Jesús i en Màrius es van decidir a donar un curs de fotografia amb cara i ulls i jo vaig pensar que potser ja n’hi havia prou d’anar pel món amb la F-60 disparant amb els programes de la càmera, amb tota la patilla, sense atrevir-me a fer-ho en manual. Des d’aleshores hem disparat un munt de rodets, bàsicament de diapos; hem passat moltes d’hores comentant –i discutint- imatges al local, hem fet algunes sortides fotogràfiques urbanes i de muntanya, i fins i tot hem penjat unes quantes exposicions prou dignes.
Com passa amb tantes altres coses, quan t’ajuntes amb gent que en sap, poc o molt n’acabes aprenent. Però sobretot comparteixes experiències, les fotogràfiques i les paral•leles que ens anem trobant quan sortim de cacera amb les càmeres. En aquests anys hem anat veient com evolucionava la cosa i com, de mica en mica, d’un en un, sense que la cosa volgués tenir l’aparença d’una revolució, anaven apareixent al local les primeres càmeres digitals fins que al final, fins i tot els més romàntics irreductibles han caigut en l’evidència que ens imposen la tecnologia i el mercat. És així com, finalment, ens veiem tots plegats els divendres a la mateixa aula del Centre Cívic on vam fer aquell primer curset, aprenent ara les bases de la fotografia digital.
Jo també he fet el pas. Guardo la F-60, però ara tiro amb una Fuji Finepix S2. Canvia la tècnica però, creguin-me: la excitació de la cacera és la mateixa.

Aquesta és una d’aquelles cançons de cantautor, veu i guitarra a pèl, que sempre m’han agradat. Qui canta és en Jim Croce, un intèrpret que va morir en un accident d’aviació el 1973, just quan començava a fer-se famós. La cançó és Photograhs & memories. Fotografies i records.

2007-11-18T21:40:00.002+01:00

De fotos i càmeres (I)

Aquest és el fotògraf Finbarr O’Reilly de l'agència Reuters. La foto està feta a l'Afganistan, on fa la seva feina de reporter. De vegades tinc el seriós dubte de si no hauria d'haver fet, o provat al menys, aquest treball, terriblement perillós i apassionant a parts iguals.

La cosa de tirar fotos sempre m’ha posat. La presa d’imatges en general. De fet no deixa de ser una curiosa broma del destí -ja institucionalitzada- que jo treballi a una emissora de ràdio des de fa ja vint-i-dos anys, perquè de fet jo anava per càmera de televisió. Ens hauríem d’anar al fosc any de nostre senyor del 1984 quan em vaig gastar la poca pasta que tenia, i la que em van deixar els meus pares, per reviure el moment en què vaig matricular-me a l’escola Videografia de l’Antoni Mercader, aleshores als baixos del nº 72 del carrer Berlín. S’havia d’esmorzar fort per sortir a gravar al carrer amb aquelles càmeres Sony de sistema U-Matic sobre l’espatlla i el magnetoscopi, que pesava com un mort, que com no te’l portés un company anava penjant també de l’espatlla pròpia amb la seva funda. Quan vaig sentir a parlar dels primers camascopis, com les mítiques Betacam que portaven els ENG de TV3, em pensava que era cosa de Bladerunner.
Ens vàrem fer una bona feina allà a Videografia. Vaig aprendre una barbaritat sobre les coses que es podien fer amb una càmera a l’espatlla i moltes més sobre les que es podien fer després, a les taules d’edició. En aquells anys el món del vídeoart bullia, els videoclips musicals es popularitzaven obrint-se camí amb programes propis a la televisió, i l’aparició de TV3 va suposar una sortida professional per a molts.
En tot cas, com que la cabra tira al monte, que es diu, i a mi m’anava (em va) la marxa, acariciava en aquell temps la idea de guanyar-me la vida anant pel món fent tombarelles amb una Betacam a l’espatlla. Vet aquí, però, el que són les coses. Vaig acabar currant a una ràdio fent quelcom que, evidentment, no tenia res a veure amb la imatge. Un món molt especial, aquest de la ràdio. Atractiu i, fins i tot, addictiu si un es descuida, amb totes les possibilitats que he arribat a tocar, des dels musicals nocturns més intimistes fins als informatius purs i durs, i tot el ventall que hi ha al mig, que és variat com per perdre’s en l’exploració.
Ja en parlaré un altre dia de la ràdio. Avui la cosa va de càmeres i de fotos, i el cas és que la sensació del seguiment i la captura, aquest cert alè de cacera que comporta el vídeo o la fotografia, seguia mossegant dins meu fins que me les vaig enginyar per obtenir una credencial de fotògraf de l’agència EFE. No era una idea tan descabellada després de tot: al mateix temps que cobria notícies per a la ràdio, feia fotos i les enviava als laboratoris d’EFE a la Gran Via de Barcelona. Allà em van ensenyar un munt, només que aquesta vegada, a diferència de Videografia, cobrava al temps que aprenia. Aquells individus que s’estaven als laboratoris portaven disparats milers de rodets i se sabien els trucs de l’ofici més per vells que no pas per diables. A aquell laboratori em van ensenyar a fer parlar les imatges, a afegir un missatge a cada un dels trets que disparava –i amb una càmera a la mà ja els dic ara que sóc de gallet fàcil-, aleshores amb la meva vella Canon T50. Encara guardo una còpia d’una foto que em van comprar satisfets, amb l’expressió del mestre que aprecia la bona feina de l’alumne. Els havia portat un reportatge de la inauguració de la Fira de Calella que havia anat a cobrir per la Ràdio i per EFE. Entre un munt de fotos més o menys ben tirades, però sense massa contingut informatiu, hi havia una on es veia sobre l’escenari dels parlaments a polítics de la Generalitat, del Consell Comarcal i de Ajuntament, i sobre ells, el rètol d’un dels expositors de la fira que resava ‘Zoo Maresme’. Aquella, em van dir, era la bona foto. Veritablement, fer aquella feina em divertia una barbaritat. Això devia ser l’any 1990, i ja sabia que en altres circumstàncies, la diversió podia ser mortal.
El desembre del 1989, quatre dies abans de Nadal, soldats nord-americans van matar a Panamà al fotògraf Juantxu Rodríguez mentre els fotografiava disparant-se entre ells mateixos. En Juantxu treballava de free lance per El País, il·lustrant amb les seves fotos els articles sobre la invasió de Panamà que escrivia la Maruja Torres. Allò em va impressionar molt; d’alguna manera va ser entendre que les bales no diferencien un fusell enemic d’una Nikon amb teleobjectiu. Ni les teves intencions, ni que estàs al lloc equivocat al pitjor dels moments. I potser també que si jo m’hagués deixat anar per les meves fantasies, podria arribar a córrer una sort similar, com Jordi Pujol a Sarajevo, o Miguel Gil a Sierra Leona o Xosé Couso a l’hotel Palestina de Bagdad. O com tants d’altres a tants d’altres llocs.
Per això, pensant en ells, sento tant de respecte cada vegada que premo el disparador de la meva càmera. Encara que, de moment, i ni falta que fa, no em dispari ningú.

Segurament aquesta és la peça musical en la qual se senten més camères de fotos disparant-se. Per això els meus companys del Grup Fotogràfic Argent la van triar pel seu espai a Ràdio Premià de Mar. És el Souvenir of China de Jean Michel Jarre,

2007-11-12T22:17:00.001+01:00

Davy Jones no té cara de pop

Ja sé que vaig endarrerit una barbaritat, però fins la setmana passada no havia vist ‘Pirates del Carib’. No la darrera, ‘A la fi del món’, no. L’anterior: ‘El cofre de l’home mort’. La portaven els meus nebots en la nostra darrera escapada a Daroca –és increïble com t’arregla la situació amb els nanos en un moment donat poder fer servir el portàtil com a DVD- i vaig aprofitar per veure-la jo també.
La pel·li està bé. Té acció, humor -no tant com en l’anterior-, i aventura de tall clàssic, de la que m’ha agradat a mi de tota la vida. En Johnny Depp és un dels meus actors favorits, especialment en les seves associacions amb en Tim Burton –sensacional a Sleepy Hollow-, i broda el seu paper de pirata psicotròpic alumne avantatjat de Keith Richards. La Keira Knightley està maquíssima, tot i que massa prima pel meu gust, i pel que fa a l’Orlando Bloom, segurament és el millor Legolas que hauria pogut imaginar, però en aquesta saga de la Disney em fa una mica de ràbia. Potser el pinten massa perfecte. Potser.

A banda d’això la primera pel•lícula de la saga: ‘La maledicció de la Perla Negra’, em va divertir de valent i, per si faltava alguna cosa, dec al director de la trilogia, en Gore Verbinski, i al propi Johnny Depp, que fossin els productors executius d’un molt recomanable recopilatori de balades pirates i cançons marineres que es diu Rogue’s Gallery, on podem sentir a Nick Cave, Bryan Ferry, Lou Reed, Bono o Sting, entre d’altres.
És a dir que, no tinc cap mena de mania prèvia contra el film en qüestió, si deixem de banda la minsa simpatia que de tota la vida he tingut pels productes de la Disney. Però veient-la, i a mida que avançava el metratge, m’anava posant nerviós i no precisament pels girs de la trama de la pel·lícula ni per les dissorts dels seus protagonistes. El problema que veia era que anaven apareixent elements fonamentals de la història que eren agafats directament de la tradició més antiga sense cap mena de pudor ni de vergonya. I el que era encara pitjor, de la manera que hi apareixien no eren pas breus homenatges als clàssics, trucs per arrencar un somriure als adults d’una certa cultura en una trama paral·lela que els nens encara no capten. Em refereixo a protagonistes: peces imprescindibles de la història que tenen noms pillats per guionistes sense massa escrúpols i que, en el resultat final, semblen de collita pròpia. Posant nom a les coses: L’ holandès errant, Davy Jones i el Kraken. Si recorden la pel·lícula sabran que, a grans trets, ‘L’holandès errant' és un vaixell fantasma capitanejat per un tipus amb cara de pop i que es diu Davy Jones. I després està el bitxo aquell, el Kraken, una mena de pop mida king size que no té millor dedicació en aquest món que emportar-se al fons del mar vaixells i tripulacions, amb aquella alegria.
Anem a pams. ‘L’holandès errant’ és una llegenda noruega coneguda des del segle XV en la qual es va basar Richard Wagner per fer l’òpera del mateix nom. La cosa anava d’uns mariners que es troben mar endins amb un vaixell espectral amb les veles de color sang. A bord del buc hi ha l’Holandès en qüestió, que no és el nom de la nau, i que està maleït. La maledicció, similar al que em sembla recordar que pateix en Davy Jones a la pel·lícula, és que està condemnat a navegar eternament i només pot baixar a terra un cop cada set anys a buscar un amor que el salvi. Pel que fa a en Davy Jones, a banda de ser un dels components de la banda The Monkees, que feien una sèrie a la tele quan jo era petit, el seu origen és prou variat. En qualsevol cas el citen a les seves obres Defoe, Irving, Melville o el gran Stevenson, per exemple. Els mariners d’origen anglosaxó diuen anar a Davy Jones o al Davy Jones’s Locker, (l’armari de Davy Jones), en referència a anar-se’n al fons del mar.
I pel que fa al Kraken, hem de tornar a les llegendes marineres escandinaves que ens parlen d’un pop o calamar gegant que se sopava els vaixells sense que ningú no li hagués de proposar prèviament, com es veu a la pel·licula.
En qualsevol cas, em faria molta ràbia que els meus nebots es quedessin amb la idea, com segur que els deu de passar a milions de nens, que tots aquests personatges se’ls ha inventat Walt Disney. Allà aquests guionistes amb la seva professionalitat i la seva consciència. Segur que no és un cas generalitzat –a més aquests dies estan de vaga i mereixen tot el meu suport en la distància, que pringuen molt per un grapat de dòlars i no participen per res del glam del monstre de Hollywood-, i n’hi ha que formen equips i fan treballs meravellosos.
Ves a saber si serà perquè és un producte de la Disney, però a aquest pas mai no m’acabaré de fer amic del tiet Walt. I ja se’m va passant l’edat.

Parlant de pirates, Déu n'hi do quina raresa. És en George Harrison a un programa de la BBC de l'any 1975 traient-se se la mànega la Cançó del Pirata.

2007-11-04T17:43:00.002+01:00

L’alè del diable es diu Santa Anna

La Shannon "Pickle" Dill, de 34 anys d'edat, és bombera del departament de Julian. Quan la van entrevistar, el 23 d'octubre, havia dormit sis hores en els darrers quatre dies. La foto és del San Diego Union-Tribune.

He passat unes setmanes prou tristes. No és pas senzill de portar que t’expliquin per la tele que paisatges que estimes, noms que van significar aventures, acampades, coneixences i bons moments compartint un Cabernet Sauvignon davant d’una llar de foc a les muntanyes o al desert, s’han convertit en cendra.
El sud de Califòrnia ha cremat de manera espectacular i dramàtica. No era la primera vegada ni molt menys: de focs n’hi ha pràcticament cada any, però de tan brutals com els d’enguany, que jo en tingui constància, n’havien hagut potser el 2003, i també el 2000, quan jo vivia a San Diego. Aquell any, a banda dels bombers i de la Guàrdia Nacional, van poder mobilitzar els Marines de Camp Pendleton per lluitar contra els diversos fronts del foc, però ara s’ha donat la puta circumstància de què els Marines, ves per on, no s’estan a la seva megabase de San Clemente sinó a l’Iraq. I així els llueix el pèl, als Marines, als iraquians i als californians.
Els focs, com s’ha pogut llegir aquests dies, venien empentats pels vents de Santa Anna. Aquests vents venen directament des de l’est i, per tant, travessen el desert del Mojave i el parc nacional de The Joshua Tree, al nord, cap a la zona de Los Angeles, i el d’Anza Borrego més al sud, cap a la zona de San Diego. Podeu imaginar com són aquests vents després de travessies com aquestes en el decurs de les quals s’alimenten de la calor i de la sequedat d’aquests erms de llegenda i els arrosseguen cap als boscos que separen la gran San Diego del desert. Si afegim a aquesta invasió anyal de vent infernal la constant sequera que ha viscut la zona des de la passada primavera, s’entendrà que ha estat com fer volar la flama d’un bufador sobre un bassal de benzina.
Vaig sentir a parlar per primera vegada dels vents de Santa Anna i dels seus temuts efectes sobre el centre i sud de Califòrnia immediatament després de començar a patir-los sobre la meva pròpia pell. Aleshores vaig pensar que els havien anomenat així en honor –és un dir- al general mexicà Antonio López de Santa Anna, el conqueridor d’El Álamo –ja saben: el coronel Barrett Travis, Davy Crockett, Jim Bowie i tota aquella gent-, allà a San Antonio, més que res per la mala llet que acostaven aquests vents. Però Texas quedava massa lluny de Califòrnia, i si havíem de buscar des de la tradició catòlica, Santa Anna és el 26 de juliol, de manera que tampoc no quadrava. A saber, doncs, d’on dimonis deu de venir el nom dels maleïts vents en qüestió. El cas és que de finals de setembre a mitjans d’octubre no hi ha qui pari tranquil al sud de Califòrnia, al menys si un és, com ara servidor, un gran afeccionat a patir estupendes migranyes de cavall a la mínima que la cosa passa de brisa marina. El cas és que després d’un estiu prou passable, i quan un es prepara per una tardor i un hivern poc menys que paradisíacs, entre una cosa i l’altra, els carrers que enfilen des de l’est fins a les platges, com Nautilus, Pearl, Silverado, Prospect, Torrey Pines Rd., La Jolla Village Drive o Genesee Ave., per citar-ne alguns de La Jolla, semblen portar encarrilat l’alè del diable.
Les flames han fet estralls al voltant de l’observatori astronòmic de Monte Palomar i de les esplanades on els festius es representa la derrota del general Kearny a la batalla de San Pasqual davant la mirada atònita dels tipus de les Harleys. Em demano què haurà passat a les reserves índies on havíem anant a veure els balls dels powwows. Com haurà quedat tot plegat a Sycuan, Viejas, Barona o Los Coyotes. Com haurà quedat Ramona -la dels nois amb barrets de cowboy i noies rosses de texans molt curts xerrant a peu de carretera els diumenges a migdia-, després de l’evacuació del poble. Ramona, tant a prop de les muntanyes que un puma es va sopar una nit un pastor alemany al jardi de casa seva. Encara recordo el sheriff per la tele buscant la bèstia amb el revòlver a una mà i la llanterna a l’altra.
I què haurà passat a Julian, el meu poblet més estimat, amarat d’olor a pomes, allà a les muntanyes, de camí al desert d’Anza Borrego, equidistant de la reserva de Los Coyotes al nord i del parc de Cuyamaca -on vaig aprendre a respectar els pumes-, al sud. Recordo Julian per la sidra i per les tartes de poma. I també per aquella taverna ‘The boarshead’, tan acollidora a l’hivern, on un cartell convidava als clients a deixar penjats els revòlvers a l’entrada del local.
Aquests dies he vist a la tele gent com la que jo havia conegut, feliç i orgullosa de la seva vida, refugiada ara al Qualcomm Stadium, on potser algun diumenge havien vist jugar als Chargers o als Padres. I és que també a Califòrnia, un cop de mal vent de l’infern et pot abocar a haver de començar de zero.

Una imatge ben clara de com ha estat la cosa: aquesta és la Eileen Javora, la meteoròloga del canal KCRA de Sacramento, la capital de Califòrnia. En aquesta crònica explica la influència dels vents de Santa Anna en els incendis d'aquests dies. Les imatges del mapa són esgarrifoses per elles mateixes.

No és un tema que m’entusiasmi assimilar amb una cançó, però és ben curiós que al YouTube sempre acabo trobant alguna peça que, per dramàtica que sigui l’Homilia, l’acompanyi sense grinyolar. Aquesta vegada el favor me’l fa en Christopher Cross des d’aquest tema del 1979: Ride like the wind. Aquesta vegada era el diable Santa Ana qui cavalcava el vent.

2007-10-27T10:05:00.002+02:00

Història viva

Jordi Pujol jura el càrrec de President de la Generalitat de Catalunya al costat de Josep Tarradellas el vuit de maig del 1980. La foto és del diari El País.

El diumenge 23 d’octubre del 1977, dimarts va fer trenta anys, vaig arribar a casa ja al vespre, no sé si d’alguna sortida amb els escoltes o de fer un volt rondant els carrers, com solíem fer quan anàvem plomats. En qualsevol cas quan vaig entrar a casa, el pare estava força emocionat. Havia sentit per la ràdio la crònica de l’arribada de Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat, i la frase amb la què el President arribat de l’exili va saludar als catalans, aquell mític ‘Ja sóc aquí!’, l’havia omplert d’emoció. ‘Una llàstima que no ho sentíssiu’. Va dir. ‘Això és història!’.
Òbviament tenia raó, allò era història però jo, que com la resta de la colla i dels companys de la unitat de Pioners, em prenia allò de la Transició com una cosa que em tenia excitat però sense saber massa bé el perquè, no tenia gaire afinat el concepte de viure la Història. A la nit vam veure el resum al Telediario i l’emoció va tornar a sobrevolar la taula del sopar, però per mi, una vegada més, allò em va semblar una altra notícia com tantes que hi havia aquells dies: res especial. De fet, un parell d’anys abans també havien hagut esdeveniments històrics considerables: la va palmar aquell, el van enterrar i van proclamar rei al Rei. Recordo, precisament, que veient la coronació a casa, la mare em va dir el mateix: ‘Això és història!’, però jo estava més aviat interessat en omplir de continguts interessants els quatre dies de dol oficial, i per tant sense escola, que van proclamar quan va morir en Franco.
Entenia perfectament aquells fets però no n’era conscient de la seva importància. Imagino que en algun moment en el creixement d’una persona deu de connectar-se alguna mena d’interruptor i a partir d’aquell moment, del qual no n’ets conscient, la importància que dones a les coses que hi ha al teu voltant comença a adquirir contrastos. Després, em vaig passar bona part de la nit del 23 F del 1981 enganxat a l’equip de música de casa fent gravacions de totes les emissores que trobava que donaven notícies i contranotícies del cop, bans militars i totes aquestes històries que va haver aleshores. Vint anys més tard, l’onze de setembre del 2001, quan ja feia molt que em dedicava al periodisme, em vaig quedar hipnotitzat davant de la televisió mentre el meu amic Jordi Llop Gris es desesperava perquè teníem entrades per anar a Badalona a veure un partit de bàsquet entre la Penya i el Pamesa València. No crec que en Jordi m’ho acabi de perdonar mai, però jo no podia pas anar: estava veient Història.
De tota manera, jo crec saber quan es va activar el meu interruptor; quan vaig començar a comprendre la importància de ser espectador d’un esdeveniment. De saber que aquella persona que estàs veient al teu davant és Història.
Devia córrer l’any 1978, o principis del 79. La Unitat de Pioners de l’agrupament escolta Amon Ra de Premià s’havia dividit en patrulles per fer treballs de recerca sobre aspectes relacionats amb la Serra de Marina. Al meu grup ens corresponia localitzar els llocs més bruts de les nostres ‘muntanyes sagrades’, i aquesta tasca implicava trescar pel territori. Un diumenge força fred ens vam arrecerar per dinar al porxo de la masia de Can Gallemí a Sant Mateu, un lloc mític per mi perquè va ser allà on, essent un marrec, havia passat la primera nit a muntanya. Estàvem liquidant el contingut de les carmanyoles i discutint si anàvem tirant cap al poble o si encara fèiem algun altre volt per la rodalia, quan un grup de cinc persones es van acostar a la masia. Can Gallemí té una esplanada al davant des d’on hi ha una magnífica vista sobre el Vallés i fins a Montserrat, i els recent arribats van estar una estona mirant-se el paisatge. Va ser de tornada quan es van adreçar a nosaltres i un d’ells ens va dir: ‘Que no dieu res al vostre President?’
Qui s’havia adreçat a nosaltres era Jordi Pujol i el President era Josep Tarradellas que ens mirava amb una expressió que anava entre la ironia i la cara de fred. També hi eren la dona de Tarradellas, l’Antònia Macià, i la dona de Pujol, la Marta Ferrusola. El cinquè personatge era un guardaespatlles, també amb cara de fred, que combinava amb una expressió de mala llet.
Pujol, que parlava per tota la resta, ens va fer algunes preguntes que nosaltres vam contestar amb monosíl•labs nerviosos, i ens va explicar que ell també havia sigut escolta. Finalment, després d’un ràpid comiat, la comitiva va marxar per on havia vingut. Uns minuts després un dels nostres, en Manolo, va aixecar-se i després de situar-se en mig de l’esplanada va trencar la tensió silenciosa que se’ns havia apoderat cridant un potent ‘Ja sóc aquí!’ que va ressonar per tota la vall.
No havia estat a la tele; aquell diumenge va ser veritable Història viva.

L'any 1977, l'any de l'arribada de Tarradellas a Catalunya, Lluís Llach va publicar el seu disc 'Campanades a morts'. A la cara B d'aquell vinil hi havia la cançó 'Laura' que tots els escoltes ens sabíem de memòria. Malgrat les Laures que han passat per la meva vida des d'aleshores, la de la cançó continua sent un mite amb el què somiar des de l'adolescència. Aquest vídeo correspon al concert de Llach al Nou Camp el 1985, quan a la veritable Laura, la guitarrista Laura Almerich, l'emoció la va deixar clavada sense acabar el seu sol.

2007-10-20T17:47:00.002+02:00

Una copa de Soberano per Càrcer

Imatge presa per Manuel Hernández de León de l'agència EFE, publicada pel diari El Mundo.

I dijous passat, com una maledicció bíblica de pel·lícula de Cecil B. DeMille -sempre si fa no fa al mateix lloc i sempre més o menys en la mateixa època-, va tornar a passar. Un nou temporal estrepitós sobre Llevant: inundacions, despreniments, un pont destruït –el de Beniarbeig, a Alacant-, pobles sense llum, carreteres tallades i una víctima mortal, una avia a El Vergel, també a Alacant.
Veia les imatges per la televisió i tenia una sensació de terrible mandra, de déjà vu inapel·lable, de revenja continuada, de tasca titànica impossible de finalitzar a escala humana. Passarà una vegada i una altra: un munt de gent entre veïns, voluntaris i professionals es deixaran la salut buscat que una ombra de normalitat retorni el més aviat possible. Uns mesos després es miraran el poble net i respiraran satisfets i esgotats... fins que torni la següent riuada, potser la propera tardor, i tot torni a començar en una concatenació diabòlica.
El 2002 vam celebrar a Premià de Mar el 40è aniversari de l’escoltisme a la ciutat. Tots els veterans escoltes ens vàrem aplegar a un sopar organitzat pels nois que dirigeixen en l’actualitat l’agrupament Amon Ra. Ja saben com són aquestes coses: riures, anècdotes, records i abraçades amb els vells companys, la majoria tan transformats: l’antic tarambana convertit en un modèlic pare de família; la noieta massa prima i amb massa pigues convertida en una dona realitzada i enlluernadora... Hi havia un mural de paper on apuntar els noms dels presents i els EMails per fer una base de dades d’antics de l’agrupament. En aquell mural, al costat del meu nom, vaig escriure un brindis: ‘Una copa de Soberano per Càrcer’.
Avui fa vint-i-cinc anys. Una data rodona per un aniversari, ja ho veuen. Aquells dies havia estat plovent com només ho sap fer al País Valencià. La nit del 20 d’octubre, una presa construïda sobre el riu Xúquer a Tous, a la Ribera Alta, no va resistir la pressió de l’aigua i es va venir avall. Un infern de llot, pedres i aigua va arrasar tot el que va trobar al seu davant. Van haver-hi quaranta morts i milers de persones es van quedar sense llar. Un espectacle dantesc.
Per mobilitzar alguna cosa, la Generalitat va mobilitzar el que tenia més a mà en ajut dels veïns del sud. Es van organitzar campanyes de recollida de material sanitari de primera necessitat, aliments, tendes de campanya i flassades per enviar a la zona de la catàstrofe, i des de la seu central d’Escoltes Catalans es van posar tots els agrupaments en alerta i amb el material col·lectiu revisat i a punt per si ens portaven a treballar a la riba del Xúquer. La cosa era més complicada del que semblava, i la logística de l’època no era la que podem veure avui en dia. El cas és que finalment es va muntar una expedició en autobús per anar a la zona durant el pont de Tots Sants. El 28 d’octubre una cinquantena de pioners i caps de diversos agrupaments de la província de Barcelona baixàvem en bus cap a Xàtiva on els escoltes valencians havien preparat un campament improvisat al castell de la ciutat.
El matí següent el mateix autobús ens va acostar fins el poble de Càrcer, on ens havien assignat per treballar. Quan el bus no va poder seguir més, vam continuar a peu. Jo tenia aleshores dinou anys, i era dels grans de l’expedició. Amb l’experiència vital que es pressuposa a aquella edat, imaginin-se el xoc que ens va significar entrar en aquell poble ferit, negat de fang, de branques d’arbres, d’avis que es movien pels carrers com espectres en pena, amb veïns traient als carrers mobles, matalassos i electrodomèstics a l‘espera que un sol que no apareixia obrés el miracle de tornar-los a la vida.
Ens van donar eines i ens van repartir per diversos punts del poble, a treure fang de dins les cases o a buidar algun corral amb els seus corresponents cadàvers d’animals. Va ser tornant d’un d’aquests corrals quan aquella dona se’ns va posar al davant amb l’ampolla de Soberano i la copa, plena a vessar, i se la va oferir al primer de nosaltres. La dona ens explicava amarada de llàgrimes que aquella ampolla era del poc que la riuada havia deixat intacte a casa seva. Ens oferia beure per agrair-nos que estiguéssim allà, i nosaltres bevíem per superar allò del corral.
En aquell sopar del 2002, un dels companys de l’expedició de Càrcer em va dir que havia passat pel poble en un viatge recent, i que s’havia assegut una estona a fumar a un banc per veure’l viu i net. I que s’havia sentit feliç. Quan vaig tornar a mirar el mural dels mails abans de marxar, la llista havia crescut força. Vaig somriure quan vaig veure que tots els veterans d’aquells dies al País Valencià havien escrit al costat del seu nom el mateix brindis: ’’Una copa de Soberano per Càrcer’.

Un cop més he de recórrer al mestre Springsteen.
Els rius han estat font de simbolisme per l'home des que aquest té cultura. Les seves aigües han donat vida i, com en el cas de Càrcer, han portat mort i destrucció. La natura sempre ha sabut fer el correcte, però l'home, sempre superb, la desafia. Aleshores, sovint, el drama escolta darrera la porta esperant el moment d'entrar en escena.

2007-10-12T11:42:00.002+02:00

El Gran Ós és mort

El doctor Josep Gibert, envoltat per part de l'equip de les excavacions de Venta Micena, a prop d'Orce (Granada), l'estiu del 1993

Quan l'Imma em va trucar dilluns, de seguida li vaig notar a la veu que no eren bones notícies. ‘El doctor Gibert és mort’, em va dir. Confesso que en un primer instant vaig quedar despistat, amb tants de doctors, sobretot en biologia, que he arribat a conèixer de la seva mà. Però ben pocs d’ells havia tractat jo personalment fins al punt de tenir-hi una certa coneixença, de manera que el cercle es va tancar en una exhalació i les barbes blanques del Doctor en Ciències Geològiques, Catedràtic de Ciències Naturals dels instituts de Montcada i Egara i investigador de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, Josep Gibert Clols, el descobridor de l’home d’Orce, em van venir a la ment com una fuetada.
Quan jo vaig anar a Orce, l’estiu del 1993, l'Imma ja havia anat en altres dues ocasions. Ella havia conegut el doctor Gibert en una conferència a un centre cultural a Sant Coloma de Gramenet, i aquell mateix dia es va enrolar en la següent expedició per excavar a Venta Micena. Jo trepitjava terreny desconegut. No era científic, però la idea de treballar a unes excavacions m’atreia prou. Havia sentit a parlar de l’home d’Orce, i de la controvèrsia que havia aixecat entre la comunitat científica -ja saben, n’hi havia que deia que en realitat el que s’havia trobat no era més que un tros de crani d’ase, o alguna cosa per l’estil-, però tampoc no puc dir que en aquells temps estigués molt posat en la matèria.
L’experiència d’Orce va resultar ser molt més profitosa que no el què m’havia imaginat en un principi. Ho va ser, entre d'altres moltes coses, per l’activitat en sí, per la sensació que produïa treure a la llum d’aquell sol de justícia ossos que portaven allà enterrats des de feia més d'un milió i mig d’anys, espècies d’animals algunes de les quals ja s’havien extingit quan l’home es va començar a organitzar socialment. En qualsevol cas aquelles ossades, que a mi i a la resta de passerells ens omplien d’emocions mal contingudes, no eren més que rutina morta pels responsables de les excavacions. Allà estàvem, sobretot, per trobar restes d’homínids, la prova definitiva de que l’home havia colonitzat Europa des del sud a través de l’estret de Gibraltar, i no des de l’est provinent de l’Orient Mitjà, com defensaven les teories oficials.
Vaig aprendre moltes coses excavant a Venta Micena, a aquell terreny en el bell mig del desert que s’estén entre Granada i Almeria, just al davant de la serra de Maria, i una de les coses que vaig aprendre és que també en el món de la ciència hi ha molta mala hòstia. El doctor Gibert i la seva família -la Pepa, la seva dona, i els seus fills, la Patxo, en Lluís i la Blanca-, van passar anys ben difícils mentre lluitaven per defensar la seva teoria científica. No només els van caure crítiques i contrateories; la cosa va arribar a l’escarni personal, la desqualificació i el girar-li l’esquena. A Espanya hi havia antropòlegs estrella, com la gent d’Atapuerca, i aquell tipus, el de l’ase d’Orce. I el que són les coses, quasi al final de la seva vida, pels pèls, la troballa de l'esquelet d’una nena a Tarragona ha vingut a ser la prova definitiva de què el doctor Gibert tenia raó. Quants de vostès, segurament coneixedors de la polèmica d’Orce, havien sentit a parlar del gir de la història arran de la troballa de Tarragona? Molts mitjans de comunicació ho han relacionat ara, com un afegit a la nota de defunció del doctor Josep Gibert. Espanya –també Catalunya- és així.
Però malgrat tot, allà estava ell, al seu desert, amb el seu barret kenyà, la roba de campanya i la barba blanca, com un Hemingway obsessionat pels nostres orígens com a espècie, dirigint a aquella banda de científics massa joves com per no perdre’s cada nit fins a la matinada a les dues discoteques que tenia Orce en aquells anys. ‘¡El límit està en vomitar sobre els ossos! ¡Els ossos són venerables!’ ens advertia constantment el doctor Gibert, i de fet corria la brama que havia fet fora a un a qui la ressaca li havia jugat una mala passada a les excavacions.
Potser perquè jo era un rara avis a Orce en mig de tant de científic, em va agafar una certa estima aquells dies. Conversàvem sovint, sobretot quan sortíem de prospecció. Li agradava el meu matxet, un Aitor Oso Blanco, que va quedar com a eina oficial per tallar el pa en els sopars, i de tant en tant m’honorava amb compartir amb mi el seu Rioja. Potser per això els veterans de l’excavació em van admetre al Clan de l’Ós de les Cavernes quan jo encara no havia llegit les novel·les de Jean Marie Auel. ‘El Gran Ós t’ha aprovat’, em van dir una nit cerimoniosos.
Descansi en pau el Gran Ós.

He de dedicar alguns d’aquests articles a la meva relació amb els deserts, en com les seves extensions, els seus cels i les cultures que els sobrevolen m'han influït en la meva manera de ser. Les meves experiències a Orce el 1993 formen part d’aquesta història de grans espais blancs i ocres, de blaus impossibles al cel i de nits màgiques sota estels viatgers. Hi ha d’altres, però crec que A horse with no name dels America és la cançó que millor descriu aquestes sensacions. Potser perquè és cert el que diu, que al desert pots recordar el teu nom, perquè allà no hi ha ningú que pugui fer-te mal.

2007-10-06T11:25:00.001+02:00

82 4rt. Al lloro!

Diria que els podria tenir al davant meu sempre que volgués. De fet, l’únic que hauria de fer seria tancar els ulls i amb el senzill fet d’accedir a la carpeta apropiada del meu disc dur cerebral els tindria automàticament al davant. No es tracta pròpiament d’un exercici de memòria. En honor a la veritat he de dir que conservo fotos d’aquesta gent al meu àlbum més antic, molt anterior a les diapositives i a anys llum de la càmera digital; fotos de càmera barata, potser una d’aquelles Instamatic de Kodak o, amb sort, una Werlisa Color, però el de menys és la qualitat de la imatge. L’important és la gent que hi apareix, un grup de xavalets de dinou o vint anys entre els quals no deixa de sorprendre’m cada vegada trobar a un individu que em recorda molt a mi mateix.
M’agrada especialment una foto que algú va fer al grup al port de Cadis, amb l’’Aragón’ de fons a la llunyania. Per cert que de l’’Aragón’, un buc de l’Armada dedicat al transport de tropes, corria la llegenda que feia tant que no salpava que li havia crescut un arbre entre el dic del port i el seu casc. Llegendes urbanes a banda, allà estem tots: d’esquerra a dreta en Juanjo i en Paco, els dos valencians i, probablement els pols més oposats de la banda; conservador, espanyolista, familiar i carinyós el primer; esquerrós, discotequer i catalanista l’altre. Aquell que se sembla a mi està allà en mig del grup, marcant paquet com es feia els primers vuitanta, després ve l’Antonio de Vigo, l’autor de la majoria dels nostres motius, sempre preocupat per l’estat de salut dels seus cabells i queixós de que tota aquella història de la puta mili no podia pas funcionar seriosament si ningú, de sergent cap amunt, no tenia la més mínima cultura, cosa que moltes vegades era desesperantment certa.
La fila superior la tanca en Tomàs, un barceloní que em va trobar la meva primera feina post-militar mentre no començava a la facultat de Bellaterra, habilíssim en moure’s per aquell ambient i en guanyar-se la confiança de la gent més adequada quan més convingués. Assegut al seu davant l’home tranquil, l’altre gallec, de Gondomar, també a Pontevedra, en Pena, Batidor del Coronel, és a dir, una mena d’assistent per a tot de la més alta jerarquia d’aquella caserna d’artilleria on tots plegats fèiem malabarismes per no parar massa bojos.
I finalment, tancant el retrat del port gadità, davant de tots nosaltres, ajupit fent equilibris, és a dir, fent el pallasso com sempre, l’altre Antoni, el nostre furrier, una peça imprescindible per mantenir funcionant l’engranatge d’aquest petit grup de personatges. I de fet encara manquen dos, en Mariano, el canari que de seguida va quedar reclús fent de cambrer a la residència de suboficials, i en Cristóbal, en ‘Dierte’, anomenat així precisament en honor a la peça dental superior que li mancava, i que aquell dia devia estar recordant-se de la mare d’algú mentre perdia estúpidament dues hores a alguna posició amb el Cetme penjant del coll.
En Dierte, sevillà resident a Manresa, era un tipus molt especial. El seu aspecte podia arribar a ser terrorífic si s’ho proposava, gran i musculós com era com un defensa de futbol americà, amb aquell bony al pit produït, segons explicava, per un tret d’una carrabina d’aire comprimit; en canvi era un perfecte bonàs mancat de qualsevol malícia cosa que, curiosament, li havia portat algun problema.
Ens vàrem jurar que quan sortíssim d’aquell forat ens retrobaríem a algun lloc, a Madrid potser, per allò d’igualar les distàncies. Però, naturalment, mai no ho vàrem fer. Poques van ser les cartes i menys les trucades. A banda d’en Tomàs l’únic que he tornat a veure va ser a Juanjo, el valencià conservador. Va pujar a Premià a passar uns dies a casa meva. S’havia separat de la seva dona, la promesa que tenia quan vestíem de verd a Andalusia i de la qual tant m’havia parlat. El mateix, de fet, que m’havia passat a mi amb la meva. No era, doncs, cap novetat.
Ves a saber què serà dels altres. Tant de temps lluitant junts, de vegades en el sentit físic de l’expressió, fins que un bon dia ens van donar una llibreta blanca i després d’una abraçada ens vàrem acomiadar fins a una cita a Madrid que no va passar de bonica entelèquia per mantenir-nos il·lusionats en alguna cosa.
He trobat les seves signatures a un full vell de la Seu d’Artilleria de la Segona Regió Militar i no puc evitar pensar en ells i en com els haurà anat per la vida, les seves alegries i els seus drames. De fet potser sigui millor mantenir-los així, amb vint eterns i cofois anys, cridant entre riures allò de ‘82 4rt. Al lloro!’

Hi havia un bar musical a Cadis, un pub que en dèiem aleshores, que si mal no m'erro es deia Andova. Allà ens ficàvem els dissabtes al vespre després de desprendre’ns dels nostres uniformes i vestir-nos del que érem: uns quants nois amb ganes de marxa obligats a sobreviure al lloc equivocat. D'entre les cançons que més sonaven aleshores -entre U2, Depeche Mode o Billy Joel- hi havia les del LP Let's dance d'en David Bowie. Una de les que més em situen a l'Andova en aquell 1983 envoltat dels meus companys del 82 4rt és aquest Modern love.

2007-09-29T10:21:00.002+02:00

PIRATES A CORTEGADA

Aquesta es l'illa de Cortegada vista des de la terressa de l'escola de la RENFE de Bamio

Doncs res, allò que passa, que l’altre dia amb el tema de buscar la foto per il·lustrar allò del taller de ràdio a Vilagarcia d’Arousa i els Resentidos i totes aquelles coses, em vaig trobar envoltat de fotos velles que em parlaven d’aquell juliol gallec d’anades i vingudes entre Bamio i Vilagarcia pel mig del cementiri, de tots aquells nens cordovesos, madrilenys, gallecs i catalans i els seus monitors de colònies, de musclos al vapor, entrepans de patates fregides amb pa amb tomàquet, pulpo a feira sobre plats de fusta i ribeiro servit a cuncos de porcellana. Va ser l’estiu en què vaig veure Allò que el vent s’endugué a la TVG –Foise co vento, es deia la versió en gallec-, mentre anàvem buidant ampolles d’Estrella de Galicia a aquell bareto de Vilagarcia, -déu n’hi do la d’Estrelles que poden arribar a caure mentre dura aquesta pel·lícula-, i de les patrulleres d’Hisenda al port amb les MG muntades a proa per mirar d’aturar als contrabandistes, aleshores encara de tabac, que es feien els amos de les ries amb les seves planejadores volant entre les bateas.
El cas és que una de les fotos (la que teniu encapçalant aquesta homilia) m’ha fet memòria de què, entre tot plegat, va haver temps també per alguna operació clandestina.
Em sembla que vaig veure la barca el mateix dia de la nostra arribada, i de seguida vaig tenir clar que en faria alguna amb ella. S’estava a la vora de la ria d’Arousa, just a sota d’aquell enorme edifici on fèiem vida i que havia estat una escola de professionals de la RENFE fins no feia massa temps. I a l’altra banda, allà al mig de la ria, fosca i misteriosa com han de ser les millors illes a poc que un hagi llegit a Stevenson, estava l’illa de Cortegada, un paradís verge que havia estat propietat del Compte de Barcelona, Joan de Borbón, fins no massa anys enrere.
Van anar passant els dies, i mentre anàvem ensenyant a aquella colla de cordovesos –per algun motiu la immensa majoria de galifardeus que es van apuntar al nostre taller eren cordovesos-, els secrets bàsics de la ràdio, anàvem fent coneixences amb la resta de la tropa que s’hi estava allà. Per exemple la Rosa, salvatge i atractiva amb el seu aspecte de gitana vitalista, una estudiant de Ciències físiques que havia aterrat allà amb una colla d’adolescents madrilenys que un no situaria precisament com a residents al barri de La Moraleja. Vostès ja m’entenen. I sí: la Rosa també havia vist la barca i, mirin vostès per on, també tenia fets els seus propis plans al respecte.
El que són les coses en aquestes situacions. La Rosa i jo no vam trigar a posar en comú les nostres perspectives sobre el tema de la barca i de l’illa: ella estava més interessada en un bany al capvespre i jo en explorar Cortegada, però una cosa no treia l’altra, de manera que una bonica vesprada ens vàrem esmunyir cap a l’embarcació, vàrem comprovar que els rems hi fossin a bord, i ja empentàvem l’embarcació cap a les fredes aigües de la ria quan se’ns van presentar uns convidats no esperats: el Chori, el Indio, Andrés i Gaby. Atenent als seus noms, o malnoms més aviat, de seguida entendran que es tractava d’una representació del bo i millor dels pupils de la Rosa que, veient-nos en la tessitura d’una aventura fluvial rotllo Tom Sawyer, van contemplar unilateralment l’opció d’acompanyar-nos.
Total que, amb una tripulació de grumets no precisament prevista, em vàrem llençar a la singlada aprenent sobre la marxa com es feia anar una barca a rems. Remàvem la Rosa i jo i els nanos, imaginin-s’ho, flipant veient-se ficats en una aventura com les de les pel·lícules. Pirata amunt, pirata avall.
De fet la distància entre la terra ferma i l’illa era bastant irrisòria, per fortuna, i de seguida ens vàrem trobar embarrancats a la costa de Cortegada. La presència dels xavals va reduir l’expedició a un obligat bany per sortir de la barca i arribar a la costa –la Rosa al menys es va sortir amb la seva-, i a fer un cop d’ull a la rodalia de la zona de desembarcament. Després tocava retornar a les pràctiques de rem fins a deixar la barca allà on l’havíem trobada. A ser possible intacta.
Per descomptat, arribàvem tard. El sopar ja estava servit i faltaven quatre nois, una monitora, un periodista i una barca. El misteri va despertar l’expectació que es poden imaginar, de manera que a l’arribada ens vàrem trobar amb un comitè de benvinguda un pèl mosquejat, encapçalat per un director de les colònies que ens va convidar als adults a una conversa privada per després del sopar.
Però la Rosa i jo vam entrar al menjador contents, bruts i mullats, envoltats de les mirades entre còmplices i burletes dels presents, i dels somriures orgullosos i agraïts d’aquells quatre nois, que no estaven precisament acostumats a fruir d’aventures en llibertat.

Ja ho deia l’altre dia que al programa de final de curs del nostre taller de ràdio a Bamio aquesta cançó era la sintonia dels informatius. Doncs res. Aquí teniu els Tears for fears i el seu exitàs del 1984 Shout. Apa, tothom a cridar!

2007-09-21T21:13:00.001+02:00

Galícia caníbal

Aquests eren els 'estudis' de "Radio Mogollón, en el 091 de la FM", l'emissora del nostre taller de ràdio a Bamio (Vilagarcia d'Arousa) l'estiu del 1986. Observeu a la dreta el micro groc de la cadena SER.

Sempre que puc procuro llegir les entrevistes que publica La Vanguardia a la seva contraportada. El seu títol genèric és ‘La contra’, i a força de llegir-les he entès que el títol entranya un doble sentit: d’una banda apareixen, com dic, a la contraportada del diari, i de l’altra la immensa majoria dels entrevistats no formen part precisament de la mainstream. Les entrevistes són fresques, currades en la documentació i en la postproducció, àgils i fan pensar. Un exemple de periodisme de qualitat en una època en què aquests dos conceptes semblen estar irremeiablement barallats.
De vegades aquestes entrevistes em proporcionen sorpreses impagables, descobriments valuosos que es mereixen que retalli la contraportada del diari i em guardi l’entrevista a la carpeta dels mals endreços per rumiar-la més tard. Aquest va ser el cas de la que li va fer en Víctor Amela a un artista gallec polifacètic que es diu Antón Reixa i que es va publicar el maig passat.
Els he de confessar que quan vaig llegir l’entrevista el nom d’Antón Reixa no em deia res per ell mateix, ni em sonava l’individu rodonet de camisa vermella i americana i gorra negres que apareixia a la fotografia que signava José Maria Alguersuari, però el títol de l’entrevista, A los gallegos nos falta coraje, em va picar –ja saben: el meu 25% celta-, i vaig començar a llegir. Parlaven de dretes i esquerres –ell es confessava d’esquerres-, del galleguisme i de la seva trajectòria artística, i va ser aleshores, quan es va mencionar el nom del seu antic grup musical, Os Resentidos, que se’m va il·luminar la cara.
Os Resentidos i el seu himne de l‘estiu del 1986 ‘Fai un sol de caralho’. Han passat vint-i-un anys i ara el cantant d’aquella banda transgressora que va fer trontollar a una Galícia encara massa rural, i per tant amarada de caciquisme i supersticions, em mira als seus cinquanta tacos des de La contra de La Vanguardia.
Nosaltres no havíem sentit mai abans la cançó, però va ser arribar a Vilargarcia d’Arousa i descobrir que si aquell estiu hi havia un himne popular a Galícia, aquell era el single d’Os Resentidos. No és d’estranyar, doncs, que els nens als quals tractàvem d’ensenyar a fer ràdio a aquelles colònies -amb un material tan sofisticat com un radiocassette, un micròfon i un arcaic sistema de megafonia, no s’ho perdin-, fessin sonar constantment el Fai un sol de caralho des d’una cinta que ens havia facilitat l’Andrea, una locutora de Ràdio Arosa de la cadena SER, de la qual potser recordaran que ja he parlat en alguna ocasió. Alguna cosa relacionada amb meigas i amb un cementiri, concretament.
La cançó era prou corrosiva, amb tot allò de la Galicia caníbal i altres galanies d’aquesta mena, i per tant mal vista per les mentalitats conservadores i per aquells encarregats de preservar els bons costums. Aquest, sembla ser, devia ser el cas del director en aquella època de Ràdio Arosa que, segons ens va dir algú... massa tard, havia prohibit la radiació del hit d’Os Resentidos a la seva emissora.
Heus aquí que les bones relacions que havíem establert el meu company Joan Oliva i servidor amb la gent de Ràdio Arosa, ens van permetre pactar que el 25 de juliol, el dia de Santiago, el Dia da Patria Galega, i dins del programa especial que faria l’emissora aquell dia, els de la SER connectarien amb els nostres improvisats estudis de ràdio a l’escola de la RENFE de Bamio per oferir un fragment del programa de fi de curs que havien elaborat els nostres alumnes.
I així va ser. La unitat mòbil de Ràdio Arosa es va presentar a Bamio i un tal Chema ens va entrevistar al director de les colònies i a mi. Després van donar pas a les seves notícies de les onze i tot seguit va arribar el nostre programa, amb el seu informatiu, les seves enquestes i les seves cosetes, i la seva sintonia general... amb la veu de l’Antón Reixa tronant des dels nostres humils altaveus cap als micròfons de la SER el gloriós Fai un sol de caralho. Sentint ara la gravació no m’estranya que el conductor d’aquella edició d’estiu de La mañana por delante, deixés anar a sobre de la cançó un complex discurs sobre l’excepcional de l’experiment radiofònic que estàvem fent –suant a mars, imagino-, mentre no vam fer el canvi cap a la sintonia de l’informatiu que era, segons redescobreixo, el Shout dels Tears for fears.
Suposo que de conèixer aquesta història l’Antón Reixa es faria un bon fart de riure. Ara es dedica a fer televisió, i és l’autor d’un programa de la TVG que es deia Casa de 1906 i que TV3 farà ara sota l’original títol de La Masia de 1907. Em feia molta mandra el programa, però ara tinc curiositat. Ja saben: el meu 25%.

Només he pogut trobar aquesta versió dance, que no l'original, de la cançó Fai un sol de caralho gravada a la TVG. En aquests dies sens dubte la transgressió ha quedat enrere, però el record encara m'emociona.

2007-09-14T23:12:00.001+02:00

PLORAMIQUES

Era el divendres dia 13 del juliol passat, sobre les tres de la tarda, i jo pujava cap a casa des de la feina amb un somriure que se’m sortia de la cara. Tot just acabava de gravar els butlletins informatius que sonarien per la tarda a la Ràdio, i després de recollir les meves coses, ordenar raonablement la taula –la taula d’un periodista només pot aspirar a estar com a molt ‘raonablement’ ordenada-, apagar l’ordinador i acomiadar-me dels companys, em disposava a començar les meves vacances d’estiu. I de camí cap a casa m’obligava a memoritzar aquell moment, a retenir el sol que m’il·luminava, el verd dels arbres del carrer, els maleïts grafits de les parets, o les cares amb les què em creuava. Era el primer moment d’unes vacances que si ningú no hi posava remei –i de fet, com em temia, ningú no n’hi va posar pel que es va veure després-, acabarien de manera inexorable el 16 d’agost.
Aquell era un moment feliç, ple de perspectives per les coses a fer, els espais a visitar, els rostres a retrobar i les sensacions per descobrir. Amb tot, i malgrat l’eufòria, tenia en ment una idea tan clara com les aigües del Mediterrani on pensava cabussar-me uns minuts més tard, i era que si no hi hagués un 16 d’agost, no hi hauria un 13 de juliol; si no hi hagués un punt de retorn a la feina, a la rutina, seria impossible que existís l’alegria d’un moment com aquell en el qual tancava les portes a l’espiral del dia a dia per obrir un període de llibertat en el lleure com el que se’m manifestava davant dels nassos.
No sé massa bé perquè se’m va passar pel cap aquesta idea. Potser reflexions d’aquestes només te les fas quan ja tens una edat. De fet era la primera vegada que hi pensava i com que tampoc no em volia complicar la vida en un moment tan especial, vaig optar per recuperar el tema passades les vacances. Després del 16 d’agost.
Però el 16 d’agost, òbviament, va arribar, i el 17 em vaig plantar a la feina a encetar un nou curs, un nou cicle, a preparar nous programes, a fer-me amb l’actualitat de la ciutat per atacar els informatius de l’emissora. A recuperar la normalitat. Afortunadament era divendres i el primer dia de feina no va ser massa més cosa que una presa de contacte abans del primer cap de setmana havent tornat a la feina. Era divendres, com dic, i en sortir de la feina em vaig trobar retenint el moment, fotografiant mentalment el meu entorn, assaborint l’inici d’un cap de setmana, una cosa que només podria fer, com en el meu primer dia de vacances, per la certesa de que el dilluns travessaria de nou aquella porta, però en sentit contrari.
Com a mínim la idea resulta un recurs útil per ajudar a evitar, o per suavitzar com a mínim, els mals de panxa que tots tenim davant del retorn a la rutina, la feina o els estudis, tenint present que aquesta setmana han començat de nou les classes. Si no hi hagués un maleït dilluns no tindria cap sentit l’alegria del divendres, ni les bones sensacions dels dissabtes, ni la relaxació més o menys relativa dels diumenges.
De tota manera, millor recurs resulta encara tenir un minut per pensar en el munt de gent que hi ha abocada a unes vacances que els resulten eternes, desesperants i angoixoses, personal que no té una maleïda porta d’una feina per tornar a travessar després d’un període de descans, directament perquè no tenen una puta feina on anar a guanyar-se la vida. A aquests que no els vinguin amb collonades de síndromes de diumenge al vespre o de fi de vacances, que si per alguna cosa esperen el cap de setmana és per submergir-se en les pàgines de classificats dels diaris dels diumenges a la recerca d’un mal curro que els retorni a la vida activa i a la seva pròpia autoestima. O en aquells altres que no es que no en trobin de feina, sinó que la van haver de deixar perquè la seva salut corcada no els permetia seguir picant pedra al peu de canó i es passen els dies en un viacrucis de metges, analítiques, proves, angunies, pors i resignació.
Ja m’ho sabran perdonar. Els discursos amb moralina em fan sortir grans a la pell per tot el cos i desprès costa molt que em marxin, però la gent que es passa el dia queixant-se de la seva desgràcia per situacions tan desesperants com que a l’endemà han de tornar a la feina aconsegueixen posar-me dels nervis amb inaudita facilitat. Així que de tornada al curro, un mínim de dignitat, respirar fons unes quantes vegades i a donar-li canya al mico fins que ens canti la Marsellesa, o els Segadors, si els fa més gràcia.
I a males, mirin: només falten onze mesos per les properes vacances. I a mi, a més, ni això.

La cançó de la setmana s'anomena, molt apropiadament, Man of constant sorrow, és a dir, més o menys, 'Homes en constant dolor'. El tema és original d'un violinista cec de Kentucky que es deia Dick Burnett i la van arribar a cantar Bob Dylan i Rod Stewart entre d'altres, però si es va fer famosa va ser per la genial pel·lícula Oh Brother, Where Art Thou? dels germans Joel i Ethan Coen.

2007-09-07T20:25:00.001+02:00

VOLTORS

Això els faltava a les pobres bèsties. Massa bona fama no n’han tingut mai. Ja saben: això de menjar cadàvers no està gaire ben vist, diuen aquí els finolis, com si nosaltres, delicadíssims humans, saltéssim sobre la jugular fresca de vedelles crues per ficar-nos un bon bistec entre pit i esquena. Ocellots de mal averany, fidels mascotes d’enterramorts de còmic de Lucky Luke. Doncs sí senyor: els voltors mengen animals morts, carronya. Aquesta ha estat la seva funció de tota la vida, netejar boscos i muntanyes de cadàvers pestilents. Els salvatges, però també els domèstics que morien i que eren llençats per ramaders i pagesos perquè els voltors els traguessin del mig, tot tancant el cercle de la natura.
Doncs ara passa que les directives de la UE, sempre vigilants dels bons usos i costums, prohibeixen llençar animals morts a bosc amb la qual cosa els voltors s’han quedat sense un mal cadàver que ficar-se al bec, circumstància que, quan la gana colla, ha de putejar considerablement. Les conseqüències no han trigat en arribar i ara els ramaders denuncien que els voltors s’han tornat assassins que ataquen animals vius per menjar-se’ls. Pel que sembla les bestioles s’han especialitzat en atacar vaques en el moment del part. Les vedelles recent nascudes no corren massa de manera que, més o menys, deuen de semblar-se a un cadàver a ulls d’un voltor famèlic. Naturalment als ramaders afectats pels atacs, com els que s’han trobat amb pèrdues per atacs d’óssos i llops, i que tampoc no tenen cap culpa, els ha faltat temps per demanar les reparacions econòmiques corresponents a l’Administració.
Una vegada més, mala peça al teler. Anem canviant les dinàmiques de l’entorn natural a una velocitat embogida sense reparar en les conseqüències dels desequilibris que estem produint i l’única solució que se’ls acut als cervells de guàrdia és anar posant pegats a cop de talonari. Tindrem boscos nets i polits com els jardins del parc de la Ciutadella, sense cadàvers lletjos que fan mal a la vista i a l’olfacte, i de moment anirem pagant menjadores artificials perquè els voltors no se sopin les vedelles vives, i les pèrdues als ramaders si tenim algun voltor mal educat i desagraït que no s’avé a dinar amb tovalló i coberts a les menjadores. I això durant quant de temps?
Va ser el meu pare qui em va ensenyar a estimar els voltors. Em va explicar moltes vegades que quan feia el curs de vol a vela a les instal·lacions militars de Monflorite, a Osca, els voltors els indicaven on estaven els corrents tèrmics que els ajudaven a guanyar alçada amb aquells avions sense motor. Així pujaven plegats, ocells i velers, i quan arribaven a l’alçada desitjada els pilots s’acomiadaven dels voltors picant-los des de sota amb les puntes de les ales dels seus avions, cosa que no els devia fer cap gràcia a les pobres bèsties. Coses que es fan als disset anys, suposo.
Jo no he pilotat mai un veler, només he anat de passatger, i quan vaig fer el curs de parapent no hi havia voltors que ens donessin un cop de mà amb els tèrmics –potser per això acabàvem rodolant per terra la majoria de les vegades-, però sempre m’ha fascinat veure’ls volar amb aquella elegància, aprofitant els corrents ascendents d’aire calent, dominant els tèrmics i els dinàmics per mantenir-se allà dalt sense a penes haver de moure un sol múscul de les ales. Fonent-se amb el vent, cavalcant sobre el silenci.
Els ibers consideraven els voltors intermediaris dels déus, i era per això que els lliuraven les despulles dels guerrers morts en combat, tal com s’explica al magnífic museu dedicat a Numància que hi ha a Sòria, una província que en sap molt de voltors, que per alguna cosa està allà el canyó del Rio Lobos. –Sí, quasi com la pel·lícula de John Wayne. A que mola?- Passin una tarda estirats a la gespa al costat de l’ermita de sant Bartolomé i de les coves que van habitar besavis nostres durant el paleolític, i perdin-se seguint les traçades dels grans ocells mentre solquen aquella blavor profunda, marca de la casa de les terres de Castella.
Si Richard Bach hagués vist aquest espectacle potser Joan Salvador seria un voltor. O serà perquè les gavines no mengen merda? Doncs això.

El vídeo d’aquesta setmana és tot un descobriment. Aquest xicot és de Connecticut, es diu John Mayer i el van nomenar per cinc premis Grammy en l'edició del 2007. El noi li va donar al hip hop abans de llençar-se a aquest estil més jazzy amb temes com aquest que sona: Vultures, és a dir Voltors.