Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Tardor'. Color. Octubre del 2010. Camí del Mig. Premià de Mar. Barcelona.

Vaig sortir a fotografiar escenes espectaculars de tardor quan, a mig camí dels 300 metres que separaven casa meva del cotxe, la vaig veure. Penjava de l’arbre que l’havia vist néixer la primavera passada i que a mitjans d’octubre ja se’n desprenia. La vaig captar just quan es disposava a saltar al terra per convertir-se en element inanimat, en objecte arrossegat per l‘escombra d’un adormit treballador municipal. Un darrer instant de bellesa i vida abans del final. La resta de les fulles de l’arbre, ara encara verdes i plenes de vida, no trigaran a seguir-la en els seu salt al buit absolut.

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Vacances'. Color. Agost del 2010. Platja Barinatxe. Larrabasterra. Bizkaia.

Barinatxe, o 'La salvaje' és, de fet, una platja nudista, famosa per la cursa que es fa el juliol on tots els participants corren despullats. Aquell dia plovia amb ganes i, tot i ser l'agost, feia fred de debò. Temps basc, que dirien ells. El surfistes ho arreglaven fàcil amb el neoprè, però l'indvidu de baix a la dreta gaudia del seu dia de platja, plogués o no. 'Hemos dicho nudista? Pues eso!' Vaig pensar que havia de ser una mena d'aizkolari, o gudari, o corricolari, o lehendakari... Jo què sé! De al ladito de Bilbao, al menos!!

Lligueta interna del grup fotogràfic Argent. Tema 'Patrimoni industrial'. Blanc i Negre. Juny del 2010. Finestra de can Escoda, Premià de Mar.

Janis. 40 anys

La vaig descobrir una bona colla d'anys després que fos morta. Sonava des d'un vinil que punxaven a l'únic bar amb aire condicionat que hi havia a Aitona un estiu que vaig dedicar a arrossegar els meus sorpresos 19 anys entre els fruiters del Segrià. Hi havia unes noies que s'unien a ella per cantar a ple pulmó 'Me and Bobby McGee' i sempre que sento la cançó penso en elles i em sento bé. Deu de ser perquè m’arriba un record de quan tot estava encara per descobrir per a mi.

Llegeixo que avui fa 40 anys que la Janis va marxar a explorar altres dimensions de colors brillants i he pensat que bé li puc dedicar un record, encara que sigui pels vells temps d’aquell fantàstic western crepuscular del 1982.

No l’he trobada cantant ‘Me and Boby McGee’, però hi ha aquest intensíssim ‘Cry baby’ que diu molt de la seva força a l’escenari, i segurament també de les seves febleses al món real.