Pirates de Festa Major

PIRATES DE FESTA MAJOR

A Premià de Mar els veïns donen la benvinguda als Pirates per celebrar la seva arribada durant la Festa Major, encara que de vegades sigui amb símbols més caribenys que no pas berberiscs. A dalt, l'Ajuntament després de ser pres pels pirates.

La majoria dels habitants del petit barri de pescadors dormen en la calorosa nit mediterrània. En la seva majoria són pescadors que l’endemà, abans no hagi sortit el sol, hauran arrossegat a mar les petites barques des de les platges per anar a llençar les xarxes Mediterrani endins. La lluna ha sortit esplèndida aquesta nit i aquest fet omple amb un sentiment màgic els cors de la jove parella que corre amb sigil per la platja per anar a estimar-se entre les barques. Ella i ell s’han esmunyit de les seves llars de manera clandestina: encara no gosen confessar als pares la relació que mantenen des del Nadal. Ella té quinze anys; ell encara no disset.

És just quan arriben al seu amagatall que un núvol sembla voler regalar-los un extra d’intimitat i es posa davant de la lluna enfosquint l’escena. Però quan tot just s’han fet uns petons, tímids encara, un soroll que arriba del mar els crida l’atenció. És un xipolleig rítmic i constant. Tots dos han nascut a tocar de platja i saben que cap peix no fa aquest soroll que comença a créixer per sobre del so de les onades, i cap barca de pesca del poble pot estar a mar a aquelles hores. Els dos adolescents escodrinyen la foscor a la recerca de l’origen d’aquell so quan el núvol que els havia emparat de les mirades de la lluna segueix el seu camí i permet que tota la llum de la dama de la nit caigui de nou sobre la platja. Aleshores, els veuen. Dos xabecs de tres pals es retallen sobre l’horitzó fosc amb les veles recollides. Des de les embarcacions, un grup d’esquifs plens d’homes silenciosos armats amb simitarres cavalca sobre les suaus onades en direcció a la platja. Els pirates els estan atacant!

Només es donen temps per una consulta mútua mirant-se els ulls per, de seguida, aprofitar que les barques de pesca els amaguen dels atacants per córrer cap a les primeres cases, les més properes a la platja, i picar la porta per despertar els veïns. Ja no es tracta de dissimular: cal fer tant de soroll com sigui possible per despertar tothom i organitzar alguna mena de defensa davant l’imminent atac. Com a mínim, que els berberiscs no trobin la gent dormint indefensa als seus llits. Els sorolls i els crits comencen a estendre’s de casa en casa i les espelmes il·luminen els interiors de les barraques dels pescadors. Les mateixes flames serveixen per encendre torxes i els homes surten de les cases amb pals, espases, ferros, forques i tota eina que pugui servir d’arma. No és la primera vegada que els pirates ataquen la petita comunitat, però sí la primera en què els agafen tan desprevinguts i tan desemparats. En altres ocasions la torre de Burriac havia advertit els vaixells berberiscs a temps i havia encès les fogueres d’alarma. Aleshores els pescadors havien preparat una defensa ferma amb l’ajut dels pagesos de dalt i d’alguns homes d’armes. Avui, però, els xabecs s’han pogut apropar inadvertits i ara el desembarcament és imminent. Tots saben que la lluita serà dura i cruenta. Viure a tocar del mar, lluny del refugi de les zones més altes, comporta aquests riscs. A més, aquesta vegada estan sols.

Els homes avancen cap a la costa per fer allà mateix una primera línia de defensa. Si guanyen una mica de temps, potser les dones i els menuts tindran una oportunitat de pujar a buscar refugi al poble de dalt. Quan arriben a la platja coincideixen amb l’arribada dels primers esquifs i els més agosarats són els primers a saltar sobre els pirates fent grans crits i descarregant l’espasa a tort i a dret. També són els primers a morir.

Cinc segles després d’aquests fets, l’alcalde de la ciutat en què s’ha convertit aquell barri de pescadors ha declarat a l’emissora local que la nit anterior un escamot pirata, probablement un comando de reconeixement, havia desembarcat a la localitat a fer les primeres malifetes, demostrant la imminència d’un desembarcament a gran escala. L’alcalde ha demanat que tothom s’armi i que aquesta nit baixin a la platja a tractar de repel·lir l’atac.

En el moment d’escriure aquesta pàgina, centenars de ciutadans –aquesta vegada homes, dones i nens- han baixat a la platja seguint les ordres del primer edil a formar una línia de defensa que, tothom sap, serà superada per un enemic superior en número, armament i moral de combat. Venen a prendre la vila, com fan cada any per aquestes dates i inexorablement la prendran. Durant els propers dies seran els amos de la població i els ciutadans haurem de seguir la seva llei: diversió, disbauxa, concerts i balls, i fins i tot una bona colla correran despullats pels carrers en la seva activitat més transgressora.

Aquesta vegada, però, l’atac és incruent i a més tots, ells i nosaltres, sabem que diumenge els farem fora i recuperarem la ciutat, només per trobar-los a faltar fins l’any vinent, en una altra Festa Major de Premià de Mar.

Malauradament no hi ha pel·lícules que parlin dels pirates berberiscs, o al menys no tantes ni de bon tros com les que s’han fet darrera dels bucaners de tot pelatge que feien vida per Tortuga o Maracaibo i tots aquells llocs. En el vídeo no he pogut defugir les imatges dels ‘Pirates del Carib’ d’en Gore Verbinski amb en Johny Depp, però al menys la cançó és la que cita Robert Louis Stevenson a ‘L’illa del tresor’. Ja saben: Quinze homes sobre el bagul del mort...