Després de Grècia... nosaltres?

La ministra d'Hisenda espanyola, Elena Salgado.

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 28 de Juny del 2011.

Arriba un moment que un acaba per posar-se veritablement nerviós a l’hora de mirar-se les portades dels diaris. Cada cert temps, amb una cadència diabòlica, se’ns anuncia la imminent baixada als inferns econòmics, la caiguda en desgràcia davant dels germans grans d’Europa, l’amenaça bíblica de la intervenció econòmica. Ens diuen, una vegada i una altra, que darrera dels pitjors alumnes de la classe -els díscols, maleducats, egoistes i inconscients grecs, portuguesos i irlandesos-, serem nosaltres qui haurem de deixar el timó dels nostres destins econòmics a aquells que, tocats del llum celestial, semblen saber el que ens cal per fer-nos tornar al bon camí a ulls dels mercats. El nen entremaliat –Espanya- es vestirà, pentinarà i comportarà com li dicti el Germà Superior del Fons Monetari Internacional i, penedit i avergonyit pel seu comportament anterior, serà passejat davant dels alumnes immaculats d’Europa per demanar-los públicament perdó, per no haver sabut estalviar prou, i gràcies per haver estat tan bons de salvar-lo d’un futur encara més sinistre.

Ja he comentat alguna vegada que a molts ciutadans els ha passat amb aquesta crisi econòmica el mateix que amb la Fórmula 1 des que Fernando Alonso va començar a despuntar: de cop i volta tothom s’atreveix a parlar sense embuts dels avantatges del KERS o de com millorar una càrrega aerodinàmica, de la mateixa manera que discuteixen les previsions de la ministra Salgado o una cosa tan abstracta com és la ‘credibilitat de la consolidació fiscal’, per posar un exemple. El cas és que al final, els ciutadans en sabem tant d’enginyeria mecànica com d’enginyeria financera, és a dir, poc més que gens. Només veiem grans titulars alarmistes i sentim declaracions buides de contingut per part d’uns polítics que, per comptes de posar-se mínimament d’acord per intentar millorar la nostra cada cop pitjor situació, la utilitzen de manera irresponsable amb l’únic objectiu de debilitar a l’adversari per fer-se, o romandre, amb el poder.

Preguin nota els polítics, com dèiem la setmana passada, que les generacions de joves millor preparades de la història del país, no es conformaran amb un futur pitjor explicat amb paraules antigues i buides.