Les cadelles i les venerables

Les velles m'han servit amb honor, i per això seran
recordades. Les noves encara no coneixen els camins
pels quals hauran d'escriure la seva història, que
serà la meva, però posen amb humilitat al costat de
les ancianes desitjoses de fer-se mereixedores, pas a
pas, aventura rera aventura, de formar part, algun
dia, dels meus millors records.
Així sia. Que els déus així ho vulguin.

Comencem temporada. Pocs millors que les velles rates dels Iron Maiden -les meves reverències per l'Eddie- per oficiar de mestres de cerimònia en aquest retorn. Die with your boots on. Quin millor desig per a qualsevol guerrer... sempre que sigui el més tard possible, és clar.

Moltes gràcies a tots els que heu deixat constància de la vostra presència aquestes setmanes i també als que heu entrat al blog i us hi heu passejat anònimament una estona.

Benvinguts a tots!!

Tornem a la brega!!