Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Xavier Traïd
- Per sobre de tot sóc periodista. La meva tasca professional la desenvolupo diàriament a Ràdio Premià de Mar com a responsable de l’àrea d’Informatius. Com a escriptor he publicat llibres temàtics amb Premià de Mar com a protagonista i el llibre de relats ‘Nacional 330’. Durant dos cursos vaig ser professor assistent d'espanyol a la University of California San Diego UCSD. Sóc membre del grup fotogràfic Argent. Em trobareu a: xaviertraid@yahoo.com
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
5 comentaris:
És bonic el títol i és bonica la fotografia. El llibre està ja en reserva per al pont de l'1 de maig.
farem la compra corresponent en jornada de rosa i llibre escaient i patronal.
Si firmes per Sant Jordi a la Plaça de l'Ajuntament farem cua per la dedicatoria del llibre. Moltes felicitats!
Bé, ja m'estic acabant el llibre, i la veritat és que t'he de felicitat, està molt aconseguit, un 10!
Hola Xavi !
M'ha agradat força el teu llibre. Com ja et vaig comentar personalment, em recorda moltes coses, unes que tinc escrites i altres que s'han quedat al racó de les vivències i de la memòria, algunes d'elles potser un xic idealitzades i altres que, llegint el teu llibre han tornat a reviure amb més intensitat.
Nosaltres també van gaudir d’un 850, no recordo que viatgéssim per la N-330, però sí que moltes de les teves aventures les vaig viure per la 230 (Lleida - Tarragona), p.e. el tema de la Biodramina... jo també em marejava com una sopa. Nosaltres el vam batejar amb un nom bastant més pretensiós , “Masseratti” i quan va ser molt vellet el vaig acabar heretant i encara es va fer un tip de pujar i baixar per aquella riera de plàtans i doble direcció que acabava amb un forat negre cap al mar. Ja no he tingut cap altre bòlid... només meu, vull dir. Va acabar a la xatarra de Cabrera... segurament que amb ell van acabar alguns somnis.
Per no allargar massa. Que tots el teus records son molt tendres, marquen molt un temps, que encara que jo sigui uns anys més gran que tu, connecten perfectament, com ara el jugar al carrer, les olors, els berenars sota la parra, el cinema a l’aire lliure i tants altres. On sí podríem trobar diferències generacionals potser fora amb les músiques, però ben pensat potser no tantes, Henri Mancini, Miguel Rios, Manolo Escobar també els porto enregistrats en la meva banda sonora.
Em demanes una crítica ¡pobra de mi! Doncs bé, la part que més m'ha agradat és la primera, la Nacional 330 pròpiament dita, la dels records de jocs, Fermina i parentela. Els contes ja els coneixia i ja t'havia dit que els trobo molt ingeniosos i les homilies també estan força bé.
La crítica potser va més per l'editor que per a tu... Jo hagués fet tres llibres, un per cada apartat, perquè de records segur que en pots omplir moltes pàgines; de contes segur que també en tens més per algun calaix, arxiu o rondant pel cap, i d'homilies, no ho cal dir.
Res, Xavi, a escriure que ho fas molt i molt bé, que tens cor, i saps transmetre sentiments i emocionar i sorprendre i interessar al lector.
Enhorabona!!!
Maria Masip.
Publica un comentari a l'entrada