dimarts, d’abril 12, 2011

Parar, reflexionar, discutir.


El conseller de Sanitat, Boi Ruiz

Editorial de la Tertúlia Política de Ràdio Premià de Mar. 12 d'Abril del 2011.

“Aquesta generació s’ha de sacrificar per no hipotecar els seus fills”. La frase està prou ben aconseguida en ella mateixa ja que qualsevol que estigui prou sencer no deixaria de sacrificar-se pels seus fills. L’autor de la frase és el president de la Generalitat, Artur Mas, i la va pronunciar a ‘Barcelona Tribuna’ dimecres passat en una conferència amb motiu dels primers 100 dies del seu mandat.

En temps difícils com els actuals, hom espera dels seus líders paraules clares i entenedores sobre la situació en què ens trobem, i fins i tot una sort d’arenga de la mena de les que feia Roosevelt en els anys de la Gran Depressió, o després De Gaulle o Churchill durant la Segona Guerra Mundial. No estem en guerra ni falta que fa, però en casos com aquest s’agraeix sentir un president fent una crida a la unitat ja que el ‘sacrifici’ que se’ns anuncia, l’hem de patir tots plegats, fent pinya com un sol poble en benefici del futur del país i de que els nostres fills no quedin, efectivament, hipotecats.

El que passa és que hi ha maneres i maneres de fer les coses i pel que veiem la part del lleó de les retallades anunciades van a parar a sectors crucials com són l’ensenyament i, sobretot, la sanitat, dues àrees que compten amb àmplies ofertes alternatives en el sector privat. Això vol dir que aquell que es pugui pagar un servei sanitari o un ensenyament privat o concertat no ha de preocupar-se per les plantes hospitalàries tancades o pels boxes d’urgències en stand by mentre no millorin els temps, ves a saber quan.

Una altra frase, aquesta de la mà del principal assessor del president Mas en matèria de sanitat, i president del col·legi de metges de Catalunya, Miquel Vilardell: “Posin el comptador a zero. Parar, reflexionar, discutir i fer un gran pacte de partits amb molta més generositat que la que s’ha mostrat fins ara”.

De moment, el sector sanitari comença a sortir al carrer mentre els mestres es pinten colors de guerra. El Conseller Boi Ruiz i el President Mas, farien bé en escoltar les paraules de Vilardell, que per alguna cosa estan els assessors.

Segurament amb una demostració d’equanimitat per part del Govern, la gent del carrer, ja molt castigada per les xifres de l’atur i per veure astorada com cap dels culpables d’aquesta crisi global no ha passat encara per la presó, acceptarà millor els sacrificis que, sens dubte, ens toca afrontar a tots plegats.

2 comentaris:

soulbizarre ha dit...

Un home de negosis de nom Boi Ruiz el que fa és utilitzar el govern per defensar el que mou la seva activitat professional. La crisi sembla feta a mida dels governs friendly business.

més sobre el tems a:

jtatiangel.blogspot.com

"crisi, sobiranies i classes"

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

correcció:

Un home de negocis de nom Boi Ruiz el que fa és utilitzar el govern per defensar el que mou la seva activitat professional. La crisi sembla feta a mida dels governs friendly business.
En quan als sacrificis, que els facin qui els causen. Naturalment. Per això delinqueixen amb el guant blanc de l'economia especulativa i la financiarització de les nostres vides que, per cert, valen més que els seus beneficis.

més sobre el tema a:

jtatiangel.blogspot.com

"crisi, sobiranies i classes"