diumenge, de setembre 19, 2010

¡Hasta siempre, profesor!

Un homenatge d'urgència a una de les poques veus que han posat l'Aragó en el mapa, un territori secularment castigat que ara, dissortadament, s'ha quedat una mica més orfe.

2 comentaris:

Mercè Salomó ha dit...

Mentre uns plorem la seva mort, d'altres es freguen les mans...

Una abraçada, Xavi!

Anònim ha dit...

En poques paraules has definit força bé el pensar de moltes persones. T'ho diu una aragonesa.
Bon post!