Un homenatge d'urgència a una de les poques veus que han posat l'Aragó en el mapa, un territori secularment castigat que ara, dissortadament, s'ha quedat una mica més orfe.
diumenge, de setembre 19, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Mentre uns plorem la seva mort, d'altres es freguen les mans...
Una abraçada, Xavi!
En poques paraules has definit força bé el pensar de moltes persones. T'ho diu una aragonesa.
Bon post!
Publica un comentari a l'entrada